Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Corsica’ Category

Fa poc que he descobert a fons I Muvrini, grup vocal cors, que borda la polifonia. Mai és tard per conèixer coses noves, ni que sigue una cosa nova que té discos quasi cada dos anys des del 1979. En els discos més recents, que són els que he estat escoltant més, es troben col·laboracions que van des de Sting fins a Lluís Llach passant per Luz Casal o el raper francès MCSolar. Concretament estic en eixa fase de vici a una cançó, Erein eta joan, una d’eixes rareses que ens agraden tant als frustrats políglotes de llengües en perill d’extinció. Hi canten en cors, bretó, català, occità, francès, basc i en castellà en una versió amb Luz Casal (en esta ocasió fa alguna cosa més que caure del cel). Costa d’entendre el que diuen, i de fet en català només diu jo sembraré. Altanto, que enganxa.

Erein et joan (títol en basc, seria sembro i me’n vaig).

Je connais la plus belle des chansons
Elle relie l’univers à nos maisons
Elle chante chaque terre chaque pays
dans ces mots que les temps leur ont appris
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Et repart chaque fois
È quand’elli si spenghjenu quallà
Un lume una altra voce ò un amà
Chi lu mondu più povaru ne va
Si pesa pè risponde a dignità
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Elle dit : Je sais, je sais
je sais, je sais, je sais
je sème et je m’en vais

Sumenu è mi ne vò
je sème et je m (en vais
Que semii e que me’n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan

Un core d’una speme chì risona
Di pace t’aghju scrittu una canzona
Elle dit mon pays a besoin du tien
Je te teconnaîtais sur nos chemins
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Et repart chaque fois

Cunosce i tesori è pò l’amori à l’abbandonu
Elle dit le monde est beau, le monde est grand s’il additionne
Elle cherche, elle court
Elle vient, elle va
Elle dit : Je sais, je sais
je sais, je sais, je sais
je sème et je m’en vais
Sumenu è mi ne vò
je sème et je m (en vais
Que semii e que me’n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan
Que semii e que me’n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan
Sumenu è mi ne vò
demà jo sembraré
Sumenu è mi ne vò
demà jo sembraré
Que semii e que me’n vòi
hadañ a ran hag ez an
Erein eta joan

Anuncis

Read Full Post »

Llegisc en un diari regional de Normandia un resum de la visita de Sarkozy a Còrsega. La qüestió de l’illa resta sempre mig amagada en l’actualitat política francesa, ja que no pel fet de no parlar-ne cada dia deixa d’haver-hi un problema. El president francès va vindre a dir que ell sí que estima l’illa i no els que posen bombes per destruir escoles i que s’ha de fer una revolució cultural per eixir del estat actual on regna la por i el xantatge de la màfia. Bones paraules amb les que, sense que servisque de precedent, hi estic d’acord, però que fan olor a xamusquina forta. Posant pel mig els mots por, màfia i els que cremen escoles ja estem atacant tot un moviment, el nacionalista cors, que no té perquè ser tot d’eixe color. Em pregunto de qui haurà après eixa dialèctica de tots al mateix sac, tot i que després també es va mostrar sensible amb els familiars dels presos (de qui no haurà après això?). Si hi ha una cosa que la base del estat gavatxo paeix malament és la discussió dels tres pilars capitals (igualtat, fraternitat i llibertat) i la unitat : des dels comunistes fins Le Pen es posarien d’acord. Nosaltres, els que ells anomenen regionalistes, perquè de nacionalistes només estan ells, estem fora del cistell. El que queda dels vells pobles que formen l’actual estat acabaran sent els colors d’un equip de rugbi, com la senyera de la USAP de Perpinyà o l’ikurrinya del Biarritz, una creperia bretona amb un nom en bretó i musiqueta celta de fons, i un carrer dedicat a Frederic Mistral (un carrer encara, estudiar-lo a classes de literatura és massa demanar). Només puc acabar el comentari amb unes estrofes d’una cançó de Miquel Pujadó cantades per un cantant nord-català de qui desconec el nom. Expressen en vers perfectament la ràbia que em donen certes actituds hipòcrites d’este estat.

“Confonen la República

amb déu amb i l’esperit sant

el francès amb la cultura

l’opressió amb la igualtat

quina llibertat defensen

i quina fraternitat?

Si assassinen les paraules

de qui és el seu sobirà”.

(fragment de Dins del ventre dels estats, del disc Somriures que mosseguen de Miquel Pujadó).

Pintada llibertària bretona, d’stourmomp.

Read Full Post »