B&B
Ens van dir que seria xiqueta. Fins aquell moment n’havíem fet un poc abstracció del sexe, que siga el que siga, li donàvem un nom privat i íntim entre nosaltres, com quan dones nom de deessa grega als projectes de recerca europeus. Però a partir d’aquell matí de finals de maig tot va esdevindre més concret, encara més concret que una panxa que creixia i una pell que es tibava.
Vam reorganitzar la futura habitació, vam comprar un moble que ens faria falta. Eixa mateixa nit la C va mirar alguns vestidets per Internet d’una marca bio-ètica-madeinfrance, bodies, pijames i altres productes dels quals ignorava el nom i la seua utilitat fins fa unes setmanes. Hi ha productes de puericultura que ignoro com es diuen en valencià, tal com em passa amb el nom dels peixos i fruits tropicals. També hi ha objectes que dubto si existien fa trenta-dos anys, segurament també en açò dels xiquets els productes derivats suposadament mega-pràctics s’hauran disparat en els darrers vint anys. Un negoci que reposa en l’alegria dels amics, la joia dels uelos i els sentiments exaltats dels pares ha de ser més que fructuós. Amb un gest un poc simètric a la C vaig mirar roba de xiquet a la tablet, totes les tendes de roba infantil en línia un poc underground de València i Barcelona. D’allà vaig fer cap a la tenda en línia del meu equip de futbol, i vaig picar, perquè tot està fet per a que piquem, per molt que vulguem ser racionals.
Ja em direu, per pur narcisisme dels pares, pel plaer de tindre una fotografia de la xiqueta de quatre mesos – que ella descobrirà anys més tard – amb un pijama a ratlles roges i blanques que resa “Athletic Club”, les coses que fem. No serà del Athletic per posar-li un pijameta amb quatre mesos, no li agradaran els bous perquè juguem amb un peluix de vaca mansa de la Torre Leandra i a saber quin ritme exòtic escoltarà al 2028 per molt que ara li cante a la panxa unfla, unfla el baló. Però açò ens assegura a nosaltres, futurs pares, que les primeres pedres vénen d’una cantera que coneixem.
el cadafal 