Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘caos’ Category

Una porta del Cabanyal, eixes portes me fan caure la baba. De Dedoblege.

He llegit a ca Vicent que corre una iniciativa, que contra excavadores, maletins, trajes i bolsos, poemes! Com sempre em passa, la meua reserva de poesia està en mp3 i no tant en llibres. He buscat aposta Raimon (el voré demà a la Sorbona!) i he trobat este poema que canta d’Anselm Turmeda, ben actual per haver estat escrit al segle XIV.

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.

I este poema m’ha recordat ipso facto els versos del Arciprestre de Hita, cantats per Paco Ibanez.

Yo he visto a muchos curas en sus predicaciones,
despreciar el dinero, también sus tentaciones,
pero, al fin, por dinero otorgan los perdones,
absuelven los ayunos y ofrecen oraciones.

Dicen frailes y clérigos que aman a Dios servir,
más si huelen que el rico está para morir,
y oyen que su dinero empieza a retiñir,
por quién ha de cogerlo empiezan a reñir.

Anuncis

Read Full Post »

Llegisc a 3×4.infoLa comarca del golf. Así Xert, Càlig, Sant Rafel del Riu, Traiguera y especialmente Sant Jordi serán nombres que sonarán en breve entre los golfistas por la proliferación de urbanizaciones con campos de golf en la mayoría de los casos. La localidad de Sant Jordi cuenta con varios programas similares que buscan reclasificar el 47 por ciento del suelo de este término municipal para los campos de golf de 18 hoyos de Sant Jordi Golf y Nova Panorámica 2, la Carrasca Golf, propiedad de Porcelanosa y una urbanización de 240.000 metros cuadrados propiedad de la empresa Mecano, además de una Ciudad Sénior, lo que en global supone hasta 10.000 viviendas.” Ja tenia raó Carlos Fabra quan deia que Castellón seria el green más grande del mundo. I el poble aixi ho ha volgut, perquè al poble li ix millor de preu un forat i un pal que un garrofer. Desenvolupament sostenible? Ecologia? Pamplinades de quatre ecologistes tocacollons amb poc pes democràtic afortunadament. El que diuen a Europa? Com el que comentava l’altre dia sobre els coets, no en farem massa cas i anar tirant. On anirem a parar? Estes coses només fan que accelerar un poquet el que el principi de l’entropia estableix.

Read Full Post »

Vent de Cabylia, un dels millors blogs que conec, ha plegat temporalment. Un blog que mesclava afinadament articles sobre història, política, urbanisme, arquitectura amb magnífiques fricades i articles sobre música de gust si més no criticable. S’ha plantejat que no servix de res en el país del meninfotisme perdre el temps davant d’un teclat i que el seu temps el dedicarà al que vulgue, posem que regar geranis. Jo mateix diumenge a la nit em plantejava eixes qüestions, però xalo massa fent de cronista d’anar per casa com per deixar-ho córrer. Però entenc a Vicent, potser és simple comprensió entre incompresos. Ell, en el seu últim post ho ha deixat tot ben clar, enumerant el que suposadament vol la gent, que són tot despropòsits als seus ulls. Què ens queda? Ocupem les casetes de Calces (una meravella arquitectònica popular de Vilafranca, ideal refugi per a una guerrilla) amb kalashnikovs i reiniciem la re-reconquesta? Abandono les meues pràctiques a Orléans per anar-me’n de maqui pels Ports, la Tinença i el Penyagolosa? Marxem en massa a Pamplona, ara que tindran a Uxue Barkos d’alcaldessa? Fem un harakiri col·lectiu a ritme de coetà? Nos acoplamos i avan? Alguns em diuen tot allò de que la lluita està al carrer, que gent que lluiti és el que cal, bla, bla, bla. La paraula revolucionari avui dia només és per a quan ix una nova video-consola que revoluciona el mercat. Doncs res, que a partir d’ara ens dedicarem a cantar-li les alegries de la vida, perquè més enllà de les eleccions hi ha vida. Perquè al cap i a la fi

« les penes són, no tindre un sou, morir-se el bou i la llocà ».

Foto de waving my penis.

Read Full Post »


Mai ho havia passat tan malament en un tren. Tenia el cor en un puny, el temps no passava. Una vesprada de diumenge massa tensa, massa coses en joc com per concentrar-se en l’avorrit paisatge del centre de França. Propera parada, Orléans centre, ja hi estava. Vag prendre la maleta i xino-xano per tot el centre de la ciutat a peu. Buscava un ciber-cafè des d’on poder mitigar tal agonia de conèixer els resultats, però res, és un centre de ciutat massa chic com per trobar eixe tipus d’establiment. Vaig creuar el Loira, l’altre costat de riu és més popular, qui sap. Res. Els barris on el locutori està a baix al costat de la porta estan on Cristo va perdre l’espardenya i on diuen que cremen cotxes. Vaig entrar en un estat d’al·lucinació tal que em sembla veure que la gent que mirava tranquil·lament la tele francesa al menjador en realitat mirava Canal 9 o TV3. Vaig desistir, cap a casa, a esperar la cridada per telèfon que en faria un resum. Vora les deu l’aparell començava a vibrar. Primera notícia, la golejada socialista a Vilafranca, que no em sorprèn gens, el PP es presentava per a perdre. Morella, malgrat els divertiments cibernètics, segueix puigiana. L’Aplec dels Ports de Cinctorres no caurà en mans populars. De la comarca – que cada vegada sembla més l’Armòrica d’Astèrix – passàvem al país. O no ho entenc, o estic sol, o estic tombat, o sóc molt raro, però estic que no dono crèdit. Amb tal panorama obligatòriament em passaven idees catastrofistes, que si deixar-ho córrer tot i enviar-ho a cascar-la, que si l’exili i passar a considerar el meu país com un mer destí vacacional. Però no, no hi puc, hi ha coses que estimo per damunt de les distàncies. A més a més exiliar-se a Sarkoland és com eixir del foc per caure a les brases. Voldria ser punki per poder pensar que tant d’una manera com d’una altra seria tot un desastre, però no funciona. Al cap i a la fi sempre he estat d’un punk un tant abertzale (com els haurà anat allà dalt?). Vaig enviar un SMS en cadena a uns quants camarades, d’eixos missatges que tenen paraules buides només per a que sàpiguen que jo també estic per terra. A la telefonada també em van contar algun resultat de les Terres de l’Ebre, l’altra casa, l’altre costat. Me n’alegro molt del resultat de Miravet, poble sempre simbòlic, on tinc el plaer de tindre un amic regidor d’ERC amb una majoria esfereïdora, 6 a 1. Ai, perquè un simple riuet com el Sènia canvia tantes coses? Móra d’Ebre manté resultats i cau algun búnquer convergent com Ginestar, després del escàndol de l’última setmana on el fins ara alcalde el van enxampar fent tractes urbanístics obscurs amb càmera oculta. D’esta manera vaig viure esta nit electoral agredolça, només endolcida per la cervesa amb sirop de granadina que reservava per festejar la caiguda campsista però que al final me l’he pres igualment. Posem que a la salut de Saez. Sempre ens quedarà Miravet, i Vilafranca.

Read Full Post »