Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘els Ports’ Category

La Freixneda, per _persona_

La cooperativa modernista de Gandesa, baixar a la Fontcalda, el poble vell de Corbera destruït per les bombes durant la guerra civil, una jota ballada a la plaça de la Fatarella, el vi de Batea. Les roques del Masmut de Pena-roja, la foto idíl·lica de Vall-de-roures, menjar unes potes de bacó a la fonda de Calaceit, banyar-se a Beseit, la plaça amb porxos de la Freixneda. Més porxos a Morella, el Sexenni de Morella, ah! i l’Anunci!, el castell de Morella, els flaons de Morella. Suposo que heu trobat l’error.
Des de fa uns dies alguns mitjans es fan ressò d’una iniciativa que proposa aglutinar tres territoris, la Terra Alta, el Matarranya i Morella, sota una marca turística. Que el municipi morellà i les dos comarques tenen punts en comú és més que evident i no ho negaré. Fins als vint-i-tres anys vaig travessar el Sénia un cap de setmana sí i un no, de Móra d’Ebre a Vilafranca i viceversa, sé el que ens unix i també el que ens diferencia, però eixe no és el debat al meu entendre. El problema de esta campanya, com bé haureu comprès, és que Morella aparega com a únic representant d’un territori, en este cas de la comarca dels Ports. Ignoro completament si en esta iniciativa l’ajuntament de Morella ha estat pro-actiu i ha incitat la resta de pobles de la comarca i estos li han dit que no els interessa o bé si Morella ha tirat pel dret i si la resta de pobles volen vindre ja vindran (però jo no els aniré a buscar). No cal tampoc passar per alt que esta iniciativa ajunta dos comarques, el Matarranya i la Terra Alta, oficialment reconegudes com a tal per l’administració de l’Aragó i Catalunya, i al País Valencià ja sabem que la comarcalització és un deure pendent, però no oblidem que hi ha les mancomunitats per exemple. El fet és que malfiats com podem ser a vegades els vilafranquins respecte de Morella, esta aparició mediàtica de Morella al mateix nivell que dos comarques és si més no molesta. Que els vilafranquins tenim la pell molt fina en estes històries? És més que evident, només cal veure els darrers resultats de les primàries socialistes sense haver de caure en el compendi de situacions durant la història en la que no hem estat d’acord. Voldria pensar que això és passat i que en ple segle XXI, per una iniciativa de desenvolupament turístic que hauria de passar per sobre d’interessos partidistes, Morella hagués pogut fer un gest i no monopolitzar-ho tot per a ella sola una vegada més. Ei, sabeu que vosaltres i nosaltres, sumats, som quatre gats?. M’agradaria que poguérem incorporar al text del capdamunt el següent, naturalment, parlar realment de tres territoris. La Roca Parda i la Roca Roja. Sant Pere de Castellfort. Un Sant Antoni al Forcall, entrar amb la malea a Vilafranca. Fer-se de dia en un Aplec. 
Voldria que em donaren arguments per seguir reclamant que Vilafranca és dels Ports o del contrari acabarem donant per bo l’error de Sanchis Guarner, que ens va col·locar a l’Alt Maestrat.
Anuncis

Read Full Post »

