Diaris esportius

Vaig ser seguidor fervent del Larguero en l’adolescència. Van ser moltes hores de ràdio fins que un dia vaig dir prou: allò era la menjada de tarro més gran que hi havia sobre la terra, i sense tindre en compte l’ultraespanyolisme polanquista. Mai més he tornat a posar la ràdio a les dotze de la nit i  des d’ençà la meua concepció del periodisme esportiu ha decaigut exponencialment. Al cap d’uns anys, quan vaig estar a França, vaig comprar algun dia l’Equipe, per allò d’estar a l’origen del Tour de França. Les primeres impressions eren bones, em semblava més poliesportiu i aparentment amb més rigor que els esportius d’ací. Però només eren aparences, al vindre un dia les cròniques del Tour vaig  arribar a sentir-me ofès com a espanyol (oco!) de la merda que llençaven sobre el ciclisme estatal per defensar els seus corredors. Ara ha aparegut un llibre sobre la cara amagada de l’Equipe. En una entrevista als lectors de Libération l’autor del llibre David Garcia diu coses com esta.

L’Equipe n’a jamais remis en question le rôle de la FIFA et de l’UEFA. Or, ce sont des institutions qui sont au coeur du système de foot business. Pire encore, l’Equipe soutient aveuglement, sans aucune distance critique, Michel Platini, l’actuel président de l’UEFA, qui a un discours de communiquant sur la question de l’argent dans le foot, un peu comme Sarkozy dans la crise financière. Sauf que dans les faits, non seulement, ils ne le remettent pas en question mais ce sont aussi des agents actifs de ce système de l’argent roi. Platini s’est bien gardé de s’attaquer au coeur du système, depuis son installation à la UEFA. L’Équipe s’en tient au discours de communication de l’UEFA sans enquêter, décrypter ce qui se cache derrière, ce qui impliquerait un travail d’enquête.

Els nostres esportius no es salven, la critica només apareix quan el protegit és atacat, però mai es va fins el fons.

Un lector de l’Equipe, de Sébastien Garnier.

Read Full Post »

Les variants

Les variants o circumval·lacions ens acurten els viatges, però si ens posem en pla sentimental són ben llagrimoses, eixos pobles dels que ja no sabrem com evolucionen…

Si per exemple prenc la ruta que més conec, de Móra d’Ebre a Vilafranca, vegem el que dóna.

Ginestar recordo que passàvem per dins del poble fa molts anys. Ara crec recordar que l’església quedava a la dreta si anàvem en sentit Sud…

A Xerta, l’avinguda entre plataners tenia olor a mandarina i a taronja. Els caps de setmana els que baixaven i els que pujaven s’hi paraven a qualsevol de les portes que tenien un sac de cítrics de reclam. Ara un cartell resa: De Xerta, la taronja, però ja no sé quantes portes encara tenen un sac.

Per Santa Bàrbara es circulava pel mig del tot, després per un carrer secundari i ara apenes el toquem. Encara gràcies que tenen un semàfor i veiem la cara dels alcaldables. I sobretot gràcies a que una de les espectaculars masades que tenen estan als afores i sempre la veurem.

La Galera té una església que sembla una torre de defensa i en sabria menys del poble si no fos perquè una vegada, atrets pel cartell de la fira de la Terrissa que posen al desviament de la variant, hi vam entrar.

A Traiguera per dins del poble mai vaig arribar a transitar. En una època la Nacional vorejava el poble i un terrisser tenia el taller, amb un pàrquing i molts màstils per poques banderes. La variant encara va allunyar-se més del poble i el terrisser va posar el corresponent cartellet de “continuo existint” a una eixida de la rotonda. Espero que continue obert…

Per la Jana no recordo haver hagut de passar obligatòria entre els plataners que pugen cap al turonet on està el poble. Pel barri d’Anroig – barri de Xert – en recordo una església – magatzem, unes agüeles jugant al guinyot a la vora de la carretera i un anunci d’un secadero de pernil. On deuen parar les velletes? Qui deu anar ara a missa?

Finalment a Catí ara en preparen una. Ja no ens trobarem el Desvio provisional por fiestas per uns carreros ben estrets, ni farem parades a la font ni trobarem un camió de cara davant els porxos gòtics del vell edifici del ajuntament. Arribarem més ràpid entre camps d’ametllers, passant de llarg dels pobles. Però ens estarem perdent també alguna cosa, als pobles només s’hi anirà aposta…

Foto d’una carretera entre plataners d’Ernest.

Read Full Post »