Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ciclisme’

Asfalt desfet

Fotografia de Garmin.

Només li coneixia un estiu a Orléans i no mereixia ni el nom d’estiu. Ara ja ens ha vingut la calor, la bona, la de veres, la de ablanir l’asfalt. Li diria calor de tour de França, d’estar espatxurrat al sofà i esperar el sprint final en una ciutat perduda entre Paris i Toulouse i al acabar anar al xiringuito de la piscina a fer un polo. Dissabte comença el gran espectacle de la bicicleta, i sé que un dia hauré de parlar d’EPO 3.0 perquè ja he oblidat els anys en que no ho fem. Però el Tour d’enguany és morbós, Armstrong repetirà o li deixarà pas a Contador? Entre setmana em resignaré a seguir-lo via lequipe.fr i em perdré Perico Delgado, les seues batalletes i els comentaris del tipus: muchos españoles en los Pirineos, quan des de l’helicòpter es veu una serp i una destral pintats a la carretera.

Anuncis

Read Full Post »

Ho vaig dir, deixar d’anar en tramvia m’ha substret tota una temàtica que donava prou de si.  En canvi el carril bici a diari em planteja alguns dubtes de comportament. Així, quan en el tramvia veies que pujava un conegut d’eixos que al cap de cinc minuts ja no tens ganes de parlar-li més et feies l’adormit, llegies o miraves per la finestra, en la bicicleta, si te’n trobes un de paregut, què fas? L’avances (ho sento, no anem al mateix ritme) o bé seguixes més o menys al costat sense parlar, perquè de fet no en tens ganes? L’altre dubte ve quan et trobes amb algú que va a un ritme bo que ja et va bé, i potser perquè he vist massa tours de França, m’entren ganes de proposar-li relleus, ara tires tu, ara tiro jo. Però potser s’ho prendrà malament, o seria pitjor si faig el globero anant sempre darrere seu. Per si no en tenia prou, avui un ciclista m’ha dit bon dia, cortesia entre camarades. He de ser així de cortés amb la resta de ciclistes jo?

Fotografia de pianococtail.

Read Full Post »

Vélo

Ja fa dos dies que vaig a treballar en bicicleta. La mitja hora llarga de tramvia en una ciutat menuda és una cosa exasperant. A banda del reconfort de veure que faig el trajecte en pràcticament cinc minuts menys de temps, m’estalvio els adolescents, que un dia s’aguanten i donen per a un post, però al final cansen. Tampoc em trobo les japoneses i els seus hàbits exòtics. Ara arribo a la feina al cent per cent i no en aquell aire adormit que em donava el transport públic. Si voleu que us digue la veritat el que m’inquieta és que potser perdré contacte humà, d’eixe que m’agrada a mi d’observar i escoltar fent que no escolto, i aleshores no sabré què explicar-vos. Em tornaré més naturalista i parlaré dels pardals i del sol eixint a la vall del Loira? O em posaré en la pell del llaurador i el seu tractor? O potser a base de trobar-me cada dia els mateixos ciclistes farem amistat i quedarem els diumenges per fer una trentena de quilòmetres i dinar en un restaurant  a prop d’un dels castells del Loira amb botella de vi negre. Quant em faltarà per acabar com el tòpic del dibuix, del francès amb jersei de ratlles i boina que va a comprar la baguette i una ampolla de vi amb bicicleta?

Dibuix de Lin T.

Read Full Post »

Vaig ser seguidor fervent del Larguero en l’adolescència. Van ser moltes hores de ràdio fins que un dia vaig dir prou: allò era la menjada de tarro més gran que hi havia sobre la terra, i sense tindre en compte l’ultraespanyolisme polanquista. Mai més he tornat a posar la ràdio a les dotze de la nit i  des d’ençà la meua concepció del periodisme esportiu ha decaigut exponencialment. Al cap d’uns anys, quan vaig estar a França, vaig comprar algun dia l’Equipe, per allò d’estar a l’origen del Tour de França. Les primeres impressions eren bones, em semblava més poliesportiu i aparentment amb més rigor que els esportius d’ací. Però només eren aparences, al vindre un dia les cròniques del Tour vaig  arribar a sentir-me ofès com a espanyol (oco!) de la merda que llençaven sobre el ciclisme estatal per defensar els seus corredors. Ara ha aparegut un llibre sobre la cara amagada de l’Equipe. En una entrevista als lectors de Libération l’autor del llibre David Garcia diu coses com esta.

