Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Dies d’agost’ Category

Cabal de sensacions era l’slogan turístic de la Ribera d’Ebre ja fa uns anys. Ara m’he perdut, la veritat, crec que van per Ilercavonia, o això ja està desfasat també? Bé, el cas és que Dies d’agost, la peli de Marc Recha, va ser precisament un cabal de sensacions. Cinema independent, de pocs recursos però ben gastats. Moltes imatges familiars van passant una darrere de l’altra, dibuixant un paisatge conegut. El verd recremat de la garriga, les formes ovalades dels troncs d’oliveres, la calcària polsosa, el verd del riu i sobretot el so de les xitxarres sense interrompre’s, és l’estiu a la Ribera d’Ebre, un sol que ametralla sense parar. Anit, al cinema, els pobles amb els sils de les granges just al davant del seu millor perfil i les cases sense rebossar a totxana vista em van semblar més bonics. El film té subtileses, perceptibles només per als tiquimiquis: la matricula de la furgoneta sense afegitons o algunes pintades estratègicament situades. No puc acabar el comentari sobre Dies d’agost sense parlar de la música. Clara Andrés ve que ni pintada, gens estrident i cantant coses de poble, que agüeles regant les macetes al carrer n’hi ha per arreu, bé sigue a Oliva o a Riba-Roja d’Ebre.

Read Full Post »

Açò és una pre-cronica d’una peli. No sé si serà bona o no, si valdrà la pena trencar esta grisa vesprada per caminar deu minuts entre la boira i pagar l’entrada amb reducció per estudiants. O potser sí que ho sé. Perquè no es tracta d’un film qualsevol sinó de Dies d’agost, de Marc Recha. En versió original. Per tant no hauré de fer esforços en llegir els subtítols perquè el que entrarà per les orelles em serà ben fàcil comprendre. No hauré de preguntar al del costat que vol dir això o allò. He llegit que els paisatges de la pel.licula estan en un tram de riu Ebre entre Ascó i Mequinensa, Ribera d’Ebre. Aigües amunt de la nuclear, pel pas de barca de Flix i el seu famós meandre, la presa i el seu mercuri amagat tants anys. Flix, tant prop i tant lluny a la vegada de Móra. Riba-Roja, els silurs i els alemanys pescant. Mequinensa, ofegada sota les aigües tranquil.les del Ebre. Mai podrem retornar la vida dels seus carrers però sempre ens podrem recrear en el que ens ha deixat escrit un dels genis de la Ribera, Moncada. I fanfarronejant, tot eixint del cine i posant-me la bufanda, podré dir a la companyia que eixos llibres estan en francès.

Read Full Post »