Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Sarko’ Category

Sarkozy venia a Orléans i alguns comentaven si faria com Moisès amb les aigües amb les escombraries. Policies n’han vingut molts però la ciutat  sostenible de França continua amb muntanyes de brossa pel carrer i cada dia un poc més. El problema és que si fins fa uns dies les teníem al congelador ara ja les tenim a la nevera i tots sabem com put la tomata solitària que s’ha quedat totes les vacances a la nevera. Sort tenim que Orléans no és ciutat de gossos sueltos.

Fotografia de marfipixel.

Anuncis

Read Full Post »

Anem a parlar d’una de les estrelles d’este blog, sobretot per culpa de la seua senyora esposa que encara aporta una visita a diari: Nicolas Sarkozy. I precisament de l’influència de la xarxa amb la popularitat de Sarko va l’última notícia. Segons diu Le figaro, el president ha fitxat un xic jove – de 24 anys – per a que sigue el que estigue a l’ultíssima hora del que es diu d’ell a Internet: serà un rastrejador de blogs, es mirarà els vídeos que circulen pel Youtube, etc. D’esta manera Sarkozy pot preparar d’una manera més ràpida les respostes front al que ix per la xarxa, que sovint el desqualifica. Una faena ingrata, la de veure com posen a parir al teu jefe, sobretot si l’aprecia, com és de suposar. A una part de la blogosfera francesa no els ha agradat gens l’idea, un tant kagebèicaMentres no hi hage persecució al crític i sigue només per preparar una resposta no tinc res a dir, és normal que els líders tinguen algú treballant a les catacumbes. De totes formes amic Nicolas Princen, si entens alguna cosa en català i mai apareixes pel Cadafal, ací tens el meu RSS. Si apretes l’etiqueta Sarko veuràs les altres lindeses que he anat dient del teu cap.

Read Full Post »

Encara incordiaré un poc el lector d’este blog amb Sarkozy i Bruni, tot i que no sé si es pot dir el mateix després de veure què escriuen al Google els que arriben ací per casualitat en la darrera setmana: Sarkozy i Carla Bruni, amb les variants possibles. És a dir, m’ix ben rentable parlar d’ells. I a ell li ix ben rentable també que parlem d’ell, que per a això ho fa tot tant públic i vistós. Per cada persona de casa nostra que sabia que Chirac estava casat amb Bernadette en trobarem deu que sabran la història amb la cantant. Deu tractar-se d’una nova manera d’aconseguir un dels seus objectius, la vocació universalista de França. Per tant em proposaré no seguir parlant de la parelleta perquè sí, però no pararé de comentar les novetats que ens oferisque Sarkozy en el terreny més estrictament polític.

Per cert, i sense tindre res a veure, demà dissabte a Vilafranca es presenta en públic el projecte informatiu de les comarques nord 3×4.info. A les 18,30 a la Casa Social.

La fotografia és de Bernadette Chirac (Wikipedia).

Read Full Post »

Algú m’ha dit

No podia deixar de comentar la notícia que sacseja França: Carla Bruni i Nicolas Sarkozy festegen. A penes han passat dos mesos des que es separà de Cecilia i ara els medis afins (Le Figaro) ho treuen a la llum. Vaja, que no és un rumor com podia ser allò d’Aznar i Guillén Cuervo, el filtratge i les fotos a Eurodisney venen des de dins de l’Elisi. Els malpensats diuen que és per tapar les vagues i la crisi dins del govern provocada per la visita de Gadhafi que s’ha fet públic açò. Potser, coneixent un poc el personatge res pot estranyar. Però jo volia atacar-ho des d’un altre costat, què en farem ara de Carla Bruni? Reconec que a cop fred vaig pensar coses radicals, com esborrar els mp3 del meu ordinador, però el Quelqu’n m’a dit seguirà sent una bona cançó, malgrat el company sentimental de la seua autora. L’últim disc, en anglès, sí que podria passar a la paperera de reciclatge directament. La veritat és que no sé com pendre-m’ho, evidentment cadascú és lliure de jaure amb qui vol, però tot fa un tuf de conte de fades: el rei que vol casar-se amb la xica més bella del seu regne, però en versió republicana. Kennedy ho provà amb Marilyn però va fallar, Sarko se n’ha eixit. Cada volta em fa més temor ell i els seus aires de grandesa (Carlemany, Lluís XIV, Napoleó, Sarko?), i ja no sé quants posts porto dient això. Fa falta un Jean Jaurès o un Zola per despertar-nos o serà massa tard.

