Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘exàmens’ Category

Fa anys que em vaig examinant per la vida, per aules diverses d’escoles, instituts i facultats. No recordo el primer en exactitud, deuria ser encara en aquell segon d’EGB, de multiplicacions seguint la cantarella. Després a tercer ja ens hi obligaven més, en fèiem més a sovint i eren més complicats. Venia el mestre uns dies després amb els exàmens corregits sota el braç, el miraves als ulls intentant buscar una resposta abans de que fes públic el veredicte. Eren els temps en què els exàmens es resolien amb exercicis de relacionar i on una b en lloc de v ho decidia tot. Després la ESO, on ja et començaves a orientar, ja començàvem a ser un poc més madurs, si més no la opinió pròpia ja prenia forma. Als exàmens d’història et permeties digavacions i reflexions nacionals i als de religió discuties l’existència de Déu. I ja apareixia un neguiteig en els controls de mates i ja odiava la mania a parlar-ne després dels resultats. En aquells primers grans combats amb la ciència i la matemàtica va ser quan vam decidir que aquell seria el camí, fent i fent ens en eixíem prou bé. El batxillerat tenia uns exàmens que exigien un treball mes continu, i per tant els nervis eren més grans. Començaven a aparèixer els exàmens de quatre aprovats, com els de filosofia o el primer contacte en l’àlgebra. La selectivitat, esperada i temuda, no va ser ni més ni menys del esperat. La vam passar i ella ens obria les portes definitivament de la Universitat, però abans, aquell estiu tocava passar un dels exàmens més importants, el de conduir, a Castelló. Setembre ens portava a una escola d’enginyers, de la que n’havíem escoltat tantes històries de repetidors i de pèrdua de vida social que feien por. El primer examen, de cristal.lografia, va anar bé tot i que en vaig eixir descontent. Aquell primer Nadal d’universitari, vaig estar tancat a casa entre minerals, matrius i integrals. Càlcul va provocar uns histèria col.lectiva que va omplir les arques de l’acadèmia de repàs. Tenien raó les veus alarmistes, la vida social aquell primer any va ser ben bé escassa, només les manifestacions contra la guerra se n’escapaven de la rutina. Els anys van anar passant a la ciutat Comtal, enginyeria geològica no ha estat una amiga fàcil i ens ha fet suar. Això sí que han estat exàmens! De cinc hores, de quatre, de percentatges ben escassos d’aprovats. El neguit de les notes penjades al tauler d’anuncis és conegut, però de totes formes sempre vaig preferir saber-ho per mi mateix que per un simple SMS. Hem arribat a cinquè, l’hem fet a Nancy. Ací he tingut el gust de fer els últims, uns setze anys examinant-mos. De tot.

Anuncis

Read Full Post »