Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘literatura’ Category

L’any passat, no sé per quina raó, suposo que el fet d’estar desconnectat del món deuria influir, vaig passar per alt una iniciativa que hagués hagut de festejar sí o sí, la festa Estellés, és a dir, un dia cibernètic (i real també) dedicat al poeta de Burjassot en el que seria el seu aniversari.

M’és difícil escollir-ne un poema concret. He triat el document gràfic següent perquè és colpidor, amb aquells decorats televisius dels anys setanta i vuitanta on igual podia aparèixer Alaska que un cantautor valencià que una colla de punks, de quan a TVE hi podia actuar un Ovidi cantant un poeta valencià, tot encara sota l’efervescència de les autonomies quan tot era bonic i enriquidor. Doncs en este cas l’Ovidi està allà, entre boles de cristall i onades de plàstic l’Ovidi, amb els músics asseguts sobre cadires de cuina amb funda d’escai, i canten el M’aclame a tu, del fill del forner de Burjassot. I s’ericen els pèls.

Anuncis

Read Full Post »

Em sumo a la iniciativa de postejar uns versos de Salvador Espriu en homenatge al vint-i-cinquè aniversari de la seua mort. En el cas d’Espriu em passa com a la comtessa, que tota la culpa la té Raimon per ser-ne el descobridor, Indesinenter i aquells crits de llibertat al recital de Madrid, en ple centre de la pell de brau. Però he escollit un poema que va ser recitat per l’Ovidi Montllor amb aquella gràcia que tenia, perquè també és bo treure’l de l’oblit de tant en tant, ara que ja no és cool posar una frase de l’Ovidi per anunciar una calçotada.

Dedicat especialment a la diàspora de la generació ryanair.

Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Read Full Post »

Degustava tranquil.lament Islàndia, l’illa secreta de Xavier Moret al regional. Quan l’acabe ja en parlaré, del llibre i d’eixa estranya batera que em pren per les illes, i com més rares millor. A Port Aventura han pujat uns xics i m’han alterat la lectura. Conversa histèrica pre-selectivitat. Per a què serveix saber si una frase és subordinada? Per a què saber-se els elements de la taula periòdica? Crec que tots, almenys els de ciències, pensàrem en un moment que de poc serviria aquella història del anàlisi de frases. No sé quin profit li’n vam treure, després d’allò crec que mai he estat conscient de si estava fent una juxtaposada o no. L’he feta i prou. Ara, mirant amb retrospectiva, trobo en falta haver fet més literatura al Batxillerat i no tan de mal de cap amb esquemes inacabables. Només s’havien de llegir quatre obres que algú decidia, amb bon criteri, però és tan poca cosa arribar a la universitat havent llegit que com a grans obres La casa de Bernarda Alba i La meva Cristina i altres contes… Si hi ha una cosa que m’impressiona encara dels colegues enginyers geòlegs francesos és el curriculum literari que porten a les esquenes.

Fotografia de Batega.

Read Full Post »

Vaig passar el dia de Sant Jordi sota el sol de Sant Cosme. No vaig voltar massa pel barri, però no em va semblar que fos un dia més particular que la resta, excepte les mogudes que es munten a l’escola. Vaig veure un parell de paradetes de roses de partits polítics, PSC i ICV, curiós si es té en compte que a la resta de barris del Prat o Barcelona abunden els gitanos que vénen roses. A finals de la vesprada, i quan meitat Barcelona ja es movia delerida amb roses a la mà buscant un bar per veure el partit, vaig anar fins a Sants per comprar una raresa de llibre, En el repòs de la trinxera de Frederic Pujulà, les cartes mai enviades d’un empordanenc al front francès de la I Guerra Mundial. A més he de sumar que em van regalar Les flors del mal de Beaudelaire en versió catalana i francesa i alguna cosa més que deu estar per caure. Els altres llibres que he comprat han estat Nocturn a l’India d’Antonio Tabucchi i un altre de Monzó – estos dos últims en francès i amb destinació a França. Per a les roses gràcies vaig tindre de les postals digitals (molt boniques i pedagògiques les de la Generalitat de Catalunya) i també vaig enviar-ne una de real gràcies a una eficaç emissària.

Fotografia de Visualpanic.

Read Full Post »

Acabo d’arribar de l’entrega del XIIIè Premi d’Assaig Artur Bladé, organitzat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, a Benissanet, com no podia ser d’altra manera al celebrar-se el 100 aniversari del naixement del gran assagista Artur Bladé en eixe poble. Els vencedors han estat Josep Maria Saez i Emidgi Subirats per un treball sobre el poeta miravetà Roc Llop, també exiliat com Bladé i que el 2008 també farà cent anys del seu naixement. Felicitats als guanyadors, blocaires tots dos. Però especialment per a Josep Maria, amb qui he compartit taula esta nit com tantes vegades hem fet en el xup xup cultural de la Ribera. Perquè per arribar a eixe punt, on ell s’ha decidit a presentar un treball sobre un poeta del seu poble i estar implicat en mil i una històries, hi ha tot un camí. Quan amb quinze anys hi anàvem a estes vetllades érem de carrers els més jóvens i ara potser ho continuem sent. Aleshores es feia estrany dir que una nit del dissabte aniries a un premi literari de la Ribera d’Ebre, amb gent major amb americana i corbata, que el professor de català estaria a la taula del costat amb la dona i el de Petites investigacions de 1r d’ESO faria un discurs. Era com una travessia del desert que acceptàvem de gust, perquè gaudíem d’aquell ambient. Ens vam fer grans i poc a poc interveníem de tu a tu en les converses dels grans, aprenguérem a estimar la comarca i a comprendre que per fer bollir l’olla fa falta gent per encendre el foc. I saber que el poble és la base de tot. A damunt Josep Maria té una passada de poble.

Foto de Miravet des del castell, de S. Lo.

Read Full Post »