Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘paella’ Category

La diàspora

A partir d’un comentari a Vent de Cabylia sobre la diàspora valenciana i catalana a Nova York he fet cap al blog de Jordi Muñoz, on es comenta allò que algun dia comentava ací el curs passat sobre l’estar a fora sense estar aïllat i incomunicat del que passa a casa. I es coincideix més o menys en les opinions, gràcies a Internet podem estar en contacte amb la gent, amb les coses que passen ací, mirar Porca Misèria i descarregar el disc de Pep Botifarra al mig d’Europa. Però el que em passava les vegades que anava venint a casa – relativament sovint – és que de certes coses n’estava al cas però si es posaven a parlar d’un nou programa d’Antena 3 o d’unes declaracions de Capello doncs no pillava res. Són els efectes de la selecció de la informació que es fa per Internet i que amb els medis “normals” com la televisió no passa, vullgues o no, t’adorms mirant els Simpson i et despertes mirant els notícies d’A3, i no volies, però tragues uns 30 segons, i canvies a una altra on parlen de no sé qui que és la ex del cunyat del germà de no sé qui. Finalment coincidim sempre, la paella és del que més es nota en falta. Per això ara Barcelona, bé la nostra cuina, comença a esdevindre un referent culinari per l’altra diàspora, els geòlegs de Nancy. Amb presència a Jo hu tube i tot.
Anuncis

Read Full Post »


Fruit d’uns comentaris a Vent de Cabylia en un post de lluita lliure que ha acabat parlant de paelles, vaig comentar l’existència a França de la paella precuinada amb xoriço. Un sacrilegi no només pels ortodoxos de la paella de l’Horta sinó per més o menys tothom que està en una mitjana de dos paelles al mes i té ascendència valenciana de fins a quatre generacions. Està comprovat que si algú es menja una d’eixes paelles enllaunades més de dos vegades al mes farà entrar en còlera el seu estómec, Déu, Sant Vicent i el propi rei Jaume. Desconec d’on ve tal satànica idea, però intuïsc que els francesos, amics de la generalització en afers que no són els seus, tendeixen a mesclar tot allò que sona a espanyol en un plat, tot i que en els pots es conserva encara l’adjectiu valenciana. No sé que els semblaria a ells posar all i oli a una xucrut. Després, a banda de les paelles envasades, estan les que fan els diumenges als mercats per endur-te a casa. Al mercat de Vandoeuvre, a Nancy, hi havia una gent dels Vosges que feies unes pataques en ceba i espècies, o una col rebosada, realment deliciós, però tenien una gran paella amb unes gambetes tristes, plena de pèsols i amb un fons aigualit que clamava al cel. C i jo ens la miràvem quan passàvem pel davant, més d’un dia anant a comprar precisament tavelles planes i tomates per a la paella del diumenge. Jo me la mirava pensant que no es pot tindre tot en la vida, ells tenen el formatge Munster i pistes d’esquí, nosaltres la paella i Carlos Fabra. I C suposo que pensa que ja li va bé tindre el paellero prop, ni que sigue un aficionat que s’ha llençat al rogle empés per l’enyor més dur, el de la panxa.

Les fotografies estan preses a l’Auchan d’Orléans ahir mateix amb el mòbil.

Read Full Post »