Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Barcelona’ Category

Sant Jordi

Un vitrall de Sant Jordi, de poncar03.

Porto molts dies de retard, de moment em cenyiré a Sant Jordi i més tard al cap de setmana a Vilafranca.

Un Sant Jordi a Barcelona. Bé, un matí de Sant Jordi a Barcelona. Tot comença per les Rambles i la divertida guerra de banderes que es portaven els no nacionalistes de Rosa Diez i un grup de dissidents d’una branca del independentisme extraparlamentari, paradeta contra paradeta. Després estaven els turistes que no entenien res, potser perquè ningú feia l’esforç d’explicar-los de què anava la història. Més amunt un grup de voluntaris passejaven avis i àvies en cadira de rodes amb globus de colors dels partits polítics, en pre-campanya. Calia? Els adolescents anaven esvalotats per la Rambla i la pregunta que se’m fa cada vegada més recurrent, érem igual d’estúpids o a cada fornada anem a pitjor? Per tot em trobava les parades de roses per a mil i una causes justes (i injustes) i veies velles pijes de Sarrià comprant-li roses a una parada d’un altre grup de dissidents de l’esquerra independentista. Quins llibres van caure? Quim Monzó.

Anuncis

Read Full Post »

Demà…

Sant Jordi d’Alcoi, de coquedesigns2000.

Demà. Demà seria festa, o quasi. A meitat mati una escapada a comprar una rosa, o dos, o un ram, de vesprada plegar prompte i passejar per la rambla Catalunya i de pas baixar fins Colon. Recollir enganxines de partits i partidets, de plataformes, associacions i altres col.lectius, i decorar-se la carpeta o la porta de l’armari per dins. Comprar un llibre en funció de qui te’l podrà firmar. Creure per un dia que estàs en un país de lectors. Demà… de fet demà és un dia per a creure, fins i tot des de lluny.

(Demà també hagués pogut ser dia de ressaca de burret, música de marxa mora pel carrer i confeti, però me falte molt per ser alcoià…)

Read Full Post »

Jornades a la torre Agbar, i qui diu jornades tècniques diu maleteta amb papers, un cd de propaganda institucional que mai posaré al ordinador i un boli, en este cas bic. A les pauses ixes de la sala de conferències buscant sol, cafè i lavabo i les tres mereixerien un comentari. Amb tant de coloraino no entra la llum del sol com Déu mana allà dins i sembla que estigues en una discoteca cool, el cafè ja és d’estos moderns que anuncia el George Clooney i no pas el termo d’altres llocs i els lavabos d’homes semblen trets de la Taronja mecànica. No cregueu que renego de la modernitat però hi ha coses que se’n van de mare.

El sol se’n va a la torre Agbar, de Miquel Marin.

Read Full Post »

