Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bretanya’ Category

Vauban

He anat llegint des de fa uns dies la polèmica escampada des de la Catalunya Nord i de la que se’n fan ressò uns quants bloguistes, entre ells Xavi Sarrià: la declaració de les construccions militars del Marquès de Vauban com a Patrimoni de la Humanitat. Entre estes construccions hi ha la fortalesa de Vilafranca de Conflent, que va servir durant molts anys com refugi del exèrcit francès i que és vista com una obra molesta, amb un passat de record poc simpàtic per als conflentins. A Vilafranca de Conflent només hi he passat una volta i recordo el fort, imponent, dalt del cim, vigilant el poble emmurallat al fons de la vall. Ara fa pocs dies vaig estar a una altra obra de Vauban, Saint Mâlo, a Bretanya. Tota la ciutat vella està emmurallada vora el mar, plena de racons per perdre-s’hi i amb una vista al Atlàntic i els illots bretons que val la pena, i unes crêpes per xuplar-se els dits. Vaja, que ja ho podria ser patrimoni de la Humanitat i de pas Vilafranca de Conflent també. Que la fortalesa no s’usés amb fins pacífics, que sigue símbol de la repressió del poble, no li treu cap mèrit a l’obra en sí. És veritat que amb este argument el Valle de los Caidos també ho podria ser, i no tindria cap inconvenient en que ho fos si deixés de ser un lloc de pelegrinatge de nostàlgics, si no hi hagués souvenirs d’aguilots, ni monges ni capellans acèrrims, si s’expliqués amb quines mans està fet allò i qui era el dictador que allà hi reposa. Els companys de la Catalunya Nord el que els deu emprenyar és precisament això, a la fortalesa de Vauban de Vilafranca els francesos no explicaran el que des d’allà es va fer, perquè d’aquella collita en recullen ara els fruits.

Vista de Saint Mâlo des del cel, de NickoB.

Anuncis

Read Full Post »

Llegisc en un diari regional de Normandia un resum de la visita de Sarkozy a Còrsega. La qüestió de l’illa resta sempre mig amagada en l’actualitat política francesa, ja que no pel fet de no parlar-ne cada dia deixa d’haver-hi un problema. El president francès va vindre a dir que ell sí que estima l’illa i no els que posen bombes per destruir escoles i que s’ha de fer una revolució cultural per eixir del estat actual on regna la por i el xantatge de la màfia. Bones paraules amb les que, sense que servisque de precedent, hi estic d’acord, però que fan olor a xamusquina forta. Posant pel mig els mots por, màfia i els que cremen escoles ja estem atacant tot un moviment, el nacionalista cors, que no té perquè ser tot d’eixe color. Em pregunto de qui haurà après eixa dialèctica de tots al mateix sac, tot i que després també es va mostrar sensible amb els familiars dels presos (de qui no haurà après això?). Si hi ha una cosa que la base del estat gavatxo paeix malament és la discussió dels tres pilars capitals (igualtat, fraternitat i llibertat) i la unitat : des dels comunistes fins Le Pen es posarien d’acord. Nosaltres, els que ells anomenen regionalistes, perquè de nacionalistes només estan ells, estem fora del cistell. El que queda dels vells pobles que formen l’actual estat acabaran sent els colors d’un equip de rugbi, com la senyera de la USAP de Perpinyà o l’ikurrinya del Biarritz, una creperia bretona amb un nom en bretó i musiqueta celta de fons, i un carrer dedicat a Frederic Mistral (un carrer encara, estudiar-lo a classes de literatura és massa demanar). Només puc acabar el comentari amb unes estrofes d’una cançó de Miquel Pujadó cantades per un cantant nord-català de qui desconec el nom. Expressen en vers perfectament la ràbia que em donen certes actituds hipòcrites d’este estat.

“Confonen la República

amb déu amb i l’esperit sant

el francès amb la cultura

l’opressió amb la igualtat

quina llibertat defensen

i quina fraternitat?

Si assassinen les paraules

de qui és el seu sobirà”.

(fragment de Dins del ventre dels estats, del disc Somriures que mosseguen de Miquel Pujadó).

Pintada llibertària bretona, d’stourmomp.

Read Full Post »