Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘eleccions’ Category

José Bové, un triomfador de la nit. De Yohan Bonnet.

Parlaré de les eleccions, però, en el fons, per a què? Hem votat per un conglomerat jurídic-administratiu tan complexe que no el comprèn ni Cristo (s’ha abstingut), no sabem si els que hem votat van a Estrasbourg o Brussel·les, ni té cap sentit que es  voten uns partits si després en són uns altres que es remesclen. A Europa ens creiem tan bona gent com per donar lliçons de ciutadania, de respecte dels drets humans i de progressisme a la resta de planeta i després l’extrema dreta ens puja per la barba. Un país vota en contra de la constitució europea i al final se l’acabarà tragant, les preguntes als referèndums haurien de ser: a les bones o a les males. Diuen que s’ha parlat poc d’Europa durant la campanya, però el problema és que quan no estem en campanya no sabem que fa la gent que enviem (menys Romeva) i tenim la sensació que ser eurodiputat és com la jubilació ben pagada dels polítics (ves-te’n que ací molestes). La cosa ja no es tracta d’euroescepticisme sinó d’escepticisme. Això sì, estic tranquil, Leire Pajin, ens ha anunciat un fenomen d’abast mundial.

Read Full Post »

Reciclatge democràtic

Una llista de la compra, d’un personatge que les penja al flickr!

El meu vot de ciutadà europeu no abstencionista espera un carter al fons d’una bústia del meu carrer. Prèviament havia recollit el sobre amb totes les paperetes a correus. La primera  papereta del sobre era la de Iniciativa Internacionalista, serà que amb la jugada a l’últim minut van haver de refer tots els sobres. El que m’ha indignat és que algú ha decidit que Maria en valencià no porta accent. Deu tindre el nom al DNI en castellà pot dir algú, però no, Josep Maria no és José María. Si no hi hagués un accent en una papereta en castellà, l’endemà al ABC ja hi hauria un il·luminat dient que clar, amb l’educació bilingüe que han tingut, així escriuen en castellà els funcionaris que fan les paperetes, i al revés en canvi, tot es tolera, com si tinguérem un sistema ortogràfic de segona. Al remat, m’han sobrat unes quantes paperetes, n-1 per ser precisos. Ara podré fer-me notetes per anar a la carnisseria a comprar vedella damunt la papereta dels antitaurins, deixar-li una nota a la C. sobre un nacionalista asturià, anotar-me un telèfon sobre els socialistes i anotar un codi de la compra d’un billet de tren per a baixar a l’aplec dels Ports sobre la del PP. Visca el recliclatge.

Read Full Post »

P5020186Panells electorals a Flandes.

La campanya electoral per les europees ha començat. De moment no he vist massa cartells, però si els vull veure, sé que els hauré d’anar a buscar a la zona habilitada davant dels col.legis electorals, amb un plafó per a cada partit, ningú té més o menys espai, tots per igual. No m’agrada de vegades ser pesat i dir mireu a França (o a Bèlgica com es veu a la foto) això ho fan millor, però en este aspecte no em puc aguantar, ací estan lluny de la lluita per la farola que fem a casa nostra, el real debat no està en qui té millor cara. Nosaltres parlem de medi ambient, fem el balanç de carboni d’una cagada d’ocell o d’un suc de taronja i en canvi penjarem i multiplicarem per deu mil el careto plastificiat d’un ecosocialista, d’un liberal, d’un independentista  sèrie A i d’un independentista sèrie B.

Read Full Post »

De color tallat

Diràs que podria dir alguna cosa sobre la notícia del dia, però no aportaria res de nou ni de precís, conec de segona o tercera mà el que B.O. proposa o deixa de proposar i per quedar-me només amb l’estètica del fet em callo. Sopant amb uns companys també hem estat parlant dels fets des de la superficialitat, de la peli porno amb la doble de Palin, de si ell és negre cafè sol, tallat o cafè amb llet o dels estats nord-americans que hem descobert avui. Afortunadament, el sopar després ha passat als acudits del Eugenio i a tornar a explicar l’història d’aquell cràpula de la residència que no va acabar la carrera i ara es guanya la vida sent monitor de gimnàs.

Un tallat, d‘Oriol Llado.