Esta vesprada he eixit de l’oficina, sense una idea clara d’on anar. Diagonal avall. Quan ja portava una bona estona, que en una ciutat mitjana com Castelló o Nancy m’hauria permès passar del centre als suburbis, a Barcelona no m’havia mogut del mateix districte electoral. Com s’ho fan els taxistes per conèixer tots els carrers de la ciutat, els carrers que pugen cap a la muntanya i els que baixen al mar? Per la vorera m’he creuat amb moltes persones que no coneixia i potser no coneixeré mai. He entrat a l’Illa Diagonal. A la FNAC he corroborat el que ja sabia, no podré saber una cançó dels deu mil grups anglosaxons que han triomfat els el darrer decenni. Ni tan sols la discografia dels dos-cents que són de culte per a la premsa especialitzada, però possiblement ells no saben res de Joan Monleón i els Pavesos. Fullejo un llibre de fotografies de natura, a sota hi situen un mapa de cadascuna, em falten molts continents i illes de menys de 300 km² per visitar. Els llibres d’història m’obligarien a escollir un període concret, la prosa política una ideologia (n’hi ha moltes!) i el còmic un corrent asiàtic o europeu. Ja eixia de l’indret viciós quan allà, com un caramel a la porta d’escola, hi havia el llibre de Savino, ara que tots en parlen perquè l’amenacen de mort i n’han fet una pel·lícula. No m’havien servit els consells de la Maria, només l’he comprat quan me l’han posat als morros ara que està de moda vendre’l. Amb el llibre amb bosseta a la mida ixo d’allà, xa, quanta roba interior per arrencar a mossos de passió en eixe aparador, em farien falta cinc cases per col·locar el mobiliari que m’oferiu vosaltres i tres plantes de reciclatge per tot això altre. La tenda hindú que ha d’haver en tot complex capitalista modern m’omple el nas de ferums que enviaria el meu major enemic i cap article té més utilitat que una liquadora. Descobrisc les bombes per a la banyera, les samarretes-cub i els taburets dels sexs pistols. Al supermercat, buscant un vi del país per exportar descobreixo molts riojes que no cataré però en canvi no hi descobreixo la presumible varietat vinícola del país que ells diuen que és el meu. Ja marxant, i per si m’havia quedat sense un duro, podria entrar a un caixer de la Caixa, i de la porta estant en veuria un altre de la mateixa entitat, fenomen excepcional de Barcelona, més caixers automàtics que lavabos públics. Arribo a casa pensant que se m’acabaran els reptes i per animar-me a la cuina medito una cançó per posar-me entre els 49 dies seguits de música que tinc i em decidisc pel més fàcil, la catximba i els rostolls d’Angelina d’Umpah-pah. Mentrestant en una xarxa social un tio que no conec en persona m’afegix com a amic.

Varietat de sabatilles, per mactiste.

Read Full Post »

Vesprada a l’abacus

Es fa tard, la gent es mou buscant el seu forat, els pares esperen els fills a la porta de l’acadèmia de l’activitat extraescolar que sigue i la gent carrega bosses del supermercat. Crisis, d’acord, però igualment la gent ha de menjar. L’Abacus d’Hostafrancs està tranquil.la, però jo diria que només la veig agitada per nadal i a començament de curs. Passant per la secció de joguets m’he donat compte que no em puc queixar, res del que hi he vist superaria el meu poble de playmobil on dia sí dia també hi havia bous. I no obstant crec que el que havia allà exposat formava part del que regalarien els pares d’ara  més preocupats per la educació  de sons fills i que el que es pot trobar fora de l’Abacus encara és pitjor. Als llibres no buscava res concret però entre les novetats hi havia un llibre de tapa molt lluent d’un autor conegut: Històries del Paradís de Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas. L’he comprat deixant-me dur per les bones coses que he llegit i per la simpatia al personatge. A veure que tal, pinta bé.
El mercat d’Hostafrancs i l’Abacus, de Julio Martínez.

Read Full Post »

La garrafa

Mitjanit, els pakis abaixen la persiana, perquè així els obliguen. En eixe moment m’he endut un got d’aigua a l’habitació,  aigua del massís del Montseny, última reserva de la garrafa. Per davant tinc una nit d’eixes on millor no soltar molta saliva perquè si m’entra sed hauré de recórrer a l’aixeta. Deu ser aigua potable però és com engolir salfumant.  Decididament no enyoraré les aigües de Barcelona. Com a baix han tancat no puc anar a comprar-los una nova garrafa. Va, com menys penses en això menys ganes tindré de beure. Psicologia d’esta d’anar per casa, de problema domèstic.

Garrafa d’aigua d’aniwiki.

Read Full Post »

Barcelona és bona…

Han passat amb més pena que glòria les festes de Barcelona, la Mercè. I no ho dic per la pluja, que benvinguda sigue si cau bé. Ni pels concerts, massa eclèctics per al meu gust però concerts en definitiva. Potser tindria una opinió diferent si hagués anat a cert acte fora de programa  oficial del diumenge. La cosa és que tan com alertava Sisa al pregó, compte amb els turistes.De fet ara ja penso que Barcelona, la vella Barcino, no m’agrada , allò se n’ha anat de mare. No deixa de ser simptomàtic que un dels millors bars  de tapes de Barcelona estigue a Horta  lluny de l’última parada del bus turístic. Sants, Horta, Gràcia, Sant Andreu i les velles Corts, resistiu!

Read Full Post »

Older Posts »