Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Melopea’ Category

El CD de festes

Tots els anys per festes faig un parell de CDs recopilatoris de música per a la penya, Melopea per a qui no ho sàpiga, plaça Peiró Scala sense número 12150 Vilafranca. Normalment el feia la setmana abans de començar, eixa setmana que ja feies vida allà, entre els sofàs, les pipes i l’olor a lleixiu de la neteja a fons. L’any passat el disc va tindre cert èxit amb Julieta Venegas i el « Me voy » i d’esta manera el disc sempre estava posat i de retruc escoltàvem els altres continguts menys latinos i més durs. El passar de discos d’una vintena de cançons a discos amb cent setanta no impedia que al final sempre sonés el mateix. Enguany, en este primer estiu veritablement laboral, les festes i l’Aplec són dates marcades al calendari amb prou avantatge, molt més que del que ho eren abans. No tindré aperitius com la fira de la Magdalena o Sant Cristòbal, només alguns enganys per al cos com el festival d’este cap de setmana (gens malament, amb Fermin Muguruza, Asian Dub i grups coneguts anglesos que no conec). Així que d’ací a festes serà com eixa setmana prèvia allargada, sense brigada muntant barreres ni pipes de la Pradera, i per això ja he fet el disc. No sé que és el que sona o deixa de sonar per los 40, per ací triomfa Olivia Ruiz i ‘la femme au chocolat’, una autèntica dolçor com el xocolate Milka. El disc conté també alguna llatinada d’eixes de la enye per a tots els públics, per fer de cavall de Troia de la resta: The Clash, Joxe Ripiau, Muse, SVA-ters, la Troba Kung-fu, Obrint Pas, Noir Désir, Carla Bruni (la del Nescafè), Lilly Allen o Emir Kusturica.

Foto d’Olivia Ruiz, de l’ours.

Anuncis

Read Full Post »

Melopea

La penya és el col·lectiu bàsic en un poble com Vilafranca. No és obligat tindre’n però si se’n té un podrà gaudir més dels privilegis festius i lúdics que ens depara el calendari festiu. Nosaltres ens diem Melopea i som vora una vintena. Tots xics, la majoria del 1984. Molts no hem nascut ni viscut a Vilafranca, però tots hem ballat algun colp el ball pla, que seria com un bateig. Ara la majoria estan per Castelló, algú més lluny i ben pocs resten al poble. I el futur de molts no passa pels Ports i tanmateix és entre eixes quatre parets d’eixa pallissa que tenim com a local, allà al Peiró Scala, que ens reunim per les grans celebracions. Destrossant la cançó diria: allà on es creuen els nostres camins, posem que parlo de Melopea. No som del mateix equip de futbol, de grans volem ser coses diferents i ni molt menys compartim ideologia, però això no és problema per compartir taula, faltaria més. Com a conjunt som desordenats, caòtics, amants del últim moment, però al final sempre ens ix mig bé. No sé si quan d’ací un temps vinguen les vint novies canviarem, potser ja serà tard i el caos vindrà intrínsec amb nosaltres.

L’entrada a l’any, com altres colps, la vam celebrar a i amb Melopea – també en el sentit que pren el mot en castellà. Per als que vau decidir passar la nit de Cap d’Any en altres llocs menys bonicos que Vilafranca, aprofito ara per desitjar-vos un bon any nou.

Read Full Post »