Read Full Post »

X, Y i Z

L’altre dia la C. em va comentar que va veure un reportatge a France 2 sobre l’ambient previ a les eleccions estatals espanyoles. En ell apareixien unes agüeles eixint d’una missa on, segons ella em va dir, no exprimien més que odi cap a les forces progressites espanyoles i no tant espanyoles suposo jo. Per reblar-ho em va dir que li havia recordat el que podia ser França fa seixanta anys, una societat envellida de costums malsans. Què he de dir, que no passa arreu, que som diferents? L’Espanya profunda on està?, movent-se per les coordenades X, les Y o les Z? Que jo no ho haja viscut ni vist això vol dir que no existisque? Mai he estat a Salamanca, Toledo o Valladolid i a Madrid una volta ens les vam tindre amb una pija. Impossible generalitzar, per tant el millor que li puc dir és que en el meu àmbit algunes agüeles van a missa com a molt per a xafardejar i d’altres porten pantalons. X, Y o Z enllà, allà ells i les seues voluntats, és impossible respondre per totes les coordenades mundials quan amb prou penes podem respondre del GPS que portem dalt del cap. Alguns semblen els espanyols que es pensen que guanyaran cada mundial abans de començar-lo i després el xasco es cada vegada més fort. No hi ha res que no es cure – o desaparegue- amb la quarta dimensio, el temps. Però demà m’alçaré i les aigües seguiran movent-se costera avall, si plou, i els discos de l’Ovidi no s’hauran volatilitzat, i com ell deia, Bon vent i barca nova.
L’A., un altre francès, avui em comentava els resultats i es sorprenia del poc pluralisme a banda dels dos grans partits. No hi ha ni trotskistes, ni Front Nacional, ni Verds, ni Liberals o Centre. Uns grans partits que ho engolixen tot i au, quins budells!
També el diumenge eren municipals a França. El pare de la C. anava a unes llistes com a independent – llistes obertes – i ha guanyat. Felicitats.
Foto de Tamooj.  I a vore si després de l’entropia tornem a parlar de coses series, com el botiguer del carrer que ja ha decidit plegar després de vore’l tres anys sol esperant a la porta un client.

Read Full Post »

Sarkozy i Royal.

Kerry i Bush.

Zapatero i Rajoy.

Entre les tres imatges la diferència no està en el color de la corbata…

Read Full Post »

Després d’un viatge per autopistes, carreteres nacionals i comarcals he arribat al lloc, al dia i a l’hora (o si més no el que ho escriu això espera i desitja). He viatjat juntament amb les voluntats d’altra gent dins un mateix sac, alguns anaven al mateix poble que jo, altres als pobles veïns. No n’hem parlat del que portava cadascú dins del sac, les voluntats som secretes – a veus – però secretes. A finals de vesprada m’obriran, però en aquell moment jo ja seré un convilatà/na més, completament anònim. El que porto dins, quin pes té, què pot canviar? M’apilaran en un montó, seré al primer, al segon, al tercer o al quart montó més gran?  Guanyar? El meu final està al container blau, allà ens tornem a trobar totes les voluntats.

Foto d’Òscar Martin.

Read Full Post »

Vent de Cabylia, un dels millors blogs que conec, ha plegat temporalment. Un blog que mesclava afinadament articles sobre història, política, urbanisme, arquitectura amb magnífiques fricades i articles sobre música de gust si més no criticable. S’ha plantejat que no servix de res en el país del meninfotisme perdre el temps davant d’un teclat i que el seu temps el dedicarà al que vulgue, posem que regar geranis. Jo mateix diumenge a la nit em plantejava eixes qüestions, però xalo massa fent de cronista d’anar per casa com per deixar-ho córrer. Però entenc a Vicent, potser és simple comprensió entre incompresos. Ell, en el seu últim post ho ha deixat tot ben clar, enumerant el que suposadament vol la gent, que són tot despropòsits als seus ulls. Què ens queda? Ocupem les casetes de Calces (una meravella arquitectònica popular de Vilafranca, ideal refugi per a una guerrilla) amb kalashnikovs i reiniciem la re-reconquesta? Abandono les meues pràctiques a Orléans per anar-me’n de maqui pels Ports, la Tinença i el Penyagolosa? Marxem en massa a Pamplona, ara que tindran a Uxue Barkos d’alcaldessa? Fem un harakiri col·lectiu a ritme de coetà? Nos acoplamos i avan? Alguns em diuen tot allò de que la lluita està al carrer, que gent que lluiti és el que cal, bla, bla, bla. La paraula revolucionari avui dia només és per a quan ix una nova video-consola que revoluciona el mercat. Doncs res, que a partir d’ara ens dedicarem a cantar-li les alegries de la vida, perquè més enllà de les eleccions hi ha vida. Perquè al cap i a la fi

« les penes són, no tindre un sou, morir-se el bou i la llocà ».

Foto de waving my penis.

