Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Terres de l’Ebre’ Category

Vi és el vi

Sense voler caure en això tan perillós en la blogosfera com és la crònica de fets intranscendents, vull parlar de la fira del vi de Móra la Nova. En un territori privilegiat del món on en pocs kilòmetres tenim les DO Priorat, Montsant i Terra Alta, un esdeveniment com este dóna l’oportunitat de catar vins de categoria i que difícilment trobaríem en una carta d’un restaurant normal a Barcelona o en un supermercat. Els que ens agrada el vi i jugar a buscar sabors i varietats, una fira com esta és una autèntica xalera. Per a uns altres, en general més joves, esta fira pensada per catar vi (no cal acabar la copa si no es vol) s’ha convertit en un xollo, amb alcohol barat en un ambient de festa. Alguns s’han esverat d’esta tendència que ha pres la fira que no imaginava  acabar  sent un botellon. No m’esvero gens, fins i tot ja em sembla bé. Si el final és inevitable (acabar borratxos en una discoteca) millor que arriben contents havent begut vi bo que no combinats anglosaxons o transoceànics, que açò ja ho faran els altres quaranta-nou caps de setmana de l’any. El retard cultural que portem en el vi no sé on el guanyarem (dubtosament fent botellons), ni sé quan apartarem la pesta de la riojitis, però si entre tots els bevedors d’ahir algú  farà la pròxima festa grossa amb vi ja hem guanyat alguna cosa.

El millor grup folk de Vilafranca de tota la història, Adesiara, ja van cantar

vi és el vi,

la coca-cola pels americans.

Imatge, l’essència del priorat, de Josep Maria Marti.

Anuncis

Read Full Post »

Futbol regional

Els diumenges de vesprada han estat molts anys diumenges de RENFE (o SNCF). Avui també ho ha estat, però abans he pogut anar fins a Miravet i allà m’he trobat sense pensar-ho en un match de tercera regional: una d’eixes coses que marxant prompte els diumenges de vesprada m’he perdut estos anys, el futbol regional. Insults de tot tipus a l’àrbitre, les nòvies dels jugadors menjant pipes i un home solitari a l’altre costat del camp entre publicitats de carnisseries i constructores. Qui millor ha descrit eixe ambient de futbol va ser Jesús Moncada en algun dels seus relats curts. En el meu cas, perdent-me els partits del CF Vilafranca, no he assistit a la consagració dels membres de la meua generació a tots els estaments del club i el que és pitjor, perdent-te això, al dissabte  següent vas perdut quan les converses del bar giren al voltant del futbol regional.

Fotografia d’una porteria d’un camp de terra, com molts de regional. De Oliver Miranda.

Read Full Post »

Potser avui em vindria de gust parlar del personatge que feia cua darrere meu al Caprabo, que cantava a viva veu el hip hop que escoltava per l’iPod i que s’ha passat una bona estona de cua per comprar alcohol de cremar. O potser parlaria del bon disc de 121dB, que passa un poc desapercebut entre els mitjans del nord (els del sud, excepte els coneguts, ja es dóna per suposat), potser perquè del sud només poden vindre dolçaines a ritmes frenètics, que ajuda a mantindre allò de que el Pais Valencià és simplement una cosa exòtica. Potser parlaria de la fuga radioactiva a Ascó i de la tranquil·litat naïf de no saber-ho tot. No se m’escaparia citar eIs parisins i la seua rebuda a la flama olímpica. I diràs que els fets em precipitarien a escriure unes ratlles sobre l’aigua, de la crisi oberta, del que en diuen uns i uns altres. Però coses que voldria dir ja les ha dit Pedro Arrojo i altres potser serien políticament incorrectes. Només dir una cosa, el messies de la nova cultura de l’aigua encara l’espero i si anés a l’Expo de Saragossa s’autolapidaria de saber els plans del govern d’Iglesias als Monegros. Bona nit, anem a vore l’especial orgasme a TV3. Potser sí que això és de les poques coses que en Convergència no passava.

Fotografia d’aigua de colors d’Alfanhui.

Read Full Post »

Les variants o circumval·lacions ens acurten els viatges, però si ens posem en pla sentimental són ben llagrimoses, eixos pobles dels que ja no sabrem com evolucionen…

Si per exemple prenc la ruta que més conec, de Móra d’Ebre a Vilafranca, vegem el que dóna.

Ginestar recordo que passàvem per dins del poble fa molts anys. Ara crec recordar que l’església quedava a la dreta si anàvem en sentit Sud…

A Xerta, l’avinguda entre plataners tenia olor a mandarina i a taronja. Els caps de setmana els que baixaven i els que pujaven s’hi paraven a qualsevol de les portes que tenien un sac de cítrics de reclam. Ara un cartell resa: De Xerta, la taronja, però ja no sé quantes portes encara tenen un sac.

Per Santa Bàrbara es circulava pel mig del tot, després per un carrer secundari i ara apenes el toquem. Encara gràcies que tenen un semàfor i veiem la cara dels alcaldables. I sobretot gràcies a que una de les espectaculars masades que tenen estan als afores i sempre la veurem.

La Galera té una església que sembla una torre de defensa i en sabria menys del poble si no fos perquè una vegada, atrets pel cartell de la fira de la Terrissa que posen al desviament de la variant, hi vam entrar.

A Traiguera per dins del poble mai vaig arribar a transitar. En una època la Nacional vorejava el poble i un terrisser tenia el taller, amb un pàrquing i molts màstils per poques banderes. La variant encara va allunyar-se més del poble i el terrisser va posar el corresponent cartellet de “continuo existint” a una eixida de la rotonda. Espero que continue obert…

Per la Jana no recordo haver hagut de passar obligatòria entre els plataners que pugen cap al turonet on està el poble. Pel barri d’Anroig – barri de Xert – en recordo una església – magatzem, unes agüeles jugant al guinyot a la vora de la carretera i un anunci d’un secadero de pernil. On deuen parar les velletes? Qui deu anar ara a missa?

