Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘internet’ Category

Balanç twittero

Farà ja un temps vaig escriure un post pamfletaire a favor dels blogs i escèptic amb el microblogging i el twitter. Després va vindre la polèmica, Pau Barrina o Cuxaro (no recordo qui va ser) van crear un grup facebook per a que ho provés i uns dies després vaig provar-ho. Encara no m’he donat de baixa, sóc un usuari relativament actiu que escriu uns dos o tres tweets al dia, depenent del dia, i sempre de set a dotze. No porto internet al mòbil i per tant no em puc permetre missatges del tipus: al tren ha pujat un esplai de kumbaiàs no dormiré. Crec que el moment és arribat de fer un balanç de l’experiència. Com a primera prova de pes està que no m’he donat de baixa o l’he deixat caure en l’oblit, és interessant perquè seguisc uns quants amics que són una colla de freaks que estan el dia penjats del twitter i ells es poden permetre missatges com el d’abans o un d’històric de Cuxaro que deia que a la feina el volien atracar. Només per això ja val la pena, per anar amollant animalades, perquè a Internet una bona part del temps ens el passem dient animalades. En el meu cas a més em serveix per estar “al dia” de fets del poble que no s’expliquen a 3×4 o a Tele Vilafranca com ara qui serà majoral de l’any que ve a Sant Cristòbal o que algú se li va fer molt rellarg un plat de caldo al dinar de la mateixa festa. També hi ha coses més serioses a seguir a Twitter, però com més gent s’afegix més llarga és fa la llista a seguir i es perd interès, com passa en Internet en general. No em plantejo tindre Internet al mòbil, el twitter 24h demana un temps i una voluntat de fer de la teua vida un Big Brother que de moment ni puc ni vull assumir. Això substituirà els blogs? No, estem parlant de coses diferents, tot el que vinc d’explicar en estes 335 paraules finc ací m’ocuparia uns quants tweets.

Anuncis

Read Full Post »

Revolta 2.0

P6140015

Seguirem un poc amb l’Iran, però prompte ho matarem, que una setmana no dóna per a ser un expert en el país ni en el conflicte generat. D’esta revolta verda es diu que és 2.0, perquè naix de grups de facebook i s’escampa pel youtube i pel twitter. Fins ara havia estat molt escèptic amb la capacitat de revolta de la xarxa, perquè precisament creia que es quedava en revolta virtual i  no arribava a ser real. És molt fàcil afegir-se a un grup facebook que busca un milió de persones fartes de Fabra perquè és només fer un click i queda cool, però després es diumenge, fa sol i votem platja i aftersun. A Occident, i amb excepcions, crec que el 2.0 ha servit més per explicar com Paco, Paco, Paco ha tornat a ser un èxit que per trobar un moviment de contestació polític organitzat i imprevist pels de dalt. La generació de jóvens iranians que ixen al carrer es serveix del 2.0 i a la volta dels còctels molotov i amb tots estos mitjans han muntat una bona bullanga, baixant al carrer. Parlant amb alguns companys em van semblar completament il·luminats pel facebook com espai de llibertat. M’explico, jo en sóc un usuari diari però sé perfectament que és un big brother, d’utilitat discutible i a voltes superficial. Per a ells en canvi és una cosa completament a les antípodes del règim, meravellosa. Espero que se n’isquen d’on estan per a que un dia ens tornem a trobar i em diguen els errors del nostre sistema.

Read Full Post »

Webs d’ecoturisme

Porto un parell de dies que rastrejo les webs hagudes i per haver del turisme rural de l’Empordà i extensions, tan semàntiques com geogràfiques. Este rastreig cibernètic m’ha permès fer una vista per l’estat de les pàgines web del ecoturisme empordanenc, que és ben interessant perquè permet fer un revival d’Internet i les webs. Encara hi trobem alguna web feta en l’edat antiga d’Internet, allotjada a un servidor tipus geocities o semblant, sota un nom horrorós, amb html ben bàsic i si et descuides amb una melodia midi de fons. Després algunes ja són d’una època més llustrosa, ja dins del boom d’internet, on es podia detectar la presa de pèl d’algunes empreses dissenyadores de webs que feien una pàgina plena d’imatges exquisites, molt flash, però on és impossible trobar un contacte! El tema contactes també és curiós, ens trobem des de les rovellades direccions de correu allotjades a telefònica o a portals passats a millor vida (Inicia, l’alternativa de Prisa a terra). Els dominis de les webs solen ser punt com, cap punt es i algun punt cat. Malgrat haver enviat correus a direccions de les que no esperava resposta, en puc estar content, vora vint respostes. Qui diu que ruralitat i modernitat estan renyits?
Foto d’una casa a l’Empordà d’Anna Girdac.

