Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘geologia’

El volcà Eyjafjallajökull en erupció, per Lucie Cochrane.

Esta setmana el cantant Pau Alabajos ha publicat al seu myspace el que serà el seu tercer disc Una amable, una trista, una petita pàtria. El disc en el sentit físic de la paraula eixirà més tard, però els golosos ja l’hem anat escoltant.

D’entre totes les cançons n’hi ha una que m’agrada molt. Es diu Eyjafjallajökull, com el volcà de nom impronunciable que la primavera passada va amargar-li la vida a més d’un viatger aeri. Pel que es deduiria de la lletra de la cançó, a Pau, que és un home de món, va agarrar-li el núvol de cendra volcànica en algun lloc del planeta i es va haver de quedar uns dies més abans de tornar a casa, però l’espera no se li va fer tant llarga perquè li van fer escalfor al llit del hotel. La cançó, a part de ser agradable a l’orella, traspua una conclusió que geològicament m’encanta i és, ei, un volcà entra en erupció però no passa res, aprofitem, esperem que es disperse la cendra i estimem-nos sota els llençols. 2010 ha estat un any tràgic pel que fa a tragèdies naturals: terratrèmols de Haití i Xile, este darrer amb tsunami de regal, inundacions a Pakistan i Amèrica del Sud, esllavissades i va ser un volcà islandès simpaticot – només escopia cendra, no era el Vesuvi!- el que ja posar en jaque a tot Europa. D’acord va haver gent que va vindre de Rússia a Paris en tren i va haver gent dormint de mala manera, amb el coll doblegat, a sobre de la maleta en una terminal, però això no és res, o ben poca cosa.

Read Full Post »

El vulcanòleg

El vulcanòleg és una subespècie del geòleg, una feina que fa somiar a molts geòlegs que van escollir este ofici atrets precisament pels volcans. Cada volcà diria que té el seu vulcanòleg de capçalera, algú que se’l coneix pam a pam: les variacions de la topografia, les fumeroles, els minerals, els episodis històrics, les fases d’una erupció, els terratrèmols que acompanyen una erupció, les zones amb més risc, tot. El volcà Eyjafjöll té el seu vulcanòleg, però a l’home l’erupció l’ha agafat a París i com bé sabem tots, no ha pogut tornar a Islàndia. Li han cedit un despatx, un ordinador i l’home va seguint la erupció des de la distància. Però els vulcanòlegs són gent de camp i l’home deu estar dels nervis i pegant-se cops a la paret, fins i tot si imaginem a l’islandès com algú seriós i sobri. Perquè possiblement ha consagrat una carrera, amb tesi doctoral, un post-doctorat i 18 anys d’investigació esperant l’erupció. I ell s’ho mira amb fotos satèl·lit des d’un despatx de París.

Read Full Post »

Devastació al Abruzzo. Es pot veure com algunes cases estan en peu i d’altres no. Fotografia de Il mesaggero.

Li he llevat el títol del post a un programa de TV3, allà pels inicis dels dos mil, que ens va servir als que aleshores havíem escollit amb cautela les geociències com ofici que hi havia futur i matèria per a fer i pensar. En dies com avui malauradament es demostra. En riscos naturals es sol definir el risc com un producte entre la perillositat i la vulnerabilitat. La perillositat seria el que és intrínsec a la Terra, que en terratrèmols series les zones amb sismicitat. La vulnerabilitat estaria relacionada amb els béns exposats, més vulnerable una casa vella que un búnquer de formigó armat. Potser en alguna zona de Sibèria la perillositat és elevada però si no hi ha res a perdre com a bé, el risc és nul. No cal dir que a Itàlia avui el producte ha donat un resultat elevat.  Dins del producte es sol assumir la perillositat com un valor constant i si reduïm la vulnerabilitat reduirem el risc. Esta és la línia actual. No obstant, un geòleg  italià havia anunciat per les televisions que hi hauria un terratrèmol fort a finals de març, ja que la concentració de radó augmentava, i això és un indici de sismicitat, no sempre és així, pot fallar, no esta vegada. S’ha equivocat d’una setmana, què hauríem d’haver fet? Desallotjar amb pànic tota una província d’Itàlia, sense saber quan perdrien la seua casa? I si s’hagués allargat una setmana més?

En fi, tota la solidaritat amb els italians i italianes i  per a la nostra corresponsal que ha passat un mal dia.

Read Full Post »

Tot geòleg o enginyer geòleg necessita la seua llibreta de camp: de tapa dura, amb quadrícules i si pot ser folrada de plàstic (sobretot indicat per als enginyers geòlegs que treballen a Bretanya o Irlanda). Solen acabar plenes de pols, fang i només s’hi pot escriure en llapis, que no es corre amb la pluja. No tenen res d’especial i es troben en qualsevol Abacus a bon preu. Avui m’he comprat l’antillibreta de camp, una Moleskine, de tapa blana, d’aparència fràgil i pensada per encadenar mots o fer esbossos artístics i no per dibuixar el contacte del Paleozoic amb el Bundsandstein inferior. Els fabricants diuen que ja la tenien gent com Picasso o Hemingway, i així al segon no se li escapà res de la seua estada als Sanfermins. A partir d’ara en els meus viatges i trajectes duré la meua Moleskine i així si mai em ve al cap un moment blog que diu la Marta Insa no hauré d’esperar a tindre un teclat davant. Una persona, dos llibretes, una dualitat.

Read Full Post »