Read Full Post »


Mai ho havia passat tan malament en un tren. Tenia el cor en un puny, el temps no passava. Una vesprada de diumenge massa tensa, massa coses en joc com per concentrar-se en l’avorrit paisatge del centre de França. Propera parada, Orléans centre, ja hi estava. Vag prendre la maleta i xino-xano per tot el centre de la ciutat a peu. Buscava un ciber-cafè des d’on poder mitigar tal agonia de conèixer els resultats, però res, és un centre de ciutat massa chic com per trobar eixe tipus d’establiment. Vaig creuar el Loira, l’altre costat de riu és més popular, qui sap. Res. Els barris on el locutori està a baix al costat de la porta estan on Cristo va perdre l’espardenya i on diuen que cremen cotxes. Vaig entrar en un estat d’al·lucinació tal que em sembla veure que la gent que mirava tranquil·lament la tele francesa al menjador en realitat mirava Canal 9 o TV3. Vaig desistir, cap a casa, a esperar la cridada per telèfon que en faria un resum. Vora les deu l’aparell començava a vibrar. Primera notícia, la golejada socialista a Vilafranca, que no em sorprèn gens, el PP es presentava per a perdre. Morella, malgrat els divertiments cibernètics, segueix puigiana. L’Aplec dels Ports de Cinctorres no caurà en mans populars. De la comarca – que cada vegada sembla més l’Armòrica d’Astèrix – passàvem al país. O no ho entenc, o estic sol, o estic tombat, o sóc molt raro, però estic que no dono crèdit. Amb tal panorama obligatòriament em passaven idees catastrofistes, que si deixar-ho córrer tot i enviar-ho a cascar-la, que si l’exili i passar a considerar el meu país com un mer destí vacacional. Però no, no hi puc, hi ha coses que estimo per damunt de les distàncies. A més a més exiliar-se a Sarkoland és com eixir del foc per caure a les brases. Voldria ser punki per poder pensar que tant d’una manera com d’una altra seria tot un desastre, però no funciona. Al cap i a la fi sempre he estat d’un punk un tant abertzale (com els haurà anat allà dalt?). Vaig enviar un SMS en cadena a uns quants camarades, d’eixos missatges que tenen paraules buides només per a que sàpiguen que jo també estic per terra. A la telefonada també em van contar algun resultat de les Terres de l’Ebre, l’altra casa, l’altre costat. Me n’alegro molt del resultat de Miravet, poble sempre simbòlic, on tinc el plaer de tindre un amic regidor d’ERC amb una majoria esfereïdora, 6 a 1. Ai, perquè un simple riuet com el Sènia canvia tantes coses? Móra d’Ebre manté resultats i cau algun búnquer convergent com Ginestar, després del escàndol de l’última setmana on el fins ara alcalde el van enxampar fent tractes urbanístics obscurs amb càmera oculta. D’esta manera vaig viure esta nit electoral agredolça, només endolcida per la cervesa amb sirop de granadina que reservava per festejar la caiguda campsista però que al final me l’he pres igualment. Posem que a la salut de Saez. Sempre ens quedarà Miravet, i Vilafranca.

Read Full Post »

Castelló

Miro interessat la evolució de la campanya electoral a la ciutat de Castelló. Lluny de caure en provincianismes, el que hi passarà allà és important. Els fluxos migratoris han fet que l’actual Castelló sigue una ciutat amb el bategar dels pobles. Si el Passeig Ribalta deixa de ser una marranada, si és possible trobar un pàrquing públic al centre o si una sabateria del carrer Major no té la música electrònica a tota pastilla tot el dia, tot són fets que afectaran persones amb noms, cognoms i malnom del poble. Perquè senzillament mirant la foto de la meua quinta un veu que el 60% d’ells estan vivint a Castelló i amb grans opcions de quedar-s’hi. I els que no hi vivim ens deixem caure de tant en tant. Per tant ens afecta. Pel moment sembla que tot està tot molt apretat, la majoria popular balla d’un escó segons les enquestes, que no deixen de ser això, enquestes. Pel canvi la clau la té evidentment Calles, el professor de literatura i poeta al Ribalta, i també Nomdedéu. Del candidat del Bloc potser encara guardo algun mail de fa uns cinc anys, dels que enviava a la llista de correu de Valencianisme.com d’aleshores, que fou la gestació del actual fòrum. En aquell moment les seues intervencions ja defugien del debat dels símbols i de les palles mentals de part del nacionalisme valencià. Al seu blog d’ara llegim comentaris sobre columpios o voreres en mal estat i fins i tot es permet alguna llicència més literària. Un home planer, que està lluny de la imatge del polític nacionalista que el primer que fa és llevar la bandera espanyola del despatx. Que potser ho face, i ben fet, però no en farà d’això un sarabastall i la base del programa, com per exemple sí que els agrada fer a alguns exaltats d’ERC. Primer els carrils bicis, la recollida selectiva, els columpios. Després la plaça País Valencià, el carrer Joan Fuster o el parc Sanchis Guarner ja vindran sols.

Foto de la campanya de Nomdedéu d’Egaldu.

Read Full Post »

Older Posts »