Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘eleccions’ Category

José Bové, un triomfador de la nit. De Yohan Bonnet.

Parlaré de les eleccions, però, en el fons, per a què? Hem votat per un conglomerat jurídic-administratiu tan complexe que no el comprèn ni Cristo (s’ha abstingut), no sabem si els que hem votat van a Estrasbourg o Brussel·les, ni té cap sentit que es  voten uns partits si després en són uns altres que es remesclen. A Europa ens creiem tan bona gent com per donar lliçons de ciutadania, de respecte dels drets humans i de progressisme a la resta de planeta i després l’extrema dreta ens puja per la barba. Un país vota en contra de la constitució europea i al final se l’acabarà tragant, les preguntes als referèndums haurien de ser: a les bones o a les males. Diuen que s’ha parlat poc d’Europa durant la campanya, però el problema és que quan no estem en campanya no sabem que fa la gent que enviem (menys Romeva) i tenim la sensació que ser eurodiputat és com la jubilació ben pagada dels polítics (ves-te’n que ací molestes). La cosa ja no es tracta d’euroescepticisme sinó d’escepticisme. Això sì, estic tranquil, Leire Pajin, ens ha anunciat un fenomen d’abast mundial.

Anuncis

Read Full Post »

Reciclatge democràtic

Una llista de la compra, d’un personatge que les penja al flickr!

El meu vot de ciutadà europeu no abstencionista espera un carter al fons d’una bústia del meu carrer. Prèviament havia recollit el sobre amb totes les paperetes a correus. La primera  papereta del sobre era la de Iniciativa Internacionalista, serà que amb la jugada a l’últim minut van haver de refer tots els sobres. El que m’ha indignat és que algú ha decidit que Maria en valencià no porta accent. Deu tindre el nom al DNI en castellà pot dir algú, però no, Josep Maria no és José María. Si no hi hagués un accent en una papereta en castellà, l’endemà al ABC ja hi hauria un il·luminat dient que clar, amb l’educació bilingüe que han tingut, així escriuen en castellà els funcionaris que fan les paperetes, i al revés en canvi, tot es tolera, com si tinguérem un sistema ortogràfic de segona. Al remat, m’han sobrat unes quantes paperetes, n-1 per ser precisos. Ara podré fer-me notetes per anar a la carnisseria a comprar vedella damunt la papereta dels antitaurins, deixar-li una nota a la C. sobre un nacionalista asturià, anotar-me un telèfon sobre els socialistes i anotar un codi de la compra d’un billet de tren per a baixar a l’aplec dels Ports sobre la del PP. Visca el recliclatge.

Read Full Post »

P5020186Panells electorals a Flandes.

La campanya electoral per les europees ha començat. De moment no he vist massa cartells, però si els vull veure, sé que els hauré d’anar a buscar a la zona habilitada davant dels col.legis electorals, amb un plafó per a cada partit, ningú té més o menys espai, tots per igual. No m’agrada de vegades ser pesat i dir mireu a França (o a Bèlgica com es veu a la foto) això ho fan millor, però en este aspecte no em puc aguantar, ací estan lluny de la lluita per la farola que fem a casa nostra, el real debat no està en qui té millor cara. Nosaltres parlem de medi ambient, fem el balanç de carboni d’una cagada d’ocell o d’un suc de taronja i en canvi penjarem i multiplicarem per deu mil el careto plastificiat d’un ecosocialista, d’un liberal, d’un independentista  sèrie A i d’un independentista sèrie B.

Read Full Post »

De color tallat

Diràs que podria dir alguna cosa sobre la notícia del dia, però no aportaria res de nou ni de precís, conec de segona o tercera mà el que B.O. proposa o deixa de proposar i per quedar-me només amb l’estètica del fet em callo. Sopant amb uns companys també hem estat parlant dels fets des de la superficialitat, de la peli porno amb la doble de Palin, de si ell és negre cafè sol, tallat o cafè amb llet o dels estats nord-americans que hem descobert avui. Afortunadament, el sopar després ha passat als acudits del Eugenio i a tornar a explicar l’història d’aquell cràpula de la residència que no va acabar la carrera i ara es guanya la vida sent monitor de gimnàs.

Un tallat, d‘Oriol Llado.

Read Full Post »

X, Y i Z

L’altre dia la C. em va comentar que va veure un reportatge a France 2 sobre l’ambient previ a les eleccions estatals espanyoles. En ell apareixien unes agüeles eixint d’una missa on, segons ella em va dir, no exprimien més que odi cap a les forces progressites espanyoles i no tant espanyoles suposo jo. Per reblar-ho em va dir que li havia recordat el que podia ser França fa seixanta anys, una societat envellida de costums malsans. Què he de dir, que no passa arreu, que som diferents? L’Espanya profunda on està?, movent-se per les coordenades X, les Y o les Z? Que jo no ho haja viscut ni vist això vol dir que no existisque? Mai he estat a Salamanca, Toledo o Valladolid i a Madrid una volta ens les vam tindre amb una pija. Impossible generalitzar, per tant el millor que li puc dir és que en el meu àmbit algunes agüeles van a missa com a molt per a xafardejar i d’altres porten pantalons. X, Y o Z enllà, allà ells i les seues voluntats, és impossible respondre per totes les coordenades mundials quan amb prou penes podem respondre del GPS que portem dalt del cap. Alguns semblen els espanyols que es pensen que guanyaran cada mundial abans de començar-lo i després el xasco es cada vegada més fort. No hi ha res que no es cure – o desaparegue- amb la quarta dimensio, el temps. Però demà m’alçaré i les aigües seguiran movent-se costera avall, si plou, i els discos de l’Ovidi no s’hauran volatilitzat, i com ell deia, Bon vent i barca nova.
L’A., un altre francès, avui em comentava els resultats i es sorprenia del poc pluralisme a banda dels dos grans partits. No hi ha ni trotskistes, ni Front Nacional, ni Verds, ni Liberals o Centre. Uns grans partits que ho engolixen tot i au, quins budells!
També el diumenge eren municipals a França. El pare de la C. anava a unes llistes com a independent – llistes obertes – i ha guanyat. Felicitats.
Foto de Tamooj.  I a vore si després de l’entropia tornem a parlar de coses series, com el botiguer del carrer que ja ha decidit plegar després de vore’l tres anys sol esperant a la porta un client.

Read Full Post »

Sarkozy i Royal.

Kerry i Bush.

Zapatero i Rajoy.

Entre les tres imatges la diferència no està en el color de la corbata…

Read Full Post »

Després d’un viatge per autopistes, carreteres nacionals i comarcals he arribat al lloc, al dia i a l’hora (o si més no el que ho escriu això espera i desitja). He viatjat juntament amb les voluntats d’altra gent dins un mateix sac, alguns anaven al mateix poble que jo, altres als pobles veïns. No n’hem parlat del que portava cadascú dins del sac, les voluntats som secretes – a veus – però secretes. A finals de vesprada m’obriran, però en aquell moment jo ja seré un convilatà/na més, completament anònim. El que porto dins, quin pes té, què pot canviar? M’apilaran en un montó, seré al primer, al segon, al tercer o al quart montó més gran?  Guanyar? El meu final està al container blau, allà ens tornem a trobar totes les voluntats.

Foto d’Òscar Martin.

Read Full Post »

Older Posts »