Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘pobles’ Category

La construcció de cases sembla ser que rebentarà. A Vilafranca tots hem viscut un bienni un tant surrealista, on la publicitat de les constructores ha estat arreu, si uns ens pagaven una berena popular de luxe els altres un bou embolat. Entre elles competien per veure qui trobava un nom més original al seu residencial combinant el nom pedra i algun adjectiu pompós i rústic. S’ha estancat, ara la moda sembla ser que és invertir a Bulgària o Romania i no pas al nostre poble d’hiverns durs i estius fresquets. El problemes que se’n deriven del pet constructiu seran molts, l’atur n’és només un. Que la construcció de segones i terceres residències de manera massiva hage estat la major font d’ingressos d’un país no anava a cap lloc. El més trist és el rastre que ens quedarà, com la foto presa este cap de setmana a la serra d’Irta de Peníscola. Ha de ser un luxe despertar-se en plena serra d’Irta, aberrantment luxós però. Si això és progrés, em borro del club progressista ara mateix.

Read Full Post »

Les variants o circumval·lacions ens acurten els viatges, però si ens posem en pla sentimental són ben llagrimoses, eixos pobles dels que ja no sabrem com evolucionen…

Si per exemple prenc la ruta que més conec, de Móra d’Ebre a Vilafranca, vegem el que dóna.

Ginestar recordo que passàvem per dins del poble fa molts anys. Ara crec recordar que l’església quedava a la dreta si anàvem en sentit Sud…

A Xerta, l’avinguda entre plataners tenia olor a mandarina i a taronja. Els caps de setmana els que baixaven i els que pujaven s’hi paraven a qualsevol de les portes que tenien un sac de cítrics de reclam. Ara un cartell resa: De Xerta, la taronja, però ja no sé quantes portes encara tenen un sac.

Per Santa Bàrbara es circulava pel mig del tot, després per un carrer secundari i ara apenes el toquem. Encara gràcies que tenen un semàfor i veiem la cara dels alcaldables. I sobretot gràcies a que una de les espectaculars masades que tenen estan als afores i sempre la veurem.

La Galera té una església que sembla una torre de defensa i en sabria menys del poble si no fos perquè una vegada, atrets pel cartell de la fira de la Terrissa que posen al desviament de la variant, hi vam entrar.

A Traiguera per dins del poble mai vaig arribar a transitar. En una època la Nacional vorejava el poble i un terrisser tenia el taller, amb un pàrquing i molts màstils per poques banderes. La variant encara va allunyar-se més del poble i el terrisser va posar el corresponent cartellet de “continuo existint” a una eixida de la rotonda. Espero que continue obert…

Per la Jana no recordo haver hagut de passar obligatòria entre els plataners que pugen cap al turonet on està el poble. Pel barri d’Anroig – barri de Xert – en recordo una església – magatzem, unes agüeles jugant al guinyot a la vora de la carretera i un anunci d’un secadero de pernil. On deuen parar les velletes? Qui deu anar ara a missa?

Finalment a Catí ara en preparen una. Ja no ens trobarem el Desvio provisional por fiestas per uns carreros ben estrets, ni farem parades a la font ni trobarem un camió de cara davant els porxos gòtics del vell edifici del ajuntament. Arribarem més ràpid entre camps d’ametllers, passant de llarg dels pobles. Però ens estarem perdent també alguna cosa, als pobles només s’hi anirà aposta…

Foto d’una carretera entre plataners d’Ernest.

Read Full Post »

Un poble

Un poble seria la unitat bàsica de les comunitats humanes, després ja vindrien les comarques, les regions, els països, els estats, les nacions, més grans i més difusos. El poble, com a esglaó més baix de l’escala, comporta un sentiment fort que en més o menys grau ens toca a tots. Només des d’una òptica de poble podem entendre certes coses, des de la elecció del forn on comprar el pa fins el xuplar-se el marron de pertànyer a la comissió de festes o ser regidor del ajuntament. El poble implica certs esforços que no donen res a la butxaca però que després deixen un estat de benestar, d’haver aportat alguna cosa i fer que la roda seguisque girant. Este cap de setmana he estat en un poble del nord-oest francès, prop de Normandia, un equivalent a Vilafranca en habitants. Tot i que no cuinen en oli d’oliva, ni fan bous per festes – i estes no duren deu dies – i on el carrer i els bars no són l’eix vertebritzador de la vida social, també són un poble, amb les seues associacions, el seu club de futbol i la seua penya ciclista. Potser ells no actuen d’una manera tant existencialista com nosaltres sinó més des d’un punt de vista de fem coses per passar-nos-ho bé i fer-nos la vida més agradable i au. Nosaltres, potser pel fet de viure tots junts, sense grans jardins entre les cases, que difuminen on acaba un poble i on comença el següent, en fem del grup la base de tot. Afegim a les accions una raó tipus perquè i perquè a Benassal ho han fet així. Som més viscerals en definitiva.

Read Full Post »