Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘festes’

Es fa tard al pub. Asseguts en una tauleta continuem la conversa del nostre sopar greixós de tots els dissabtes. Uns tenen el neguit d’anar a Mosquerola o els Ibarsos i uns altres no els seguim. Potser un dia, entre la possibilitat de prendre unes cerveses al poble o una disco-mòbil ridícula que mai voldríem a casa nostra, sempre escollíem la opció més dura. Este dissabte alguns vam optar per la opció de fer gasto al poble i no ballar el Chiki chiki en un pavelló poliesportiu aliè. Ens fem grans? Potser sí. L’edat està clar que ens fa més de morro fi, seleccionem l’ocasió i valorem més el gust d’una bona cervesa d’importació ben tirada en un got alt que cinc cerveses esbravades en gotet de plàstic. Ara, que de vegades està molt bé anar-te’n a dormir amb el cunyo a la mà d’una majoralia estranya d’un poble que només el coneixes en festes i de nit.

Fotografia d’Antoine.

Anuncis

Read Full Post »

Busquem fotografies de les festes de Vilafranca de fa vint anys cap ací, especialment del que fa més o menys vint anys es va iniciar, les penyes. No és fàcil la faena, estem mal acostumats. Des de fa cinc anys més o menys podem tindre un registre en continu de cares, abans, durant i després la festa. No tindrem cap problema en eixe període. Però de fa quinze anys? Els fotògrafs professionals s’ho pensaven molt abans de disparar, tenien un ull al objectiu i el cap pensant en qui podia comprar eixa fotografia. Si no hi havia comprador possible no hi havia foto. Els afeccionats amateurs a la fotografia d’aleshores, difícilment carrejaven una càmera en llocs i moments on tot anava – i va – al descontrol. Així ens trobem d’aturats, volent recuperar la memòria d’una època, entre vella i recent, i d’uns fets on es vivia al màxim el present sense pensar que aquells actes, per molt banals que pogueren semblar, algun dia despertarien l’interès d’una generació que els hem heretat i que els assumim plenament nostres. Espero que al final trobem alguna cosa, potser per això he escrit este post, com una crida més.

Fotografia que podria vindre a ser el que busquem, Dax 1992, penya los Calientes.

Read Full Post »

Vesprada al sol

Tenia entrada al sol, però el dissabte no va voler estar amb nosaltres. A un costat meu un fumava Ducados i tot envoltant-me hi havia un autobús de gent de Calamocha, de parlar fort. Quan unes cinc o sis files més endavant un vilafranquí es va alçar mostrant un puro impressionant, els turolenses van comentar: mira que puro tan enorme que lleva ese. No era necessari dir-los que el coneixia. Endarrere meu i un poc a la meua dreta un matrimoni de Castelló, amb eixes r finals que ells ja fan. Ella confirmava el que M. m’havia dit dinant, a Perez Galdós veuria a quin nivell està la moda de la Plana. Jaqueta morada de pell de préssec, camisa blanca a ratlles fines morades, ulleres de sol també morades i ja no sé si és real o imaginació però va semblar-me veure-li metxes al monyo morades. L’home es quedava un poc endarrerit, anava asseat, però lluny del nivell d’actualitat de la seua senyora, l’americana de pota de gall l’envellia. Al començament, quan la gent es busca entre els tendidos, una dona sentada més endavant que jo saludava a algú mostrant-li una bossa de plàstic del PSOE, no havia pensat fins eixe moment que estàvem en campanya. Clarins i timbals. La vesprada va avançant, la dona del PSOE, i com ella moltes altres dones de tots els colors, quan ix el guapo li ho fan saber a crits. Al final, els mesons del vi, tapa, sidra i cervesa, i els cubalibres de mini botelletes, com les que col·leccionava jo de menut dels Carmelitans del Desert de les Palmes, es noten en la gent, i les protestes són cada vegada més llargues i més enceses. Al guapo només se li pot recordar la bona planta i un de Calamocha em diu que està decebut, que es pensava que ell sí que s’assemblava al pare. Quan son pare va morir jo tenia mesos, només li puc dir que jo també estic decebut, sense comparar-lo amb el pare. Marxo cap a Hort dels Soguers esquivant fans.

Foto de Toni F.

Read Full Post »

Dissabte de matí, tenim cita per fer-nos un entrepà de pernil amb tomata, ampolla de vi i llimonà i unes olivetes. La Pradera està plena de gent, majoria d’homes, prenent forces per a anar a la malea. Prenc posició a la cadira i m’informen que durant la nit han tombat a terra l’estructura de fusta de la barraca de Sant Antoni. De seguida ve la resposta al què, qui, com, per què, quan, hi ha qui ha trobat informadors de primera mà abans d’entrar al bar. Després ve el relat dels fets, que és purament esperpèntic, de com els desequilibris d’unes copes de més en un pub del poble poden acabar amb la barraca de Sant Antoni pen terra. Al final els majorals van refer la barraca i com si ací no hagués passat res. Les valoracions les deixarem en mans de la fina ironia vilafranquina.

Si això no va ser suficient, pujant a la malea un tractor va tindre un accident i van fer falta quatre SAMUs per evacuar els ferits. Esperem que es recuperen tots ben prompte. Sobre el tema dels tractors potser s’hauria de plantejar prohibir que la gent pugés als remolcs. Si es va a la malea que sigue a peu i amb animal, i si vénen alguns tractors amb remolc, que fan falta per omplir la barraca de malea, sense gent. Així ens evitarem disgustos.

Read Full Post »

« Newer Posts