Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘França’

Florentino la té molt més gran, fotografia de Naiarais

Florentino Pérez pot fer dels seus diners, dels diners del Madrid i dels prèstecs dels bancs el que vulgue, eixe gasto no m’afecta, no sòc jo el que es queixarà de la situació (però en el fons penso en els mileuristes merengues i en els que paguen una hipoteca…). Del que ja començo a estar fart és dels francesos que m’assalten pressuposant moltes coses i em pregunten pel què està passant al Madrid, que els prenem els millors jugadors. I em cansa molt haver de dir sempre el mateix, que el Madrid m’importa només dos diumenges a l’any, quan juguen contra el Athletic i que els desitjo la pitjor sort universal, i després, com en veuen puesto, em diuen que és una bogeria pagar eixa millonada per un tipus que no sap dir dos frases seguides. Si li hagués soltat el discurs oficialista sobre els beneficis venent samarretes que això porta i totes eixes menjades de tarro neoliberals també m’hauria remarcat que Ribéry és una vergonya del sistema educatiu francès?

Read Full Post »

Asfalt desfet

Fotografia de Garmin.

Només li coneixia un estiu a Orléans i no mereixia ni el nom d’estiu. Ara ja ens ha vingut la calor, la bona, la de veres, la de ablanir l’asfalt. Li diria calor de tour de França, d’estar espatxurrat al sofà i esperar el sprint final en una ciutat perduda entre Paris i Toulouse i al acabar anar al xiringuito de la piscina a fer un polo. Dissabte comença el gran espectacle de la bicicleta, i sé que un dia hauré de parlar d’EPO 3.0 perquè ja he oblidat els anys en que no ho fem. Però el Tour d’enguany és morbós, Armstrong repetirà o li deixarà pas a Contador? Entre setmana em resignaré a seguir-lo via lequipe.fr i em perdré Perico Delgado, les seues batalletes i els comentaris del tipus: muchos españoles en los Pirineos, quan des de l’helicòpter es veu una serp i una destral pintats a la carretera.

Read Full Post »

P5020186Panells electorals a Flandes.

La campanya electoral per les europees ha començat. De moment no he vist massa cartells, però si els vull veure, sé que els hauré d’anar a buscar a la zona habilitada davant dels col.legis electorals, amb un plafó per a cada partit, ningú té més o menys espai, tots per igual. No m’agrada de vegades ser pesat i dir mireu a França (o a Bèlgica com es veu a la foto) això ho fan millor, però en este aspecte no em puc aguantar, ací estan lluny de la lluita per la farola que fem a casa nostra, el real debat no està en qui té millor cara. Nosaltres parlem de medi ambient, fem el balanç de carboni d’una cagada d’ocell o d’un suc de taronja i en canvi penjarem i multiplicarem per deu mil el careto plastificiat d’un ecosocialista, d’un liberal, d’un independentista  sèrie A i d’un independentista sèrie B.

Read Full Post »

Benisseros arreu

Benissa, dia de mercat. De plaviplanet.

Ens desplacem en cotxe per les roques que envolten Marsella i em diu:

– Ei, saps? tinc una branca de família que ve d’un poble entre València i Alacant.

– Quin poble?

– Benissa.

– Ah si? Tinc tres companys d’allà!

En estos moments del diàleg ens podríem aturar i definir el què vol dir company, amic, etc. en el marc de la blogosfera. Perquè podem saber moltes coses però potser és agosarat dir que Felip, Òscar i Vicent són amics. El cas és que em va recordar allò que explicava Vicent dels benisseros a Nova York (el benissero un home/dona de món)  i també la teoria que tinc que hi ha alguns pobles que al llarg de la teua vida van aparaixent-te en el camí, estigues on estigues. I si voleu saber més, són els d’un concesionari ben francès a Benissa.

Read Full Post »

La princesa Bruni-Sarkozy.

Ens trobem al bus i la conversa no sé perquè acaba derivant a la llei sàlica i si a les Espanyes ara podria haver una reina dona. Li dic que l’infanta Elena no serà reina però que després les dones sì que podran, però no sé si el primer fill dels prínceps és xiqueta o xiquet, crec que xiqueta i en nom de plaça, però no en sé massa cosa, voràs, la veritat, la monarquia, què dir-te, no tinc ganes de presentar-me públicament en una línia de bus com un republicà en una república, no m’abellix, la veritat. I no és periodista ella? Sì, ho era, però ella no fa com la Bruni que encara fa discos, ella fa de…princesa, ara que Sarko passeja la Bruni com una princesa.