Read Full Post »

Bona notícia al Libération, almenys per a mi i per a la majoria de gent (tots menys Ramoncín, els gurús de la SGAE i equivalents): com més pirateria existeix més música es compra. Això diu un estudi canadenc, que conclou que els apassionats de la música descarreguen més, compren més i van a més concerts. També es comenta que Internet obre noves vies i que serveix per accedir a música no disponible en els grans magatzems. Tot el que he dit són evidències que sabíem i que sembla ser que piquen a casa d’alguns. Penso que ara es tendeix a comprar allò que el comprador realment vol tindre, amb el seu llibret, la seua portada i els agraïments, i que els productes musicals passatgers d’artistes discutibles es descarreguen i punt. Quan la cançó ja ha passat de moda, doncs cap a la paperera de reciclatge si convé.

Read Full Post »

Islàndia

L’altre dia parlava del bé que m’ha fet poder disposar d’una connexió a Internet per tal de no perdre els orígens, i de pas la identitat. Eixa seria per tant la part positiva d’esta nova era canviant. De totes formes hi ha en tot això un costat negatiu. Tanta és la informació a la que podem accedir que de vegades ens podem trobar en situacions paradoxals. Per exemple jo puc saber quasi d’immediat que a Vilafranca han canviat les senyals de dintre el poble, perquè es tracta d’una notícia que m’interessa i la vaig a buscar. En canvi més d’un colp m’ha arribat el cas de conèixer novetats de la campanya electoral francesa via Vilaweb. I això que entro a Libération de tant en tant, però no amb la freqüència en què ho faig al portal de Partal i companyia. Es tracta d’un trencament de les velles barreres de la informació increïble, fins l’era Internet, si engegaves la ràdio escoltaves les coses del lloc on estaves i si de cas les notícies d’altres bandes del món, vistes evidentment amb ulls locals. Les novetats d’altres llocs costava un esforç suplementari trobar-les. Ara tot costa el mateix esforç i ens podem plantejar bajanades mil. Imaginem que jo estic descontent amb la nacionalitat del meu DNI i què vull sentir-me d’un altre país, posem pel cas Islàndia, perquè m’agraden l’abadejo i els volcans. Fa deu anys m’hauria afartat d’abadejo, buscaria reportatges de geisers a la 2 i hauria de recórrer biblioteques en busca de llibres d’Islàndia. Però seria ben difícil sentir-me islandès. Ara, puc entrar en contacte amb gent que m’animarà a aprendre l’islandès i m’ajudaria en tal costosa tasca. Quan la cosa ja estès més fàcil, podria veure la tele i escoltaria la ràdio. Em compraria per Internet la samarreta del KR Reykjavik de futbol – la VISA no té fronteres – i seguiria fervorosament els campionats de pesca. Podria arribar a tal punt d’integració, sense posar els peus al país, que entraria al Racó Islandès i a Islandianisme.com i al final, de tant llegir-ho arreu de la feble però suficient blogosfera islandesa, em queixaria dels impostos que paguem – vull dir paguen – i de les polítiques socials del nou govern conservador. I tot això sense eixir de casa.

Foto d’una església islandesa de Serafi.

Read Full Post »

Conquerir Morella?

Les modelitzacions prenen molt de temps. Fas càlculs per saber com evolucionarà una cosa d’ací X temps, en el meu cas la caca dels paraguaians sobre un aqüífer al cap de deu mesos. I no costa deu mesos calcular-ho, però sí que pren una hora i mitja, i per tant t’estàs davant l’ordinador una bona estona. Avui m’ha pegat per fer recerca a fons per la blogosfera, i he fet cap a un joc de rol per Internet que es diu ‘Conquista Morella‘. Els habitants de Cinctorres, Forcall i Todolella han de conquerir la Roca, un poc com al Age of Empires. Vilafranca no tenim la possibilitat de fer-los la guerra, almenys en el joc. Els personatges tenen uns noms un poc casposos diguem-ne, aliens a la comarca com la ruta del Cid, perquè de Catalines Inés d’Espanya a Cinctorres poques en deuen haver. Tampoc està ambientat en cap context històric, de fet no crec que Cinctorres o Forcall hagen volgut mai conquerir Morella sinó fotre el camp del seu domini. Quedaria millor un joc de rol que es digués, Independència de Morella, mescla de batalles i conspiracions.

Foto del Forcall, de Chrisotb.

Read Full Post »