Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘festes’

Serà pel sol que aplana Orléans,  perquè ja se sap que la primavera la sang altera, serà per l’energia portada des del sud el cap de setmana, serà perquè d’alguna manera he de dissimular que és Magdalena i falles, porto una alegria damunt que ni càrregues policials ni vagues generals em treuran. Coses de l’exili.

Magdalena tot l’any a la foto, potser és passar-se. De xieta.

Anuncis

Read Full Post »

Bou tour

Dissabte vaig anar a dos dels escenaris taurins amb més regust d’eixe concepte ampli que tenim de comarca. De vesprada vaig anar a un concurs de retalls a la plaça de bous de Benassal (Alt Maestrat), que la munten en fustes cada any i que sempre donarà per a que els vilafranquins ens en burlem un poc d’ells, però que té un regust arcaic, de quadre de Zuloaga, que ara que estes places comencen a ser història fa gust retrobar. Per la nit l’objectiu era un Victorino Martin a Cantavieja (Alto Maestrazgo), i del bou millor no en parlem, però la bellesa de la plaça porticada de Cantavieja de nit al voltant de la fera és gran. Després, anant darrere del bou pels carrers estrets del poble m’ho vaig passar bé, i no sé si preferiria trobar-m’hi per eixos carrers al Victorino o al general Cabrera enrabietat amb el seu garrot.

A la dreta una foto de Paulina58 d’una vaca a Cantavella. A l’esquerra una imatge de la plaça de bous de Benassal este mateix dissabte.

Read Full Post »

Decreixement?

La setmana de festes va donar per a molt, tantes hores insulses de vaques de plantó i barrot serveixen per a repassar i criticar la mar d’agust. Hi ha una sèrie de tòpics en festes de Vilafranca que són cíclics i que evitaré per a que no en vinguen a acusar-me de voler inundar les canyeries d’algun carrer del poble, jo ja m’entenc. Enguany va eixir prou l’al·legoria al passat, d’aquelles festes on amb un parell de vaques es passava una setmana. Jo això no ho vaig viure ja, però sí recordo festes amb dos bous i la nit que entraven el bou gros el neguit i l’emoció era gran, al ball pla es palpava a l’aire. Potser m’ho veig tot amb els ulls d’infant però no crec que només sigue un fet particular meu, s’ha perdut en part eixa emoció. Serà la quantitat? Ens podríem plantejar teories de decreixement, com han fet a les festes de Gràcia amb els carrers decorats, però qui està disposat a decrèixer si el veí saps que no ho farà? I així seguirem i l’any que ve ens trobarem amb més corros de vaques insulsos i avorrits i tot menjant pipes sota els cadafals evocarem altra volta el passat.

Read Full Post »

Fi 2.0

Tan ràpid com van arribar han marxat. Fins l’any que ve. Tanta intensitat de vida donaria per a un post diari però la qüestió és com treure deu minuts al dia per asseure’s davant un ordinador. Potser esta setmana faré un balanç o explicaré alguna anècdota, avui però el comentari és l’estranyesa general del dia. Perquè després de deu dies no veuré un bou, ni prendré un micròfon ni al passar davant dels Arcos parlaré amb punkarres de bous de carrer. A Barcelona són festes a Gràcia però no té color.

Read Full Post »

Ni les molècules d’aire, de per sí bellugadisses, s’han mogut esta nit. La garrafa d’aigua de Ribes s’ha acabat i he tirat primer de Seven up calent i esbrafat i després, i com a últim recurs, d’aigua de l’aixeta (al barri de Sants ens ve del Llobregat: molestosa fins i tot per a rentar-se les dents). Horrible, la nit ha estat com els Dupond i Dupont perduts al desert. Açò no ho aguanta ni Déu i ací no queda ni Cristo, mone. Demà ja estarem al poble de la mínima de 15ºC just a l’inici de La setmana. El cadafal no farà vacances però amb una entradeta crec que n’hi haurà de sobres. És temps per als cadafals de veres.

El jeep roig dels Dupond i Dupont a Tintin al país de l’or negre. De vehicules-Tintin.

Read Full Post »

Arribem a Ciutadella de Menorca i el que més movia la gent el dissabte de nit era anar a veure es be: una muntonada de gent veient un marrà exposat en un cotxera de Ciutadella. No vaig entendre res, però palpava la emoció de la gent. L’endemà, abans d’una dosi de platja, llegint el programa de les festes de Sant Joan de Ciutadella no entenia massa cosa, molts actes vestits amb noms incomprensibles per forans. De vesprada, vam veure com un jove del poble passejava a muscles, descalç i amb una pell de corder es be, seguit d’una massa no despreciable de gent, que l’acompanyava pels carrers del centre, on pujava a casa de certes persones. Ens vam allunyar i vam anar al molí de vent a fer un gotet i ens vam trobar el terra ple de closca d’avellana. Feia una estona s’hi havia lliurat una gran batalla d’avellanes, degeneració d’una tradició que consistia a tirar dolços a les xiques i ara permet tirar closca d’avellana per l’escot i pel cul de les xiques. Un cop tot calmat, des del centre de la ciutat venia una cridòria que acompanyava en Borja, el portador del be que feia hores i hores que el portava a muscles. Vam seguir-lo a la velocitat vertiginosa a la que anava, protegit per policies locals que deixen beure pomada al carrer però no destorbar el pas del be. Veient tot el poble animant aquell xic durant tota aquella avinguda de paviment hostil per a un peu descalç amb un marrà a sobre i amb la cara de Borja un cop arribat al destí final, vaig comprendre que allà hi havia moltes coses que se m’escapaven i que només els ciutadellencs poden sentir. Però jo no ho vaig viure com una simple tradició peculiar, em va arribar ben endins eixe passeig acompanyat la comitiva, és molt gran poder trobar encara avui coses tant fastuoses sense un sentit aparent. Després, durant la resta de festes de Sant Joan, he tornat a sentir eixa sensació de que si jo fora d’allà tindria la pell de gallina.

Read Full Post »

Patum!

Arribo a Berga amb l’Alsina Graells en una gran plaça costa amunt. Si no fos perquè sé que és dissabte de Patum i que allò és Berga, quan vaig arribar el que es veia per allà no corresponia pas a una ciutat en festa grossa. Ni els carrers bruts plens de gots pel terra i amb olor de pixat, ni un borratxo local fent agonia sota un arbre del passeig. La gent comprava a les tendes, amb el Regió 7 sota el braç, com si res. Els indicis de festa només eren en una placeta una ballada de sardanes, banderes als balcons i unes barreres que protegien alguns aparadors (a  quina hora solten el bou?). Però passen uns minuts de les set de la vesprada i la plaça Sant Pere s’omple de gent que ix com rovellons, de no se sap on. Es fan les 19:30, sona la campana de l’església i aleshores comprens la dimensió de la festa, de les ganes que li posen els berguedans a cada volta de la guita.

Fotografia de la Guita, de QuiToxic.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »