Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘cinema’

Tantes coses a fer…

Un llibre a mig llegir i un film per veure, la llista és llarga.

L’altre dia em van demanar que fes una xicoteta nota autodescriptiva arrel del premi de Llibres ebrencs, citant influències i referents. Un compromís. Seria molt bonic citar un prosista finès que va morir d’un orgasme fatídic, però només em venia al cap Orwell, Torrent, Atxaga, Moncada i Monzó. Fins avui he llegit prou, per sobre de la mitjana, però em falta molt per llegir. No conec res de la literatura asiàtica, encara no he llegit Lolita, avui he començat amb Capote i un de Cortazar el vaig haver de tornar a la biblioteca completament impol·lut perquè el vaig començar en un dia de viatge de tren que el tracatrà em va adormir (ho sento Maria). Massa llibres, massa discos, massa pel·lícules, massa varietats de raïm i massa fermentats d’ordi per a una vida amb jornada laboral, nits per a dormir i altres ocupacions 2.0. Com s’ho fan els que tenen la història del rock al cap? Quan un cronista del tour de França parlant d’una etapa plana entre girasols em parla d’una escena d’Ava Gardner em cau la baba, jo mai podré inserir Ray Charles en una crònica de bous de carrer.

Anuncis

Read Full Post »

Neu en ciutat

Porto tota la setmana anant a la feina per damunt del gel i de la neu per sota zero de dia i de nit. Orléans ha reaccionat amb relativa normalitat, algun cotxe ha passat una nit a la cuneta, però pel que m’afecta a mi el tramvia funciona, el bus també. Tampoc he vist al infraser que treu els skis per llençar-se per una costera ni la gent viu fent-se fotos amb el mòbil. La ciutat que reacciona serenament davant la neu, cosa que m’és rar ja que la neu de periodicitat anual l’associo al poble, a la muntanya. Recordo un any Canal Neu que entrevistava un home al mercat de dissabte que venia a dir, i què hem de fer? neva cada any! De fet el gran problema d’Orléans esta setmana no és la neu sinó la vaga dels basureros. Millor setmana no havien pogut triar, és com tirar la basura al congelador. Orléans és com la peli de Fargo, que la neu només fa de decorat del gran problema que hi ha darrere.

Read Full Post »

Prométeme de Kusturica

Nou producte de la fàbrica Kusturica, Prométeme en castellà. Sou dels que ja heu vist alguna cosa d’ell i penseu que ja ho heu vist tot de Sèrbia, de gitanos balcànics, de fanfares i de bodes vora el Danubi? Si és que sí no us apropeu al cinema, però si és que no, aneu-hi. No romandreu en silenci massa temps. La pel·lícula és com un disc d’Antònia Font, que cada cançó que passa és més rara que l’anterior. És molt destornillada i un pèl massa exagerada a vegades, fet que em fa pensar que els serbis tenen alguna cosa de valencians o viceversa. Sota una capa d’animalades visuals i evidents s’amaga molta ironia i indirectes directes per a tothom. Entre totes em quedo amb la promesa que un mafiós serbi fa a una xica per absorbir-la i enamorar-la: un viatge a Brussel·les! La banda sonora també és marca de la casa, potser no hi ha un Bubamara enganxós però sí un Frere Jacques balcanitzat.

Una imatge del film, de marivaudage.

Read Full Post »

Diumenge de vesprada vaig veure al cinema una pel·lícula que té un gran succès a França, Bienvenus chez les ch’tis, benvinguts a ca’ls ch’tis, que és el nom amb que es coneix a la gent de la regió Nord-Pas de Calais de França (amb ciutats com Calais, Lens o Lille). El film, del que se’m fa difícil trobar-li el mateix èxit fora del hexàgon, rebat tota una sèrie d’arguments que s’utilitzen en contra de la gent d’esta regió, que arrastra certa mala reputació de mal clima, atur, gent aspra i amb sed. Tot ben mesclat amb dosi de bon humor i amb escenes hil·larants on no es comprén res del que diuen els ch’tis, perquè parlen el patois ch’ti, que és senzillament incomprensible per als demés.

La gràcia dels ch’tis hauria pogut acabar a l’eixir del cinema, però el cas és que dissabte, a la final de la Copa de la Lliga entre el PSG i el Lens a Saint Denis, els hooligans del PSG van conseguir entrar una pancarta a l’estadi on deia: pédophiles, chomeurs, consanguins, bienvenus chez les ch’tis. La traducció seria més o menys: pedòfils, aturats, consanguinis: benvinguts a ca’ls ch’tis, en clara al·lusió a la pel·lícula. La vergonya ja no és només de veure això escrit en un camp de futbol, sinó que aguantés tot el partit. El dilluns Sarkozy va rebre l’indignat alcalde de Lens i algun ch’ti ja ha posat una denúncia. Però no és res de nou, m’atreviria a dir que a tots els estadis del món, entre la gespa també hi creix mala herba. Sí, de vegades es talla un brot, però l’arrel continua. El futbol ha acollit imbècils que entenen per creativitat este tipus de pancartes.

Imatge de la pancarta, de Pipo Bajo.

Read Full Post »