Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Costa’ Category

La construcció de cases sembla ser que rebentarà. A Vilafranca tots hem viscut un bienni un tant surrealista, on la publicitat de les constructores ha estat arreu, si uns ens pagaven una berena popular de luxe els altres un bou embolat. Entre elles competien per veure qui trobava un nom més original al seu residencial combinant el nom pedra i algun adjectiu pompós i rústic. S’ha estancat, ara la moda sembla ser que és invertir a Bulgària o Romania i no pas al nostre poble d’hiverns durs i estius fresquets. El problemes que se’n deriven del pet constructiu seran molts, l’atur n’és només un. Que la construcció de segones i terceres residències de manera massiva hage estat la major font d’ingressos d’un país no anava a cap lloc. El més trist és el rastre que ens quedarà, com la foto presa este cap de setmana a la serra d’Irta de Peníscola. Ha de ser un luxe despertar-se en plena serra d’Irta, aberrantment luxós però. Si això és progrés, em borro del club progressista ara mateix.

Anuncis

Read Full Post »

La costa

Recordo com a les classes de geologia del Batxillerat, explicant-nos què és una platja des del punt de vista geològic, ens deien que a casa nostra quasi ja no en quedaven, només al Delta de l’Ebre. La frase soltada a aquella colla d’adolescents era dita amb tota la intenció d’escandalitzar-nos i fer-nos veure que la platja dels castells i del volleyball no és una platja. Des d’aquell dia vaig començar-me a mirar els passejos marítims com un horrorós invent humà que ens destrossa les dunes que tota platja hauria de tindre. Però quan un es passeja per un d’estos passejos i ho veu ple de gent no horroritzada amb la seua orxata a la mà, penso que no tots ho veiem del mateix color, a ells els hi deu agradar. També li deu agradar a la gent una filera de kilòmetres i kilòmetres de blocs d’apartaments a escassos dos-cents metres del mar? No ho crec, però per molta gent vindre a la nostra costa és l’única forma de passar unes vacances a la fresqueta de la vora de la mar sense grans estragos per a la butxaca. Els que s’ho poden permetre, l’equivalent dels que venien a Peníscola fa cinquanta anys, ara se’n van a Croàcia o a Còrsega per tindre mar, bon clima i pocs blocs d’apartaments. I segons sembla els primers s’han posat mans a la feina per igualar-nos d’ací poc i els segons amb terrorisme de baixa intensitat van evitant la massificacio.

Foto de la Serra d’Irta, un tros de costa verge al costat de casa. De clonic.

Read Full Post »