Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘dusminguet’ Category

La festa de Sant Gaudenci al Rumba Club de KGB pot suscitar tota una sèrie de preguntes que es respondrien ben fàcilment amb la catàrsis rumbera que els assistents vam patir. Però com tots no hi van poder anar i la gràcia és trobar-li nous fidels al sant, en parlarem un poc. Per què un conjunt de gent jove, que musicalment ens mouríem des del rock fins el reggae, ens ajuntem en una festa-concert on acabem ballant Sarandonga? Que els publicistes franquistes feren de la rumba un input per al guiri, i gent com Peret en fossen en el seu moment una icona, no li lleva un gram de mèrit a la rumba. Molt dels que anit ballotejàvem per allà, abans de tindre un criteri propi musical, en plena eufòria olímpica de Barcelona, escoltàvem Los Manolos i Peret tot el dia, el all my loving, ella tiene poder i un units per sempre més festero que el de la Caballé i Mercury. Després vam crèixer i alguns vam emprendre camins musicals diferents, però un dia arribà un Dusminguet o qui fos per dir-nos que la culpa de tot la tenia un tal Gato, Pescaílla i Peret. I així estàvem anit, ballant Sarandonga sense cap vergonya de que un dit acusador ens digués: horteres! Es podrà dir que no és més que una moda esta tornada de la rumba, com quan es van tornar a portar les sabatilles Vitoria fa un estiu o dos. I?
La segona pregunta és que fa un agnòstic com jo, i com més que n’hi havia al KGB de Gràcia, en una festa d’un sant, que només coneixien els d’Horta: Sant Gaudenci. Doncs res, com els Sants són la part més simpàtica del catolicisme – poca conya, jo sóc de fe escassa però un Sant Antoni, San Fermin o Sant Roc que no me’l toquen – ara una colla d’Horta ha fet del seu patró una marca rumbera. I el que un dia va ser el sant que portà la pluja als pagesos d’Horta ara irriga rumba per la xarxa, està en xapes, en samarretes i al youtube.
La bacanal rumbera va ser prou apoteòsica, amb un escenari plagat de grups i grupets que reinterpreten a la seua una cosa tan senzilla i complicada com tocar la guitarra espanyola amb el ventilador.
Anuncis

Read Full Post »

El mercat de la música està canviant, no dic res de nou. Davant els nous temps hi ha que s’aferren al vell model com un imant de nevera, d’altres s’adapten a les noves fórmules perquè al capdavall el que volen és ser escoltats. Un d’ells és Joan Garriga, que després de deixar Dusminguet ara està a la Troba Kung-fu. Des de la seua pàgina web es poden descarregar els quinze capítols del seu disc-llibre, així com versions dub d’algunes cançons i videoclips. Val molt la pena descarregar els capítols d’esta història, escrita per un home inquiet que amb un acordió fa el que vol, des de rumbes fins a cumbies. Suposo que l’invent de penjar-ho a Internet no li deu anar malament, fent i fent a la xarxa el boca a boca – i això que estic fent jo d’escriure-ho ací ho és – funciona la mar de bé. I ja sabem que els músics es guanyen els diners amb els bolos malgrat la bilis que escupen a sobre nostre els de les SGAE. Per exemple, un dia que vaig conèixer Pau Alabajos, em vaig sincerar amb ell i li vaig reconèixer haver-me baixat de la mula el seu disc. Ell em va respondre que per a la música en valencià, marginada pels mitjans, Internet és el gran espai de promoció, sense censures ni barreres. Malgrat tot no vull deixar de perdre el romanticisme que acompanya el comprar un disc, treure-li el plàstic amb nerviosisme i posar-lo al reproductor tot llegint les lletres i els agraïments. I perquè no, m’agrada tenir eixa estanteria amb els colors vius de les portades dels discos. Per exemple este Nadal haurà de caure el de Feliu, o el de Sergi Contrí o Sant Gatxo per exemple.

Read Full Post »