De totes les actuacions del aplec dels Ports hi destacava com a cap de cartell Obrint Pas. No només ho dic jo – que vaig fer una quilometrada quasi aposta per veure’ls – sinó també la gentada que omplia el camp de futbol del Pla del Mig Ull de Cinctorres el dissabte de nit. El concert es preveia especial, perquè per a tot grup que canta en valencià l’aplec sempre ho és i més encara si s’ha enregistrat el darrer disc a Cinctorres com era el cas dels de Benimaclet. A més a més es deurien voler treure del damunt el record del aplec de fa dos anys a Morella, on no van poder-ho donar tot de amb un so deficient i un escenari també deficient, amb arbres i rases pel mig. Vora la una de la matinada va començar el concert que es va allargar fins vora les tres. El grup va repasar cançons velles que mai falten – No tingues por, Els crits de la terra, Avui com ahir, On tour – amb les més noves del disc Benvinguts al paradís. D’entre les noves en directe destaca per la canya Viure i El circ dels invisibles i pel moment tranquil de braços enlaire Una història d’amor. El cant dels maulets fa uns anys marcava la fi del concert i ara marca l’equador entre el concert normal i la bogeria. Després de la cançó d’Al tall feta himne va vindre Tres segles, una cançó del nou disc feta en recordatori al trist aniversari que hem celebrat enguany, tres cents anys de la derrota d’Almansa, de la pèrdua dels furs del País Valencià. Som, és una peça que mai falla al final i que esta vegada DJ Chola la va popitzar a so vuitantero sense fer-ne perdre’n l’essència. Del sud sense la veu de Miquel Gil no és el mateix, però tot i així continua sent la millor lletra del grup. No vam tindre ni Esperant ni Telefeixisme ni Trencar amb el silenci ni tampoc les cançons gravades amb Pep Botifarra. Haurien de començar a contemplar la possibilitat de fer la gira amb el cantaor xativenc ja que ell dóna veu a les millors cançons de Benvinguts al paradís. Al final l’emotivitat es palpava i cada cançó que acabava era una cançó menys de felicitat, no hi havia ganes d’acabar. Miquel Gironès, el dolçainer, va agafar el micròfon, i després de preguntar-se per Aurelio – un personatge anònim buscat per la zona d’acampada del Aplec durant uns quants anys – va enviar tota la podridura al mig del mar, amb veler de la Copa Amèrica, evidentment. I aleshores vingué l’aquelarre final, amb un repàs de la rica tradició musical valenciana, la Manta al coll, no en volem cap i de Castelló a Almassora i el Zu atrapatu arte de Kortatu, que ja ha quedat com símbol per sempre més. No ho volíem creure però havia acabat quan alguns encara ens movíem per inèrcia en sonar Malaguenya de Barxeta enllaunada. En les salutacions se’ls veia realment feliços, com qui ha guanyat un partit a casa. Perquè possiblement de tots els llocs i festivals on han tocat, l’Aplec sigue dels llocs amb més solera i on la tradició de les vint-i-nou edicions només fa que donar més coherència a la seua presència. Al final, endut encara per eixe gust posterior, vaig voler saludar Xavi Sarrià, cantant de la formació, per felicitar-lo pel que ens fan xalar i per dir-li les hores de tren que havia fet per anar fins Cincorres. Hores que no van ser en va, perquè un aplec dels Ports mai és en va.

Foto de David Datzira, a l’acampada jove.

Read Full Post »

Gràcies Cinctorres!

Ha tornat l’Aplec. Després d’un any orfes de la festa comarcal, ha tornat. Finalment no ha mort per massa èxit, ha reviscolat. Els Ports som pocs pobles i d’entre tots ells la ressurreccio només podia tindre lloc a Cinctorres, a cap altre lloc més. Pel dinamisme, per la pinya, per la unió entre la gent, pel caràcter obert, progressista i catalanista només podia ser allí. L’any haurà estat dur per la comissió organitzadora, s’haurà patit molt, però al final ens van oferir un cartell ben complet i que no desentonava gens del que s’espera d’un Aplec dels Ports. D’esta manera es va complir altra volta el ritu, i ja en van vint-i-nou, els carrers plens de gent, amb eixe ambient de camaraderia col·lectiva, de bon rotllo i de retrobament. Per uns serà d’esta forma que sabran que per anar a un poble dels Ports es va per camins de gravilla, que l’única tenda es ca Avelino i que un quinto de cervesa pot valer un euro a casa Paca. Per altres serà d’esta manera com ens trobarem amb altres rurals, del Matarranya, del Maestrat i de la Plana. Sota el sol d’estos dies a Cinctorres hem pogut comentar de nou les diferències lingüístiques de cada poble, hem criticat sense pietat Carlos Fabra i els seus amics i novament hem comprovat que sota els pavès hi ha la platja, incidint en que només falta més gent per alçar les llambordes. Enhorabona cinctorrans i cintorranes, i gràcies. Avui estem un poc més vius.

Read Full Post »

Espardenyes

Miro les temperatures a la web d’Ignasi Llopis, veig que poc a poc la cosa es va escalfant, però lentament. Pel melic francès la calor arriba també tímidament, després d’un maig de pluges i tronades i un abril com juliol. Però més que per l’oratge, l’estiu es nota per l’esperit que ens inunda. Un cop matada la ressaca electoral, els blogs es relaxen i reprenem la marxa normal de tractaments de miscel·lànies vàries. Per exemple trobem l’alegria d’algun bloguiste en que per fi una cançó cutre i coenta, la del verano, sigue en català, com la d’este menorquí que ja porta no sé quantes visites al Youtube i sona per TV3. Lluny de la eufòria del bloguiste en qüestió, jo suposo que algun dia ens havia d’arribar també tan indigest costum…

La caloreta comporta també reaccions com les ganes imperioses d’anar en pantaló curt i sense mitjons. Al treball estic esperant qui porta primer uns pirates per a l’endemà ser jo el segon que els porta. Pel que fa al calçat, enguany he hagut de recórrer a les espardenyes franceses i desistir a les de la Mata. Potser m’erro i fan exportacions internacionals de les espardenyes de taverner, a la comarca som de tradició venedora per Europa i mai se sap. Sense anar més lluny l’altre dia, llegint un llibre provençal sobre el poeta Mistral del segle XIX, vaig trobar una referència a les faixes catalanes. Res m’impediria a pensar que l’escriptor es referís a una faixa cinctorrana. A casa ens sabem una estrofa del himne occità que ha anat passant de boca a orella després que el besavi faixero la introduís, una lletra que parla de la font de Nimes, ben prop de l’Arles de Mistral. Per tant podria esperar un viatjant dels del segle XXI venent espardenyes de vetes, de les de ballar ball pla, però no l’he trobat. Si existixes, i em llegisses, apareix-te a casa meua.

