Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Athletic’ Category

Jaume Roures, cap de Mediapro. Fotografia de Saül Gordillo.

“Jo no vull córrer tant, domés anar tirant.” Ulldecona, de Pepet i Marieta.

El que em motiva a escriure estes quatres ratlles d’avui és molt banal, però en el fons és un poc simptomàtic d’esta època de canvis.

Avui a migdia es jugava el derby basc al estadi d’Anoeta. S’ha jugat a migdia perquè des de la Lliga i en Jaume Roures de Mediapro han volgut obrir-se a nous mercats i guanyar més diners, i els diners no estan a dins sinó que estan a fora. Per tant avui s’ha jugat a migdia, en horari adaptat al mercat asiàtic, m’imagino els bascos de Tòquio que estan fent un postdoc de biotecnologia i hauran amanit una tauleta de shusis, i per naturalitzar-ho tot un poc algú haurà tret una llauna d’anxoves de Bermeo, s’hauran assegut pel terra, hauran gaudit del matx, hauran brindat amb sake i després a dormir. Després el que controla les audiències al Japó se n’adonarà que els científics bascos de Tòquio hauran estats dels pocs que s’hauran mirat el partit, la resta de japonesos hauran fet zàping i aquell estadi en plena solana no els haurà dit res ni hi coneixien a ningú – clar, no jugava el Barça – i hauran posat una cadena televisiva que passa videoclips en continu. De la mateixa manera els diumenges per la nit l’Athletic ha jugat partits que acaben a mitjanit i la gent es perd la remuntada a l’últim minut perquè abandona la grada corrent per agarrar l’últim tramvia, tant és si a l’endemà hi ha escoles obertes, projectes que acabar, Outlooks per obrir i Excels per tancar, el que importa és que un argentí d’ultramar pague un abonament per veure la lliga. Secundàriament potser els seguidors del Athletic de les petites Antilles seguiran els partits quan el sol es pon i no en plena hora de platja, ells que ja tenien tant assumida la diferència horària. Al remat poc importa l’escola, els estadis buits o plens, fer el vermut a les onze del matí, les hores de son i la rotació de la Terra, el que importa és el mercat. I el mercat d’un derby basc sembla que no està entre l’Ebre i l’Adour (més quatre desperdigats arreu) sinó entre Camberra i les illes Marquises.

Anuncis

Read Full Post »

Blanc i roig

Moltes vegades he estat temptat d’explicar i fer tota una disquisició al voltant del fet de seguidor d’un equip de futbol “particular” i que escapa del binomi Barça-Madrid, l’Athletic Club de Bilbao. Si precisament me decidixo avui per escriure quatre ratlles és perquè la persona que em va motivar i empènyer a ser athleticzale ha faltat. Ara, quan sembla que fins i tot juguem bé, que el llarg desert un dia o altre s’acabarà i que sembla que ens faran un nou San Mamés, ell se n’ha anat i no ho veurà.

L’elecció d’un equip de futbol en un país com el nostre és una decisió capital, tant que no elegir-ne pot passar per una acte d’extravagància extrema. Este fenomen deu ser molt ibèric perquè per exemple a França conec molta gent que no té equip i només anima la seua selecció cada dos anys! El fet és que sent jo menut, que és quan esta gran decisió fonamental s’hagués hagut de prendre, ni jo era gran seguidor del futbol ni la pressió paternal (completament nul·la) em va fer decidir per cap equip. Però poc a poc li vaig agafar el gust al baló i mesclant-ho tot d’una certa rebel·lia i amor pel políticament incorrecte que ja aleshores professava vaig decidir no ser del Barça. Aleshores ell, amic de casa, em va influir, em va apadrinar, em va convèncer amb aquelles històries de color sèpia d’Iríbar, el fort caràcter local de l’equip i tot un regust a fait maison que ningú altre em podia proposar. Des d’aleshores i fins ara em passo patint els diumenges, abans esperava els pipipipi de Carrusel Deportivo a la ràdio, la veu de Pepe Domingo Castaño i l’eufòria d’Iñigo Markinez des de San Mamés, ara Internet em permet veure els partits en directe aguantant, això sí, un periodista argentí pesat que l’hauran exiliat castigat a retransmetre els nostres partits. La C., a vegades, quan estic de mala llet, em pregunta per què sóc d’un equip que perd, per què m’he buscat tal suplici. Doncs per què no puc entendre ser seguidor d’una cosa tant insubstancial com un equip de futbol de cap altra manera, potser perquè m’agrada ser de les minories i preferixo l’artesania al gran mercat. Quan estudiava a Barcelona rebia comentaris un poc violents per no voler acceptar ser del Barça, algun demòcrata em va arribar a dir que no seria mai català (sic) si no era del Barça. Ara ens provoquem mútuament via xarxes socials, ells suposo que deuen viure en un estat d’ebrietat continu, en canvi al Athletic celebrem qualsevol gol com si el món s’acabés, com un acte de resistència numantina, com una aldea gal·la envoltada de ferotges romans.

