Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘desastre’ Category

La construcció de cases sembla ser que rebentarà. A Vilafranca tots hem viscut un bienni un tant surrealista, on la publicitat de les constructores ha estat arreu, si uns ens pagaven una berena popular de luxe els altres un bou embolat. Entre elles competien per veure qui trobava un nom més original al seu residencial combinant el nom pedra i algun adjectiu pompós i rústic. S’ha estancat, ara la moda sembla ser que és invertir a Bulgària o Romania i no pas al nostre poble d’hiverns durs i estius fresquets. El problemes que se’n deriven del pet constructiu seran molts, l’atur n’és només un. Que la construcció de segones i terceres residències de manera massiva hage estat la major font d’ingressos d’un país no anava a cap lloc. El més trist és el rastre que ens quedarà, com la foto presa este cap de setmana a la serra d’Irta de Peníscola. Ha de ser un luxe despertar-se en plena serra d’Irta, aberrantment luxós però. Si això és progrés, em borro del club progressista ara mateix.

Anuncis

Read Full Post »

Un terrorista de l’asfalt ha penjat un vídeo a Youtube de com circula a tota velocitat i amb poc respecte cap als altres vehicles pel coll d’Ares. Amb baixades a eixe ritme no faria falta fer cap túnel. Sembla ser que degut a la pressió de la guàrdia civil en altres ports de la demarcació de Castelló ara estos fernandoalonsos domingueros de cervesa, xulles i truita de patates han trobat el coll d’Ares per saciar les seues ànsies de velocitat i adrenalina. Ens han arribat com si fos una plaga de llangostes o el còlera. El personatge ho publica a Youtube sense cap temor, clar, ell és un crack, la culpa és dels altres que no sabem valorar el seu aport a la societat. A més a ell no li cal patir que li censuren el vídeo, és més, li han posat cinc estrelles tot i que en un comentari li diuen que l’han pillat. Qui, la guàrdia civil? Tant de bo fos veritat. Societat malalta la nostra, hem generat estos monstres de la velocitat i de la gasolina, al país del circuit de Xest i del urbà de València, on dir que els esports de motor t’importen realment una merda és quasi autoflagelació.
Foto de Vicent Querol.

Read Full Post »

Els aixams als coles pijos

Crec que a tots els pobles del nostre país rural hi ha un home o una dona que, deu fer cosa de deu anys, va decidir treure-li profit al carnet de mobylette i als estalvits acumulats en la seua vida. Prou d’anar a l’artiga, tancada, hort o tros passant fred dalt d’una moto, ja podien anar amb cotxet, amb un Aixam. Aleshores es parlava de que era un cotxet que ja es podia portar a partir dels catorze anys, però els primers que vam vore circular van anar a parar a mans d’agüelos: pocs pares invertirien en un trasto com eixe prop d’un milió de pessetes d’aleshores. Avui, passant per la part alta de Barcelona, de la que qualsevol cosa es pot esperar, he vist uns quants aixams de colors lluents i amb certs aires túning aparcats davant una escola anglesa privada, on les xiques ixen en faldeta curta escocessa. Allà, al barri, no hi ha cap hortet amb unes quantes tomateres i una caseta amb cisterna, cap parella de llauradors jubilats. Algun pare ja ha pagat un aixam a son fill. De moment, que jo sàpiga, només ho he vist al país urbà. No, nosaltres no som d’eixe món.
Els d’Aixam tenen fotografies promocionals amb xiques, mòbils i platges. I és que és un vehicle per anar al cole i no a l’artiga, no ens enganyem.

Read Full Post »

Llegisc a 3×4.infoLa comarca del golf. Así Xert, Càlig, Sant Rafel del Riu, Traiguera y especialmente Sant Jordi serán nombres que sonarán en breve entre los golfistas por la proliferación de urbanizaciones con campos de golf en la mayoría de los casos. La localidad de Sant Jordi cuenta con varios programas similares que buscan reclasificar el 47 por ciento del suelo de este término municipal para los campos de golf de 18 hoyos de Sant Jordi Golf y Nova Panorámica 2, la Carrasca Golf, propiedad de Porcelanosa y una urbanización de 240.000 metros cuadrados propiedad de la empresa Mecano, además de una Ciudad Sénior, lo que en global supone hasta 10.000 viviendas.” Ja tenia raó Carlos Fabra quan deia que Castellón seria el green más grande del mundo. I el poble aixi ho ha volgut, perquè al poble li ix millor de preu un forat i un pal que un garrofer. Desenvolupament sostenible? Ecologia? Pamplinades de quatre ecologistes tocacollons amb poc pes democràtic afortunadament. El que diuen a Europa? Com el que comentava l’altre dia sobre els coets, no en farem massa cas i anar tirant. On anirem a parar? Estes coses només fan que accelerar un poquet el que el principi de l’entropia estableix.

