Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘agricultura’

Engolits per la rutina, faena, casa, casa, faena, les passades pel supermercat poden acabar sent moments postejables. Més encara si el supermercat és exclusivament bio, com el d’avui. Ja fa uns dies, entre uns amics que de tant en tant ens proposem sopar bé, vam provar de fer un sopar amb productes ecològics, de temporada (al gener no hi ha tomates) i a poder ser que no vingueren de les antípodes. Aixina vaig descobrir un dels supermercats ecològics d’Orléans. Per fora és un supermercat normal, amb pàrquing i carrets de la compra que no necessiten moneda. Quan hi entres els primers prestatges fan un poc de temor, amb invents com la salsitxa de frankfurt vegetariana, pinsos per prendre de bon dematí i altres productes estranys que estan entre l’esoterisme i un ecologisme errant. Eixes són les estanteries que partixen de la premissa que el menjar bio és menjar sa, equilibrat amb un mateix i si és vegetarià millor que millor. Falsa premissa perquè durant segles reis i virreis patien – i morien – d’atacs de gota causats per l’abús de productes ecològics. Cal anar al darrere del local, més amagat, per trobar el vi biològic, el xocolate,  els pimentons i les tomates -de temporada i d’Almeria of course!-, les bayas de Goji i uns trossos de cansalada d’un bacó que possiblement va viure bé. Quan fas la cua per pagar te’n vas en la sensació que els motius que porta la gent a evitar el Carrefour o el Auchan per anar allà canvien per cada casa. Uns hi van fruit del esnobisme que acompanya l’ecologisme, altres hi van per la premissa del menjar sa, altres per pura militància. Jo hi vaig per certa formatació professional, col·legues i col·legues buscant aigua, col·legues i col·legues netejant-la, col·legues i col·legues protegint-la. Això es pot salvar.

Anuncis

Read Full Post »

Divendres vam anar a una granja a comprar unes ampolles de sidra per passar l’hivern, que les crêpes no s’acompanyen amb vi del Priorat, cal fer-ho amb suc de maçana un pèl alcoholitzat. A la granja no s’hi arribava per un camí de terra sinó d’asfalt, entre vaques pasturant i arbres gebrats. La casa de pedra, teulat negre i doble finestra. Aparquem el cotxe en un espai habilitat per als clients  i l’amo al veure’ns apareix. De tan idíl·lic paratge no apareix un granger playmobil, l’amo és l’alcalde del poblet més proper a la granja i ens solta unes frases sobre la crisi que no m’atrevisc a rebatre i les deixo caure com veritats absolutes. Feta la conversa anem a per les ampolles, sidra, poiré i pommeau. Paguem i marxem pel caminet de somnis. Els del sud de que veiem un poc de verdet a la vora del camí ens deixem entabanar de qualsevol manera. Potser el problema del nostre sector agrícola i de les comarques rurals és que no hem sabut veure els nostres masos com granges de playmobil ni fer dels productes allà cultivats un motiu per anar-hi aposta a buscar-los.

Una imatge d’una granja Playmobil de susannaclack.

Read Full Post »