Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘aplec’

Tota pedra fa país

S’ha acabat. Ha passat el darrer cap de setmana de juliol i açò vol dir senzillament que hem dit adéu a una nova edició de l’Aplec dels Ports, la festa, amb totes les etiquetes que vullgueu darrere, de la comarca dels Ports. Enguany l’he viscuda d’una altra forma, de l’altre costat de barricada, hem estat nosaltres els del peto groc que aparcaven els cotxes, els que vigilen els equips de so, els que van amunt i avall estressats, els de l’altre costat de la barra a les tantes del dematí, els que s’ho perden tot quan més ganes tindrien de veure-ho tot. Era un deure amb el poble i la comarca i ha estat un plaer aportar el granet de sorra estant molt lluny físicament.

Parlaríem d’èxit, però sincerament tots els aplecs són un èxit, i més exitosos quant més colossal és l’esforç dels pobles menuts. Vilafranca, poble gran, no podia fallar i crec que no ha fallat. Ha hagut aspectes a millorar, tenim un grapat de bons consells a donar als companys d’Herbers, vam tindre unes nits fresques que no donaven molta set, ens va vindre una gent que tenia molt poca perra i el poc que tenien s’ho gastaven al Consum o Mercadona. Però tot i això ens en eixirem. Uf!

Les actuacions musicals han estat de molt nivell, cadascú tindria les seues preferències, però crec que tots els perfils es poden donar per contents dels artistes que han passat pels diferents escenaris, fins i tot gent que fins ara mai havia tingut el seu espai al Aplec.

Voldria que la gent que ha passat estos dies per Vilafranca se’n vaja amb algunes idees més clares. Que hagen descobert que existix un lloc al país dels valencians en que les nits d’estius poden ser fresques – o fredes – on els entrepans encara són de panxeta i no de bacon. Que hi ha una comarca de pobles tranquils, amb les seues peculiaritats, bella, oblidada, maltractada, camp de batalla política. Una terra per la que val la pena implicar-se perquè cada any ens dóna el privilegi de juntar-nos d’esta manera.

Moltes gràcies a tots els visitants de l’Aplec que han fet gasto, els amics del bolso nevera – tan progres ells – sembla que prefereixen donar els diners a la família Roig. Moltes gràcies també als vilafranquins que han col·laborat.

El títol del post és de Cesk Freixas. M’encanta.

Anuncis

Read Full Post »

Aplec 2009

Una altre aplec, un altre diumenge amb son i monyo acartonat del pols dels bancals. Sense entrar a valorar les actuacions musicals, que trobo que és molt personal (em quedo amb The Bandits) i sense ensanyar-nos amb l’equip de so del divendres, la valoració ha de ser bona perquè un any més d’aplec ja és una victòria i a sobre no ha hagut cap incident. L’aplec és la festa de tota la comarca i és una de les ocasions per trobar gent de tots els pobles que en cap altra data ens podem trobar, quan són festes al teu poble també ho són a d’altres, etc. Només per això l’existència pròpia del aplec està justificada, poques comarques poden dir això, que saben que tenen un cap de setmana per trobar-se. A banda està la reivindicació, que potser a vegades passa diluïda entre cubalibres, porros i sexe a la tenda de campanya, però existix i està viva. Si després de trenta-un aplecs la comarca no és un parc temàtic de la ruralitat en part és culpa a l’aplec, que ha anat despertant i espavilant la gent, però no ens enganyem, perquè molts dels joves que ens trobàvem a la Mata este cap de setmana no fem vida a la comarca i els Ports pengen d’un fil. El fem aplec, fem comarca, fem país, és un eslògan de batalla que només pot complir-se si s’entén i s’aplica més dies que un sol cap de setmana, i entenc per fer comarca un dansant de la Todolella i no només un regidor, que no tot és política i la salvació (cremat que està un) no ens vindrà en un canvi de govern. L’aplec d’enguany va tindre la curiositat de ser el primer amb guàrdies de seguretat a l’entrada dels concerts per evitar que la gent entrés en bolso-nevera. Fins ací hem hagut d’arribar vaig pensar, però després llegint el llibret de l’Aplec i veient alguns personatges que rondaven per la Mata li vaig trobar el sentit. Els que fan això (caricatura de punkis o punkis de postal) precisament no entenen tot el sentiment i treball que hi ha darrere la festa i s’ho prenen com un festival punki més. Després seran els primers que ens parlaran de solidaritat.

Com a curiositat, a l’aeroport de Reus quan marxava, vaig trobar Cesk Freixas, que havia cantat el dia anterior en l’última jornada de l’Aplec. Vam estar parlant un ratet de l’aplec, de la comarca, del país, dels països, de música. A voltes el trobo massa plamfetiste entre cançó i cançó i en el diàleg el vaig trobar més reflexiu, com crec que deu passar en tots, dalt dels escenaris les coses clares i el xocolate espés. Un gust haver-lo conegut en persona i un bon colofó per al aplec 2009. L’any que ve: Vilafranca. Via twitter ja hem començat…

Read Full Post »

Els Ports

Alguns comentaris desordenats i ràpids.

Està plovent a Orléans, i ja podria caure a Horta de Sant Joan, el mal que està fet ja està fet però que puguem salvar un dels paratges més bonics de les Terres de l’Ebre, els Ports.

Demà marxo cap al aplec dels Ports, a la Mata enguany. Altra volta ens trobarem amics que només veiem d’aplec en aplec, a l’entrada de la Mata ens pararà la Benemérita i a dins ens posarem l’enganxina del tort i tot allò. L’Aplec, el nostre Woodstock particular i d’anar per casa, uns dies on te penses que tots ens coneixem (i no només per facebook).

Read Full Post »