Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘educació’

Salsa, bolonyesa

Sota l’asfalt el pavé. I sota? De Docteur Vinz.

Atenció, veient com estant les coses pot semblar provocador el què diré. Per introduir-ho esmentaré un parell de fets o anècdotes si voleu: primera, vaig fer un erasmus i d’entre tot el que vaig aprendre a fer hi ha omplir papers i fer la pirula a administracions i universitats catalanes i franceses, no per voluntat, sinó perquè sense pirula m’hauria quedat cimentat de per vida entre formalitats. La segona, i voldria equivocar-me, però si els líders del futur estan a la revolta estudiantil d’ara (i el mateix val per a quan protestàvem contra la guerra) malament anem, no serà el maig del 68 això. Dit això, com a algú que s’ha hagut de tragar dos sistemes educatius, el propòsit de Bolonya em sembla l’utopia, el somni i el by-pass ideal per saltar-nos algunes pedres a les sabates del sistema hispà. Si el problema és que un no es podrà pagar la carrera treballant al mateix temps ,la culpa no és de Bolonya sinó dels nostres dirigents que cedeixen les cantines de les facultats a empreses que ens posen menús a 6 euros o residències fora d’abast. Però això no és Bolonya. Caldrà anar a classe cada dia, quin drama! El drama és que teníem un sistema on sense anar a classe podíem aprovar, tot dins d’una entitat que es suposa que existix per formar  a les persones però que només rep clientela que busca un títol o una excusa per viure bé. Qui ha de determinar els continguts de les formacions universitàries? Doncs evidentment el professorat amb els seus coneixements científics i tècnics però tampoc cal arribar al extrem d’estar desconnectats completament de la realitat. Quin paper podem tindre en la societat si  front al que esta ens demana no tenim resposta perquè la nostra formació s’ha basat en catedràtics que ens han posat d’exemple la seua tesi doctoral de fa vint anys?

Anuncis

Read Full Post »

Vesprada a l’abacus

Es fa tard, la gent es mou buscant el seu forat, els pares esperen els fills a la porta de l’acadèmia de l’activitat extraescolar que sigue i la gent carrega bosses del supermercat. Crisis, d’acord, però igualment la gent ha de menjar. L’Abacus d’Hostafrancs està tranquil.la, però jo diria que només la veig agitada per nadal i a començament de curs. Passant per la secció de joguets m’he donat compte que no em puc queixar, res del que hi he vist superaria el meu poble de playmobil on dia sí dia també hi havia bous. I no obstant crec que el que havia allà exposat formava part del que regalarien els pares d’ara  més preocupats per la educació  de sons fills i que el que es pot trobar fora de l’Abacus encara és pitjor. Als llibres no buscava res concret però entre les novetats hi havia un llibre de tapa molt lluent d’un autor conegut: Històries del Paradís de Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas. L’he comprat deixant-me dur per les bones coses que he llegit i per la simpatia al personatge. A veure que tal, pinta bé.
El mercat d’Hostafrancs i l’Abacus, de Julio Martínez.

Read Full Post »