Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Castello’ Category

Vesprada al sol

Tenia entrada al sol, però el dissabte no va voler estar amb nosaltres. A un costat meu un fumava Ducados i tot envoltant-me hi havia un autobús de gent de Calamocha, de parlar fort. Quan unes cinc o sis files més endavant un vilafranquí es va alçar mostrant un puro impressionant, els turolenses van comentar: mira que puro tan enorme que lleva ese. No era necessari dir-los que el coneixia. Endarrere meu i un poc a la meua dreta un matrimoni de Castelló, amb eixes r finals que ells ja fan. Ella confirmava el que M. m’havia dit dinant, a Perez Galdós veuria a quin nivell està la moda de la Plana. Jaqueta morada de pell de préssec, camisa blanca a ratlles fines morades, ulleres de sol també morades i ja no sé si és real o imaginació però va semblar-me veure-li metxes al monyo morades. L’home es quedava un poc endarrerit, anava asseat, però lluny del nivell d’actualitat de la seua senyora, l’americana de pota de gall l’envellia. Al començament, quan la gent es busca entre els tendidos, una dona sentada més endavant que jo saludava a algú mostrant-li una bossa de plàstic del PSOE, no havia pensat fins eixe moment que estàvem en campanya. Clarins i timbals. La vesprada va avançant, la dona del PSOE, i com ella moltes altres dones de tots els colors, quan ix el guapo li ho fan saber a crits. Al final, els mesons del vi, tapa, sidra i cervesa, i els cubalibres de mini botelletes, com les que col·leccionava jo de menut dels Carmelitans del Desert de les Palmes, es noten en la gent, i les protestes són cada vegada més llargues i més enceses. Al guapo només se li pot recordar la bona planta i un de Calamocha em diu que està decebut, que es pensava que ell sí que s’assemblava al pare. Quan son pare va morir jo tenia mesos, només li puc dir que jo també estic decebut, sense comparar-lo amb el pare. Marxo cap a Hort dels Soguers esquivant fans.

Foto de Toni F.

Anuncis

Read Full Post »

Castelló

Miro interessat la evolució de la campanya electoral a la ciutat de Castelló. Lluny de caure en provincianismes, el que hi passarà allà és important. Els fluxos migratoris han fet que l’actual Castelló sigue una ciutat amb el bategar dels pobles. Si el Passeig Ribalta deixa de ser una marranada, si és possible trobar un pàrquing públic al centre o si una sabateria del carrer Major no té la música electrònica a tota pastilla tot el dia, tot són fets que afectaran persones amb noms, cognoms i malnom del poble. Perquè senzillament mirant la foto de la meua quinta un veu que el 60% d’ells estan vivint a Castelló i amb grans opcions de quedar-s’hi. I els que no hi vivim ens deixem caure de tant en tant. Per tant ens afecta. Pel moment sembla que tot està tot molt apretat, la majoria popular balla d’un escó segons les enquestes, que no deixen de ser això, enquestes. Pel canvi la clau la té evidentment Calles, el professor de literatura i poeta al Ribalta, i també Nomdedéu. Del candidat del Bloc potser encara guardo algun mail de fa uns cinc anys, dels que enviava a la llista de correu de Valencianisme.com d’aleshores, que fou la gestació del actual fòrum. En aquell moment les seues intervencions ja defugien del debat dels símbols i de les palles mentals de part del nacionalisme valencià. Al seu blog d’ara llegim comentaris sobre columpios o voreres en mal estat i fins i tot es permet alguna llicència més literària. Un home planer, que està lluny de la imatge del polític nacionalista que el primer que fa és llevar la bandera espanyola del despatx. Que potser ho face, i ben fet, però no en farà d’això un sarabastall i la base del programa, com per exemple sí que els agrada fer a alguns exaltats d’ERC. Primer els carrils bicis, la recollida selectiva, els columpios. Després la plaça País Valencià, el carrer Joan Fuster o el parc Sanchis Guarner ja vindran sols.

Foto de la campanya de Nomdedéu d’Egaldu.

Read Full Post »