Foto d’espardenyes de carreters de l’Horta, d’oronetta.

Read Full Post »

L’altre dia parlàvem de les llistes electorals dels Ports i del bipartidisme generalitzat que hi ha a la comarca. Un dels casos més exagerat és el de Morella, on el bipartidisme ve de fa anys. Esta setmana, des dels contraris a Ximo Puig, s’ha obert un blog que sembla que serveix de distracció dels cibernautes morellans amb un nom ben explícit, Ximo Puig fot el camp, que per cert és l’únic text en valencià de tot el web. Un blog del estil confidencial que tan de moda estan en la política dels nostres dies. Amb el bipartidisme morellà, una oposició amb opcions de treure-li l’alcaldia a Ximo Puig només pot vindre des de la dreta, des del PP, i per tant els missatges del blog són un poc coents. Una llàstima perquè possiblement hi ha moltes raons per ser crític amb la gestió de Puig, tant pels morellans com per la resta de comarca, des d’un altre punt de vista que no sigue el dels populars. Em quedo amb una frase: Nada más qe añadir, solo una cosa más, el 27 de mayo vota a quien quieras, pero por el amor de Dios, si quieres Morella, no votes a Puig. Vaja, o nul o blanc o PP. No voldria ser morellà (veges tu!).

Fotografia d’una finestra de Morella. Foto de fity2004.

Read Full Post »

He entrat a la pàgina de la Diputació de Castelló per consultar les llistes electorals per a les eleccions del 27 de maig. El disseny de la web deixa molt que desitjar, com gran part de les webs oficials de la Generalitat Valenciana i l’entramat que en deriva, i el valencià és sempre la segona opció que s’ha d’anar a buscar aposta. El mateix Butlletí Oficial de la província està només en castellà, què els costaria fer-ne una versió bilingüe ? Poden prendre exemple del butlletí de Biscaia si volen. Massa esforços econòmics per a tant desgastada casa, val més fer grans vídeos de promoció turística.

La qüestió és que al final he consultat les llistes per les municipals als Ports i l’Alt Maestrat. Tret d’alguna raresa, com ara la llista del moribund blaverisme de Coalició Valenciana a la Todolella, només es trobaran llistes del PP o el PSOE. Ni Vilafranca, on EU ha solgut tindre sempre un pes important se’n salva del bipartidisme. La dreta contra l’esquerra, conservadors i progressistes, com vulgueu-li dir. Mirant els partits que es presenten podríem pensar que estem a Salamanca o Ciudad-Real. Res ens faria pensar que els Ports som una comarca diferent a la Manxa, i ho som. Els socialistes han aconseguit des de fa anys aglutinar tota una sèrie de gent de la comarca que combina progressisme i relativa sensibilitat valenciana o panca fins i tot. Potser dels últims reductes que fan mantindre el PV a les sigles del partit. Les característiques dels pobles dels Ports, ben menuts en la seua majoria, fa que sigue ben difícil fer moltes llistes. Les de l’esquerra podrien ser del Bloc, de EU o d’independents, però són dels socialistes. La coneixença directa de les persones fa que sàpigues que no són precisament del sector de Rodriguez Ibarra o Bono, i tanmateix tot és PSOE. O no ?

Foto de Wolfg Appel. Vestigi al Forcall de la època (passada i superada?) de la Comunidad Turistica del Maestrazgo, eixa comarca inventada a la qual els Ports no pertanyem.

Read Full Post »

M’ha arribat la noticia que uns veïns d’Ortells han muntat una associació per demanar més autonomia. De moment només autonomia, que en termes d’un poble es diu Entitat Local Menor. Depenen d’un altre poble que no els hi fa gens de cas pel que es veu, potser perquè eixos prefereixen fer coses de mes màrqueting que arreglar-los una placeta als de Ortells. Ja sabem de quin peu calcen, no són nous en esta historia ni en este blog. Per tant els hi desitjo tota la sort del món als ortellans per tal que recuperen un estatus que la democràcia els va llevar, curiositats de la democràcia d’este país. Un pas més endavant, al que la gent d’esta associació no renuncia, és la independència. Els ho veig difícil tractant-se de tants pocs veïns però per somiar que no sigue. Ací estem per al que face falta.

Read Full Post »