Finalment a Catí ara en preparen una. Ja no ens trobarem el Desvio provisional por fiestas per uns carreros ben estrets, ni farem parades a la font ni trobarem un camió de cara davant els porxos gòtics del vell edifici del ajuntament. Arribarem més ràpid entre camps d’ametllers, passant de llarg dels pobles. Però ens estarem perdent també alguna cosa, als pobles només s’hi anirà aposta…

Foto d’una carretera entre plataners d’Ernest.

Read Full Post »

Des de la blogosfera ebrenca s’ha proposat el boicot a Canal 9, desintonitzar-lo de les cases (cal recordar que Canal 9 es veu a les Terres de l’Ebre, però no pas Punt 2). El per què d’esta mesura radical no s’ha de buscar en el tancament del repetidor de la Carrasqueta de TV3 sinó en la propaganda pro-transvasament de l’Ebre que es fa a la cadena pública (?) valenciana. Algú fins i tot ha anat més lluny, amb arguments d’eixos que posen ben difícil l’entesa a banda i banda del Sénia. Els promotors de la mesura es pensen que d’esta manera faran reaccionar a la societat valenciana, però no ens enganyem, estes coses o bé els la repampimfla als valencians (el meninfotisme famós), o encara aniria més lluny, els dóna més aire per continuar la seua batalla contra les forces del mal. Vaja, que no ajuda en res, ni ens unirà més, ni ens portarem millor, ni els alacantins podran veure TV3 ni Morera serà el pròxim president de la Generalitat. Només n’extrec una cosa de positiu, que els fonamentalistes fusterians vegen com se les gasten i que en pensen dels valencians en conjunt Sénia amunt (i no molt més amunt): els valencians són uns fatxes i no hi ha res a fer. Gràcies!

Read Full Post »

Este cap de setmana a Móra d’Ebre es va celebrar la quarta edició de la Fira del llibre ebrenc. Els dos anys anteriors hi havia anat però enguany no va ser possible. Una llàstima, perquè l’ambient que es sol respirar a la fira és agradable, de proximitat amb els escriptors, sense llargues cues per prendre una signatura, sense tindre la impressió de ser el lector 1245. A més a més enguany la poesia del Baix Maestrat era la protagonista de l’acte d’inauguració i Pepet i Marieta presentava un nou espectacle, ‘de boca a aurella’. Un recull de cançons populars o bé de pròpies però popularitzables. El diumenge a la vesprada es donaven els premis del concurs de relats breus de Llibresebrencs.org, un concurs per als jovens escriptors de les Terres de l’Ebre, Matarranya, Ports i Maestrat. Jo hi he participat els tres anys que s’ha fet, és una d’eixes ocasions en que el periodista i home de lletres que l’enginyer geòleg es va menjar té la ocasió d’eixir. Enguany el relat que vaig presentar es deia ‘Toni Sarrompa’, i explicava la història d’un vilafranquí que va anar a fer les Amèriques a Cuba. He de dir que el malnom del xic, ‘Sarrompa’, inspirat en un dels malnoms més autèntics del poble, l’he triat per la raresa del mot, per allò de ni ser la baldufa catalana ni la trompa valenciana. Buscar qualsevol relació que vage més enllà de la similitud entre noms és anar més lluny del que jo he fet. El cas és que ahir, un SMS em donava la notícia que ‘Toni Sarrompa’ havia guanyat el premi. Donat que no vaig poder fer un discurset com a vencedor, aprofito este article per fer-ho. Primer agrair a la organització de la Fira per seguir empenyats en fer la nostra terra també una terra literària, com ho hem estat, ho som i esperem que ho siguem. Després un brindis pels que escriuen, des d’un blog d’internet fins poemes en un vell quadern, per manxar el foc amb les paraules. I finalment gràcies als que estan al meu costat i que fan que no consideres perdut en va el temps davant l’ordinador: mons pares, la comunitat Blogger de Vilafranca, Camille (la traduction française va venir!), l’Alejandro, Caterina i tots els lectors del Cadafal en general. El premi li’l donaré a Vueling, a Renfe o SNCF per traslladar-me este estiu a viure coses que no vull que me les expliquen.

Enllaç.

Read Full Post »

La visita dels companys del pis de Barcelona va dur el sol a Nancy i el van robar allà on abunda més. Dies de pluges seguides, sense parar, que tanta falta feien. A la pàgina de Ignasi Llopis feia uns dies que no entrava – la visita dels amics ha pres temps a altres lleures – i m’he donat compte que s’han acumulat uns bons litres a Vilafranca. Una visita per la blogosfera ens aporta fotos de la riuada del Ebre a diferents punts, a Miravet, Amposta, Tortosa o Flix. Anant més enllà i sense moure’s de la blogosfera, trobem que Canal 9 torna a l’atac fent electoralisme de l’aigua. Tal com sembla ser que ha explicat el meu professor de hidràulica per la tele, les riuades de tant en tant són necessàries per mantindre els sistemes vius i actius com els rius, una arribada de sediments vitals per al delta. No s’ha de mirar la possibilitat de fer transvasaments en funció de les riuades, que són puntuals i en les quals no hi ha la possibilitat de transportar o emmagatzemar estos cabals. No es pot fer un tub per als 1800 metres cúbics d’estos dies. Esta riuada, del 2007, poc té a veure amb les de 1907 o 1937, però segueix mantenint viu la llegenda dels anys acabats en 7. Que sigue per molts anys.

Read Full Post »

Older Posts »