Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Sant Antoni’ Category

Reprenem un poc el blog, que està immerescudament oblidat, i no serà per què no han passat coses ni he vist coses!

Ahir vaig obrir un diari regional, que sol tindre una sola mísera pàgina d’internacional, per descobrir que parlaven de la visita del papa de Roma a Santiago en busca de la recuperació de la fe dels espanyols – en caiguda lliure sembla ser – en un país molt catòlic. Això em fa pensar en que moltes vegades alguns francesos me vénen i me diuen amb un cert aire de superioritat de mestre de la laïcitat ah clar, és que sou molt catòlics valtros. Sobretot això m’ho deien quan em prenia dies de festa per a matxacar carabassa per fer confitura de pastissos per la festa d’un Sant o quan els explicava que amb els ulls ben menuts després d’una llarga nit de festa anàvem a passejar els ciris a la processó. Però també m’ho diuen quan saben que diem adéu per acomiadar-nos, hòstia per blasfemar un poquet i cagon déu per blasfemar molt fort. A més hi sumem les imatges que circulen de processons andaluses plenes de gent plorant i de sacrificats que es posen descalços per portar un cristo a muscles. Clar, estes activitats poden semblar radicalment catòliques vistes des de la òptica d’algú que ni ha estat batejat i on no ser-ho no és cap escàndol que només els pares més hipis s’atrevirien a cometre. És algú que celebra Nadal però la festa major la fa un 14 de juliol, que si es vol casar primer va a l’ajuntament i després ja s’apanyarà i que a l’escola la religió ni tocar-la perquè l’estat no té religió – que els bisbes trien i destrien els mestres ja no cal ni plantejar-ho. Vist així potser som un cau de catòlics sense solució, un parc zoològic de com era la gent fa dos segles, però a mi no em sobta en absolut que un ateu o un agnòstic porte una peanya – com també entenc els quintos d’alguns pobles que es neguen a fer-ho – si ho fan en nom de la tradició del seu poble, és una costum del poble i no l’anem a llevar que diuen en l’alto a la malea. Preferisc tindre una religiositat d’aparador, que la traiem a lluir quatre dies com el que es disfressa de picapedrer en una fira medieval, que un laïcisme cool que acaba aniquilant tot un patrimoni. Però ep! malgrat haver portat la peanya, haver regalat roses i llibres per Sant Jordi, cantat gora San Fermin, visca Sant Antoni Abat i visca Sant Joan, voleu dir que no està bé d’aguantar la de barbaritats que es diuen des de la trona, els privilegis en l’escola i tantes i tantes coses més?

Anuncis

Read Full Post »

El diumenge passat a l’esplanada de la plaça de bous de Vilafranca es feia l’últim acte de la festa de Antoni, la subhasta dels troncs. Així es posava el punt i final a tot un any d’activitats ben diverses que ens han ensenyat a fer coses que abans no havíem fet mai, no exageraria que he après coses més pràctiques en esta majoralia que en algunes assignatures d’enginyeria geològica. La festa comporta una gran part d’activitat cinètica, són incomptables les hores passades en moure coses d’ací cap allà, carabasses dalt del remolc, carabasses baix del remolc, els sacs de carabassa tallada dalt del remolc, els pots de confitura d’un local al altre, les safates de pastissos de dins del forn al muntacàrregues, descarrega els barrils de cervesa, les capses de mistela de la furgoneta (Vanette) al local de la majoralia, porta el motoserra a la pallissa de X, pugeu abadejo fregit cap al pinar, una bóta de vi a l’esquena per a regar les goles seques, estos conills van al parador de festes i sobretot carregar malea dalt d’un remolc als confins del terme de Vilafranca (quin plaer per a la vista!). Una altra gran part del temps ens l’hem passada escurant recipients, en el meu cas sobretot calderes de coure amb confitura enganxada per les revores d’un recipients que se n’han vist moltes i paelles, primer escura-la per poder fregir abadejo i escura-la després per poder fer l’arròs deliciós del diumenge. Passada la festa sé que els companys majorals volien passar-se un cap de setmana tranquil sense històries, però a mi em va arribar una invitació d’eixes difícils de rebutjar, ajudar a unes mudances d’un apartament a una casa adossada. Així he continuat en la dinàmica del moviment, canviant la Vanette per un camió de lloguer i els productes agrícoles i de regust rural per capses i capses de llibres i còmics i vaixella mexicana. A més se’m va ocòrrer oferir-me per fer una paella per agarrar forces i ara, mentre escric  estes línies, hi ha un paelló que m’espera.

Read Full Post »

Carabasses…

Vilafranca, dissabte, set del matí. Possiblement algú no fa massa que se n’ha anat a dormir i ja hi ha unes personetes que ja belluguen.Avui es pelarà la carabassa de Sant Antoni. No és un dia que forma part del calendari festiu però els majorals acudim a toc de corneta, vinguem d’on vinguem. Moltes vegades ja he dit que a l’observador extern li costarà molt entendre com hi ha gent que  pot passar-se se un dissabte de pont pelant carabasses en un parador de festes i altres coses tant o més incomprensibles. Potser algú al final dels kilos i kilos de carabassa també es va fer les mateixes preguntes i fins i tot no m’estranyaria que deteste de per vida la carabassa. Danys col·laterals. L’objectiu del dia es va acomplir , al final de la vesprada la carabassa picada drenava l’aigua cap al cuartel de la Benemérita des de dalt d’un remolc de tractor tot esperant l’endemà, la mel, el sucre, les pells de llima i les calderes de coure que encara viuen per les falses esperant matances i néts majorals de Sant Antoni.