Read Full Post »

Llegint entre els comentaris d’una notícia sobre Ingrid Betancourt a Libération, he trobat coses fortes. Novament és als comentaris de les notícies en els mitjans digitals on es troba el suc de l’assumpte i sobretot, el políticament incorrecte. Sempre des del respecte al patiment de la família, hi ha tot un moviment que ha començat a dir que ja està bé de parlar dia sí, dia també, d’emetre la carta d’ella, i després la resposta dels fills, etc. El millor és un que diu, osti, feia dotze hores que no parlaven d’Ingrig Betancourt. Al president Sarko li encanta fer d’estes qüestions qüestions capitals, estos shows on ell acaba sent el mediador i el salvador del món són la seua salsa. Als comentaris també se li retreu al president que esta qüestió no és de sobirania francesa sinó colombiana, ja que no cal oblidar que aquesta dona va ser candidata a les presidencials del 2002 a Colòmbia. Jo no li retrauria a Sarko que actue per arreglar estos casos de segrest, el problema és que quan et mulles d’esta manera acabes sent injust perquè no arribes a tot. Només toques allò mediàtic, que és el que em penso que li interessa. I per sota va fent. Gent, que no us enganyen amb l’estil Sarkozy, fa por.

Read Full Post »

El punt feble de Sarkozy

Sarkozy s’ha separat de la seua dona, Cecília. Que eren una parella amb algunes crisis era sabut per tots, ja que de fet ja es van separar un temps, abans de les presidencials d’esta primavera, per alguns embolics no sé si d’ell o d’ella o dels dos. Aleshores, i amb els comicis al davant, es van tornar a ajuntar, qui sap si per reconciliació o per pur interès. Perquè es pot dir el que es vulgue, però presentar-se a les presidencials amb crisis de parella no és bona propaganda. Al final Sarkozy va guanyar les presidencials i Cecília anava a ser l’esposa del president. Apareixien reportatges a la premsa sobre les precedents en el càrrec de primera dama, des de la senyora Mitterrand, més roja que l’home, o els pentinats de la senyora Chirac. Encara es va parlar més quan Cecília va negociar l’alliberament de les infermeres búlgares amb Gadafi i alguns es van sorprendre perquè teòricament s’havia votat a l’home i no un pack home – esposa. Després? Res s’ha sabut de Cecília fins aquesta setmana, quan es rumorejava que es separaven i avui s’ha confirmat. No s’havien vist mai unes eleccions tant destroçaparelles, els dos principals candidats s’han separat després: primer va ser Royal en trencar amb el seu company Hollande (secretari general del PS) i ara els Sarkozy. Quina setmana per al president, entre la vaga dels transports, el fracàs del rugby i la separació. A veure si estes distraccions li fan oblidar algun dels diabòlics plans que té previstos.

Read Full Post »

Anarkistes

Des de que Sarkozy ha guanyat les eleccions el temps al nord de França ha canviat. L’estiu del mes d’abril ens ha deixat un temps fosc, ventós i fred. Alguns han mesclat la grisor metereològica amb certa grisor de pensament i s’han dedicat a cremar cotxes d’ençà que el candidat conservador ha estat elegit. Una absurditat d’alguns que ens deixa en mal lloc a tots aquells que ens definim d’esquerres però que no creiem en la crema de cotxes just després d’una desfeta electoral com a mitjà per canviar les coses. Hi ha certa gent en este país que es diverteix fent el gamberro aprofitant qualsevol excusa, i estos dies l’excusa és Sarkozy. Són accions que no ixen d’assemblees democràtiques ni de reflexions profundes sinó més aviat de la combinació d’unes birres i uns canuts. Allò d’anarkia i cerveza fria està massa escampat. No són més que una minoria sorollosa que embruta tot un moviment. Un dels líders de les revoltes contra la CPE l’any passat este matí mateix deia a la ràdio que no té sentit cap manifestació ni cap vaga, ja que el respecte del sufragi universal és fonamental. Açò no treu que s’estigue ben a l’aguait del que ens pot fer en Sarkozy.

Foto de mkbebe.

Read Full Post »

Older Posts »