Una vaca del Gallo que va córrer pel carrer el dia 10. Agarrada de Toni Andrés “Peníscola”.
Venia amb un trot pausat a una estació d’enllaç de Paris quan em pregunten:
– Què hi ha pitjor que Sarkozy?
– Ufff, moltes coses – responc en veu cansada i adormiscada.
– Les vacances. Durant l’any diem que no tenim temps perquè treballem i després durant les vacances ens aïllem de la realitat i no en volem saber res. Per exemple sap vostè que el dia 10 la reserva federal americana……
I jo que venia amb un trot pausat per una estació d’enllaç de Paris què li havia de dir a un xic que intentava captar militants per a un moviment polític minoritari? Què estava cansat perquè feia apenes dotze hores s’entrava un bou i al arribar al Cordonet no volia entrar al corral? Que el dia 10 d’agost jo estava en festes, que la vetlla havia estat el dia dels disfrassos, les vaques del Gallo bé i avant, el sopar a la penya va estar de luxe i de nit, a la plaça de bous, se va quedar una hora molt bona i l’exhibició d’emboladors va agradar a la gent?
Volia una tornada a la “normalitat” però el militant anònim me l’ha accelerat.
Prohibit el pas, bou al carrer.
Serà pel sol que aplana Orléans, perquè ja se sap que la primavera la sang altera, serà per l’energia portada des del sud el cap de setmana, serà perquè d’alguna manera he de dissimular que és Magdalena i falles, porto una alegria damunt que ni càrregues policials ni vagues generals em treuran. Coses de l’exili.
nar a dos dels escenaris taurins amb més regust d’eixe concepte ampli que tenim de comarca. De vesprada vaig anar a un concurs de retalls a la plaça de bous de Benassal (Alt Maestrat), que la munten en fustes cada any i que sempre donarà per a que els vilafranquins ens en burlem un poc d’ells, però que té un regust arcaic, de quadre de 
història fa gust retrobar. Per la nit l’objectiu era un Victorino Martin a Cantavieja (Alto Maestrazgo), i del bou millor no en parlem, però la bellesa de la plaça porticada de Cantavieja de nit al voltant de la fera és gran. Després, anant darrere del bou pels carrers estrets del poble m’ho vaig passar bé, i no sé si preferiria trobar-m’hi per eixos carrers al Victorino o al general Cabrera enrabietat amb el seu garrot.
n parell de vaques es passava una setmana. Jo això no ho vaig viure ja, però sí recordo festes amb dos bous i la nit que entraven el bou gros el neguit i l’emoció era gran, al ball pla es palpava a l’aire. Potser m’ho veig tot amb els ulls d’infant però no crec que només sigue un fet particular meu, s’ha perdut en part eixa emoció. Serà la quantitat? Ens podríem plantejar teories de decreixement, com han fet a les festes de Gràcia amb els carrers decorats, però qui està disposat a decrèixer si el veí saps que no ho farà? I així seguirem i l’any que ve ens trobarem amb més corros de vaques insulsos i avorrits i tot menjant pipes sota els cadafals evocarem altra volta el passat.
el cadafal 