A la portada de comarquesnord.cat trobareu un vídeo que explica millor la tasca.

Read Full Post »

El nostre Obama

Obama

Obama, el bou d’enguany.

Els companys majorals de Sant Antoni sabran de que parlo, i a la resta els ho explicaré: per la festa de Sant Antoni, entre moltes altres activitats per guanyar un poc de diners, hi ha el sorteig d’un bou amb les paperetes que es vénen els dissabtes de mercat. Jo, que m’he aventurat a ser majoral a l’exili, em veig obligat a escampar les paperetes del bou per França. Avui n’he venut unes quantes, ben fàcil, estic en una regió rural on diuen que hi ha tres vaques per habitant i el valor d’un bovet és apreciat. A la faena ho tinc més complicat, només de fer comprendre a un parisenc el per què de fer una festa igual tots els anys i que cada any hi ha uns majorals diferents va costar-me Déu i ajuda. Els grans estudis de grans escoles no ho poden explicar tot, afortunadament.

Read Full Post »

No deixaré passar Sant Antoni de Vilafranca i la gran novetat d’enguany, el primer Sant Antoni 2.0 de la història, amb retransmissió en directe via webcam i amb fotografies també en directe. Cal partir de la base que no hi ha res comparable a anar en persona a la malea en un animal i baixar al poble i veure eixes vistes, i no saber perquè una festa dedicada a un sant anacoreta que vivia al desert et fa sentir eixa emoció a tu, que aplaudixes la publicitat atea dels busos. Però quan no es pot estar a la festa més autèntica del poble, de la comarca i m’atreviria a dir del país, el seguir-ho en directe alleuja el malestar. Gràcies a PixelsPorts, els frikis vilafranquins han/hem donat un pas endavant.

Per cert, la webcam instal·lada als jubilats ja es podria quedar per sempre, si Morella i Forcall en tenen, nosaltres per què no?

La fotografia crec que és de les millors que van enviar, la cara amagada de la festa, el arriero escrivint les relacions, uns versos satírics dedicats als majorals de la festa.

Read Full Post »

L’activa comunitat mallorquina a Barcelona, fruit de l’enyor terrenal, organitza cada any la festa de Sant Antoni a la seua manera a la vil·la de Gràcia. No sé si és un defecte o una virtut de Gràcia, però està dins de Barcelona, i a Barcelona hi ha molta gent. Tanta que per tenir una sobrassada torrada a la brasa d’un fogueró s’havia de fer una cua com un caragol al voltant de la plaça del Diamant, tan llarga que no vam arribar a saber el temps que calia passar-hi per a tindre el preuat embotit a les mans. Encara rai que estàvem allà on el shawarma florix de les macetes. Amb un gust libi a la boca vam continuar amb Sant Antoni – que a Mallorca no s’acompanya del abat als visques tal com fem a Vilafranca – i vam anar a les jotes i les xeremies a la plaça de la Virreina. Era quasi commovedor reconèixer algunes notes del ball pla vilafranquí en una jota que venia de meitat del Mediterrani, al cor del nou epicentre del moderneo un tant pedant barceloní. Cal dir que comparat amb el volum de gent que s’hi mou a la ciutat, una plaça plena de gent escoltant i ballant jotes no deu ser massa significatiu, però als santantoniers i joteros forts ens fa molt goig de dir-ho. L’ofensiva jotera no ha fet més que començar.

Foto de Xarxes socials i llengües.

Read Full Post »

Dissabte de matí, tenim cita per fer-nos un entrepà de pernil amb tomata, ampolla de vi i llimonà i unes olivetes. La Pradera està plena de gent, majoria d’homes, prenent forces per a anar a la malea. Prenc posició a la cadira i m’informen que durant la nit han tombat a terra l’estructura de fusta de la barraca de Sant Antoni. De seguida ve la resposta al què, qui, com, per què, quan, hi ha qui ha trobat informadors de primera mà abans d’entrar al bar. Després ve el relat dels fets, que és purament esperpèntic, de com els desequilibris d’unes copes de més en un pub del poble poden acabar amb la barraca de Sant Antoni pen terra. Al final els majorals van refer la barraca i com si ací no hagués passat res. Les valoracions les deixarem en mans de la fina ironia vilafranquina.

Si això no va ser suficient, pujant a la malea un tractor va tindre un accident i van fer falta quatre SAMUs per evacuar els ferits. Esperem que es recuperen tots ben prompte. Sobre el tema dels tractors potser s’hauria de plantejar prohibir que la gent pugés als remolcs. Si es va a la malea que sigue a peu i amb animal, i si vénen alguns tractors amb remolc, que fan falta per omplir la barraca de malea, sense gent. Així ens evitarem disgustos.

Read Full Post »

Older Posts »