Read Full Post »

Matrícules

El país més centralitzat del món de vegades et sorprèn i es treu una llei on possaran un símbol “regional” a les noves matrícules dels cotxes, però el millor és que cadascú pot triar la regió en la que es sent més identificat.  Res a veure amb el suposat estat autonòmic espanyol on una simple matrícula CS deuria semblar-los massa descentralitzat. Els bretons i els corsos a sobre han aconseguit que a la placa hi hage la bandera respectiva i no pas el logotip regional. Què triaria jo? Languedoc-Roussillon té un logotip lleig i sense 4 barres, una bandera corsa o bretona seria faltar greument a les meues afinitats espacials, la regió Centre senzillament no per artificial, així que crec que apostaria per la Lorraine.

Read Full Post »

Gra al cul

Ens el trobem en un parc, va sol, passeja un gos, ens comença a parlar sense demanar-li. Va saltant de temes i ens fa un resum dels seus canvis temporals i espacials de faena, sempre amb històries de cartes a superiors, jo sòc el més coherent d’ací, la resta no sabeu, un gra al cul per a tots els llocs on haurà passat. L’última distracció deduïm que deu ser tocar-li la moral a l’ajuntament i al seleccionador francès (i mig de la Terra Alta) Raymond Domènech. Al cap d’un quart d’hora l’home ja ha esdevingut el nostre gra al cul.

Fotografia de la guerra d’Algèria, una de les coses que havia fet l’home. De ValentinoBeretta.

Read Full Post »

Calcetins blancs

Arreglo l’estesina de calcetins a sobre del llit i en poques paraules ja duc dos localismes que fan grinyolar el corrector ortogràfic del navegador. Bé, la cosa no anava d’això sinó que al trobar-me en l’etern problema dels calcetins negres i els diferents tons (com si foren pelatges de bous, zaino, azabache…) he pensat que ací sembla ser que està permès anar de sabata negra i pantalons foscos i portar calcetins blanquets de jugar a tennis. I que fins i tot el més parisenc i pinxo del món, que en qualsevol altre detall de la seua vestimenta no desentona, en això s’allibera. Potser només coneixen Decathlon i no pas casa M.

Més calcetins blancs de kirainet.

Read Full Post »

La brena

La brena de benvinguda que vam fer divendres va ser tot un èxit. Dins del que pot donar de si Orléans per fer un àpat típic d’allà baix crec que me’n vaig eixir prou bé. D’acord, el fuet i la sobrassada eren del Pozo, però si mai has tastat l’original una imitació ja dóna el pego i potser més ganes d’anar a cercar l’essència. El pa en tomata era amb l’oli del que ja vaig parlar i va volar. Per acompanyar-lo hi havia un formatge basc, no sé si d’Hegoalde o Iparralde, que a terra de formatges cremosos i tendres també triomfà. Per pica-pica vaig portar unes quantes bosses de quicos. La gràcia de tot plegat és que esta brena, que semblava molt autèntica, estava basada en coses comprades al Carrefour del centre de la ciutat. Vaja, la de coses que em dec perdre passant per algunes estanteries precisament perquè ningú mai m’ho ha fet tastar.

Una sobrassada autèntica, la meua tenia un budell d’eixos de plàstic. Fotografia de Joan R. Bellido.

Read Full Post »

Digui digui

Allà pel quartier latin, amagada en un carreró poc concorregut, està la llibreria Pam de nas, punt de referència a Paris i a França pel català i l’occità. Buscàvem un mètode d’aprenentatge per la C. pensat per a francòfons. El digui digui, el gran treball fet per la Generalitat catalana fa trenta anys per a la matèria continua sent el millor mètode. Comencem a parlar, toquem el tema dels accents. Quina mania tenen els professors, fins i tot els d’aquí, de fer-los aprendre sempre l’accent de Barcelona quan la meitat de territori no el parla així. Millor, si aprèn en valencià millor, més autèntic i més fàcil.

Fotografia de telemak.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »