Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘2008’

Balanç musical 2008

Ja fa uns anys que m’he obligat a fer un balanç musical dels discos de l’any, de cara als atrevits que encara compren discos (ni que sigue una vegada a l’any i per complir amb un regal). Jo ja us ho dic ara, dels discos que ara citaré uns quants no els he comprat, primera perquè em deprimeix veure el mateix disc al cap d’un any amb el preu dividit per dos o per tres. Aixina que ara si compro vaig a per lo vell i les novetats, excepte algun cas, me les guardo anotades i vaig tirant amb les descàrregues (legals o il·legals, això ho decideix l’autor). També hauria de dir que enguany he augmentat el meu eclecticisme i no he anat tan a per els productes nous, i la llista serà curteta pel que fa als anys anteriors. Un dels discos que més m’ha agradat del 2008 és el nou d’Extremoduro, La ley innata, un disc experimental, un llibre-disc, un bon relat d’un suposa fracàs sentimental del Robe i la seua evolució . En segon lloc col·locaria Pau Alabajos i Teoria del caos, que va molt més enllà del que havia mostrat al primer disc, suau quan toca i aspre i tallant quan cal. Sense moure’ns massa posaria enmig Saó de la Gossa Sorda, que malgrat tot el que es pugue dir del so en dolçaina, ho fan bé, i no només ho fan bé sinó que s’aventuren amb el reggae i el ragga, i davant d’això : bravo ! No he pogut escoltar encara algun producte de l’escena més friki valenciana i que potser mereixeria estar en esta llista, així com el nou disc de Clara Andrés. Dels discos catalans en destacaria el de Plouen Catximbes, tot i que m’agradaven molt més quan tenien aquell reggae de so Umpa-pah, etiqueta que els ha pesat tant que se l’han volgut treure de damunt i ens hem quedat sense reggae. Del disc rumbero de Ai ai ai he escoltat només un tros però pressumeixo alguna cosa molt gran. Manu Guix, del que si m’haguessen explicat el seu periple musical no m’hauria fiat ni un pèl ha fet un tribut a Lluís Llach amb unes versions molt ben portades al seu registre. Els Quicos han tornat a la càrrega amb Oco! que en el seu cas s’ha de valorar conjuntament amb l’espectacle del directe i pel que he vist o he llegit la cosa va com sempre, molt bé. Fermin Muguruza ha tornat a la càrrega el 2008 amb Ashmatic Lion Sound, un pas endavant més en la seua carrera, amb més música negra, més soul i menys reggae clàssic. No arriba al nivell del Euskal Herria Jamaika Clash però hi ha alguna cançó espectacular: Simulakroa entre elles. Encara entre els bascos el nou disc de Kepa Junkera Etxea té altibaixos, la idea de fer cantar a diferent gent (des de Ana Belén a la Bonet) cançoner popular basc és bona però m’agraden uns i altres em semblen posats en calçador.  A França només tinc constància este 2008 d’un disc de Francis Cabrel, Des roses et des orties, que sona agradable però l’home ja ha perdut capacitat de crear himnes d’amor. En francès la millor notícia del 2008 per a mi ha estat el retorn de Noir Désir amb dos mostres, tot esperant amb ànsia el 2009, el disc i la gira! El disc en acústic de Julieta Venegas m’ha agradat bastant i mereix estar a la llista tot i que corro el risc de no trobar qui me comprengue. I en anglès es preguntarà algú? En eixa llengua el 2008 he descobert coses, des del punk irlandès dels The Pogues fins el soul de Diana Ross, si porto retard amb els clàssics com em puc posar a fons amb els nous? Pel que fa a descobertes de coses tancades als meus ulls  fins enguany destacaria els clàssics de la rumba i en especial Los amaya, els fados i Amalia Rodrigues en particular, I muvrini, Bertrand Betsch i Serge Gainsbourg. Eclecticisme pur i dur.

Anuncis

Read Full Post »