Este text arriba massa tard, però més val tard que mai.

Read Full Post »

Chulos hasta pa perder

Avui, dia X+1, poc tinc a dir. Felicitats als campions, felicitats als jugadors nostres i una abraçada a tota la penya mundial del Athletic per demostrar que som diferents. També penso en aquells que se’n van anar massa prompte i no van viure una final com la d’anit. Del nostre club molt s’ha escrit, però en vers i cantat no hi ha cosa millor que el que va fer Francis, cantant de Doctor Deseo, en el disc d’Athletic Bihotzez.

Baila la lluvia en la calle,
domingo tarde en Bilbao.
Hay un sol hecho de sueños: es la grada en San Mamés.
Y un nuevo arcoiris zuri-gorria
sobre el arco de la Catedral.
Empieza la fiesta,
¡qué calor mi amor!
Sin duda estar aquí ya es ganar.
Meterse mano en la grada,
cantar ¡todos queremos más!
Elegancia en la victoria,
chulos hasta pa perder.
Toda la historia de este fiero club
vive en el mirar de un chaval.
Ilusión y ganas, ¡sí! como bandera.
Cantera de sueños y pasión.
Eoeoeoe chulos hasta pa perder
Eoeoeoe los leones al poder
eoeoeoe nos los vamos a comer
eoeoeoee las leonas al poder.


Read Full Post »

irabazi arte!

La veritat és que les notícies que arriben del poble no són per a tirar coets, tot penja d’un fil. Però no puc pensar en altra cosa que en els carrers de València, en els 65000 litres de cervesa i kalimotxo i en la carpa al vell llit del riu. Passat tot ja tornarem a la normalitat, però de moment estic amb la idea de la victòria gravada al front.

Clip de Trikizio versionant el jo ta ke de Su Ta Gar, amb Xavi d’Obrint Pas.

Read Full Post »

Sobredosi

Una gabarra de clicks, de El correo.

En la que està caient, de tot el malament que van tantes i tantes coses, estic segur que esta nit la gran tragèdia, eixa idea fixa que es té al cap que no deixa dormir a un fins que pensa en jardins de Pèrsia, no serà la tassa d’atur sinó el gol de Joseba Llorente i les baixes i lesions del Barça per a les properes cites. El futbol és l’opi del poble i jo fa dos mesos que estic de sobredosi, des del llit cada nit somio amb els ulls oberts amb Llorente, la gabarra i una València zuri gorria.

Read Full Post »

Athletic!

Sense paraules, o potser si, Iribar, Guerrero, San Mamés, Pichichi, Bilbao, Kepa Junkera, Llorente, Urzaiz, Clemente, MCD, Toquero, Iraizoz, gabarra, ria, bakalao, Yeste, Etxeberria, punk. Futbol.

Read Full Post »

Pell de gallina

M’he emocionat, pell de gallina. L’himne del Athletic cantat per uns xiquets del Congo.  Disculpeu-me,  potser és d’estes coses que només l’afecten a un.

Read Full Post »

Older Posts »