Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Nadal’ Category

Pessebre

Un pessebre a Terrassa, per Jordi Chueca.

Al nen Jesús, el transportaríem en el temps i el posaríem al mig d’una intifada improvisada, entre pedres, tancs, murs i la MOSAD esperant a la porta del pessebre, com els soldats romans que registraven tots els xiquets. A son pare li posaríem un jersei Marcelino Camacho – Sant Josep obrero – i amb una depressió de cavall per la deriva del sindicalisme 2.0 i del món en general. Maria, mare soltera, jau esgotada pel part i s’amoïna per haver de tractar amb la premsa només eixirà de la Maternitat, per explicar tot allò de que ella – l’elegida – hage volgut tindre un fill tota sola. Per damunt del pont sobre el riu de paper de paper de plata un home amb motxilla, gorra i guitarra es dirigix cap a la Maternitat amb un aire incrèdul, ell sap prou bé que la solució no la portarà un zagalico recent nascut. A Toni el posaríem dalt d’una roca, guardant la rabera d’ovelles, tot un ofici patrimoni de la humanitat en vies d’extinció a la vella Europa. Sort tenim que Saïd, a l’altre costat d’un mar de plata continua amb l’ofici sense modernitats. Baltasar és president de república però té el país revolt perquè ell diu que ha guanyat les eleccions i els rivals també diuen el mateix. Ha enviat un mail per excusar-se de la seua absència a la Maternitat. Gaspar hi anirà amb la seua princesa perquè el que importa és ser vistos i Melcior – ai Melcior – desviarà una part dels diners del viatge per pagar-se una estàtua. A l’Àngel, que es guanya la vida fent de Pare Noel en un gran supermercat, ningú li ha dit que hage d’anar a la Maternitat. Ni està ni se l’espera.

Anuncis

Read Full Post »

De l’esperit de Nadal…

Rebo un missatge al mòbil que em proposa enviar un missatge gratuït a un número de quatre xifres i ells, els de la companyia telefònica, donaran 50 cèntims a no sé quina organització suposadament solidària (al país de l’arca de Zoé). Realment això de Nadal se’n va de mare, i si no fos perquè em fa gràcia l’arbre de Nadal al mig de la plaça de Vilafranca quan fan arabogues, el pessebre a baix de l’arbre amb una caseta feta de pedres foradades del Bovalar que cada any rep un atemptat, el retrobament al bar i uns guants o un gorro de llana de regal, me n’abstindria completament i faria vaga. Avantatge d’estar a França?:  les tendes no posen nadales i els balcons de les cases rarament estan decorats i només he vist un pare Noël penjat d’un balcó. Llàstima, perquè d’amagat sempre he admirat el comando caganer, que executaven pares Noëls gironins al pur estil talibà.

El mercat de Nadal d’Orléans, una cosa com la fira d’abril a Barcelona, els autèntics a l’Alsàcia. De epicerie.normande.

Read Full Post »

Creguts i descreguts

Seré breu i concís, què hem fet malament per a mereixer la programació nadalenca de les televisions? L’enèssima pel·lícula que prova que Santa Claus existix, fer-nos creure que Abba va ser el gran grup del segle XX que va marcar generacions i generacions i que el que feien era realment molt bo i els reportatges televisius per a dir-nos que cada any són més els que compren el dinar de Nadal a un càtering (i ja són molt anys que ho diuen). Deu ser que són dies on ens volen fer creure encara més coses del que normalment tolerem, i el més trist és que el més increïble és veritat. Dos mostres, el bingo dels Monegros i Carla Bruni amb Sarko.

Read Full Post »