Read Full Post »

Vent de Cabylia, un dels millors blogs que conec, ha plegat temporalment. Un blog que mesclava afinadament articles sobre història, política, urbanisme, arquitectura amb magnífiques fricades i articles sobre música de gust si més no criticable. S’ha plantejat que no servix de res en el país del meninfotisme perdre el temps davant d’un teclat i que el seu temps el dedicarà al que vulgue, posem que regar geranis. Jo mateix diumenge a la nit em plantejava eixes qüestions, però xalo massa fent de cronista d’anar per casa com per deixar-ho córrer. Però entenc a Vicent, potser és simple comprensió entre incompresos. Ell, en el seu últim post ho ha deixat tot ben clar, enumerant el que suposadament vol la gent, que són tot despropòsits als seus ulls. Què ens queda? Ocupem les casetes de Calces (una meravella arquitectònica popular de Vilafranca, ideal refugi per a una guerrilla) amb kalashnikovs i reiniciem la re-reconquesta? Abandono les meues pràctiques a Orléans per anar-me’n de maqui pels Ports, la Tinença i el Penyagolosa? Marxem en massa a Pamplona, ara que tindran a Uxue Barkos d’alcaldessa? Fem un harakiri col·lectiu a ritme de coetà? Nos acoplamos i avan? Alguns em diuen tot allò de que la lluita està al carrer, que gent que lluiti és el que cal, bla, bla, bla. La paraula revolucionari avui dia només és per a quan ix una nova video-consola que revoluciona el mercat. Doncs res, que a partir d’ara ens dedicarem a cantar-li les alegries de la vida, perquè més enllà de les eleccions hi ha vida. Perquè al cap i a la fi

« les penes són, no tindre un sou, morir-se el bou i la llocà ».

Foto de waving my penis.

Read Full Post »


Mai ho havia passat tan malament en un tren. Tenia el cor en un puny, el temps no passava. Una vesprada de diumenge massa tensa, massa coses en joc com per concentrar-se en l’avorrit paisatge del centre de França. Propera parada, Orléans centre, ja hi estava. Vag prendre la maleta i xino-xano per tot el centre de la ciutat a peu. Buscava un ciber-cafè des d’on poder mitigar tal agonia de conèixer els resultats, però res, és un centre de ciutat massa chic com per trobar eixe tipus d’establiment. Vaig creuar el Loira, l’altre costat de riu és més popular, qui sap. Res. Els barris on el locutori està a baix al costat de la porta estan on Cristo va perdre l’espardenya i on diuen que cremen cotxes. Vaig entrar en un estat d’al·lucinació tal que em sembla veure que la gent que mirava tranquil·lament la tele francesa al menjador en realitat mirava Canal 9 o TV3. Vaig desistir, cap a casa, a esperar la cridada per telèfon que en faria un resum. Vora les deu l’aparell començava a vibrar. Primera notícia, la golejada socialista a Vilafranca, que no em sorprèn gens, el PP es presentava per a perdre. Morella, malgrat els divertiments cibernètics, segueix puigiana. L’Aplec dels Ports de Cinctorres no caurà en mans populars. De la comarca – que cada vegada sembla més l’Armòrica d’Astèrix – passàvem al país. O no ho entenc, o estic sol, o estic tombat, o sóc molt raro, però estic que no dono crèdit. Amb tal panorama obligatòriament em passaven idees catastrofistes, que si deixar-ho córrer tot i enviar-ho a cascar-la, que si l’exili i passar a considerar el meu país com un mer destí vacacional. Però no, no hi puc, hi ha coses que estimo per damunt de les distàncies. A més a més exiliar-se a Sarkoland és com eixir del foc per caure a les brases. Voldria ser punki per poder pensar que tant d’una manera com d’una altra seria tot un desastre, però no funciona. Al cap i a la fi sempre he estat d’un punk un tant abertzale (com els haurà anat allà dalt?). Vaig enviar un SMS en cadena a uns quants camarades, d’eixos missatges que tenen paraules buides només per a que sàpiguen que jo també estic per terra. A la telefonada també em van contar algun resultat de les Terres de l’Ebre, l’altra casa, l’altre costat. Me n’alegro molt del resultat de Miravet, poble sempre simbòlic, on tinc el plaer de tindre un amic regidor d’ERC amb una majoria esfereïdora, 6 a 1. Ai, perquè un simple riuet com el Sènia canvia tantes coses? Móra d’Ebre manté resultats i cau algun búnquer convergent com Ginestar, després del escàndol de l’última setmana on el fins ara alcalde el van enxampar fent tractes urbanístics obscurs amb càmera oculta. D’esta manera vaig viure esta nit electoral agredolça, només endolcida per la cervesa amb sirop de granadina que reservava per festejar la caiguda campsista però que al final me l’he pres igualment. Posem que a la salut de Saez. Sempre ens quedarà Miravet, i Vilafranca.

Read Full Post »