L’Equipe n’a jamais remis en question le rôle de la FIFA et de l’UEFA. Or, ce sont des institutions qui sont au coeur du système de foot business. Pire encore, l’Equipe soutient aveuglement, sans aucune distance critique, Michel Platini, l’actuel président de l’UEFA, qui a un discours de communiquant sur la question de l’argent dans le foot, un peu comme Sarkozy dans la crise financière. Sauf que dans les faits, non seulement, ils ne le remettent pas en question mais ce sont aussi des agents actifs de ce système de l’argent roi. Platini s’est bien gardé de s’attaquer au coeur du système, depuis son installation à la UEFA. L’Équipe s’en tient au discours de communication de l’UEFA sans enquêter, décrypter ce qui se cache derrière, ce qui impliquerait un travail d’enquête.

Els nostres esportius no es salven, la critica només apareix quan el protegit és atacat, però mai es va fins el fons.

Un lector de l’Equipe, de Sébastien Garnier.

Read Full Post »

Arribo al post 400 sense saber massa de què parlar. M‘havia mig eixit un post sobre els encierros però em semblava el mateix que vaig dir l’any passat, que si Cuatro o la 1. També tenia al cap dir alguna cosa sobre les maleses dels quintos, però no hi ha res més a dir que estos, després d’una nit canyera i llarga, reunixen els canyissos del poble en algun lloc com ara l’estàtua de la dona treballadora vilafranquina.  Fins i tot se m’acudia dir alguna coseta sobre el que llegia avui al blog Soroll, un comentari de l’escena musical indie i moderna en català, però tement embolicar-la ho deixo córrer. Del Tour de França també volia parlar de la obsessió que tenen els espanyols per Valverde i Sastre i l’oblit d’altres com Samuel Sánchez, però són coses sabudes, quasi per definició.

Fotografia de Spud Murphy.

Read Full Post »

Hi ha estones i estones. Hores tèbies com un electrodomèstic funcionant, hores fredotes com una tronada al cap. Hi ha minuts per a la velocitat, altres per a la poesia incomprensible en idioma aliè i hi ha uns segons, un grapat amb tot el que cap a les mans, per a allò inclassificable, per trencar els esquemes. No hi ha baròmetre per predir els vaivens, ni cap ciclista per seguir-me tota l’etapa, perquè no podria amb el meu ritme canviant. En l’època 2.0 què vivim, el millor que pot fer un (o si més no el més punki) és respondre a molts tags diferents, i si són contradictoris entre ells millor.

La culpa d’este post ràpid i a deshora:

Read Full Post »

Ahir em va arribar la targeta de Bicing – el servei de bicicletes de lloguer de Barcelona – i avui mateix ja l’he provat. Pel matí he eixit de casa i he retrocedit un poc per anar fins a la plaça on hi ha la parada. M’ha tocat una bicicleta amb el canvi colpejat i que no anava, per tant he hagut de fer tot el trajecte amb una sola marxa, sort que no era el Tourmalet. Tiro cap amunt entre carrers i voreres. Primera conclusió del Bicing, si no tens massa temor, és millor anar pel carrer esquivant cotxes que no espantant agüeles. He arribat a la parada de destí final i obria la porta del despatx uns vint minuts després, no he guanyat massa en temps però sí en fer el viatge més agradable. Ah, i em cal perfeccionar encara el recorregut a fer, avui he pres algun carrer que no devia. De baixada una xica rossa ha pres la penúltima bici de la parada i el servei no em deixava prendre l’última, ben estrany. En aquell punt hagués pogut seguir a peu fins a casa però les ganes de bicicleta m’han empés a anar fins l’altra parada, més lluny de casa. Allà la bici tenia el manillar tort, però tot i així he gaudit d’una baixada tranquil·la sobre l’asfalt mullat, sempre tenint presents els consells de Perico Delgqdo sobre els passos zebra mullats. En només un dia no es pot donar una qualificació definitiva, però diguem que el sistema necessita millorar, tant per disponibilitat de bicis i parades, com per estat de les bicicletes i falten carrils bicis, inexistents en moltes parts de Barcelona.

Fotografia d’una parada de Bicing de Markosansa.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »