Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Mayenne’

Spain

Made in Spain, de Christian Luna.

Ahir vaig anar a un festival, mig infantil mig no-sé-què, dedicat a Espanya. Oh, sorpresa preguntarà algun lector toca punyetes, traïció dirà el laportista. M’explico. Tot es passava a prop del poble de la C., Mayenne, i com tampoc són tantes les activitats culturals que tenen lloc en una zona rural vam anar-hi, però sobretot vaig insistir perquè hi havia una xerrada sobre els exiliats de la guerra espanyols que van fer cap a eixa regió, i com el tema guerra – república és una debilitat no ho podia deixar passar. A més feia massa temps que no anava a conferències amb aroma tricolor i no em va decebre, vaig eixir amb algunes anècdotes ben gustoses i el regust general que tota eixa gent va eixir del foc per caure a les brases.

A banda de la xerrada, el cas és que la resta del festival, que tenia molts actes de animació per als sagals, un poc de música en directe i molta decoració pensada per a la ocasió, era un popurri curiós. D’una part estava tota la imatge idealista republicana que guarden molts francesos i per exemple els guitarristes tocaven Ay carmela i altres cançons de la guerra civil. Per l’altra part estaven els tòpics com les sevillanes, les pelis d’Almodovar, els xurros, Picasso, els bous, el futbol i fins i tot la tomatina. Als xiquets els pintaven la cara i els donaven banderetes (d’Espanya, del Barça o del Madrid, a escollir) i els feien dibuixar bous i toreros de Picasso o Miró. I sí, vaig pensar que si a una excursió de xiquets al museu Picasso de Barcelona se’ls fes pintar un bou seria un escàndol, una denuncia d’un pare, un debat al parlament, dimissions, enquestes al programa del Cuni i alguna imbecilada més.

PS: a Mayenne guardaven un bon record d’un xic exiliat que jugava a futbol molt bé, davanter centre, Manolo, de Bilbao. M’agrada que un jugador que fes sensacio vora el poble de la C. fos biscaí.

Anuncis

Read Full Post »

Divendres vam anar a una granja a comprar unes ampolles de sidra per passar l’hivern, que les crêpes no s’acompanyen amb vi del Priorat, cal fer-ho amb suc de maçana un pèl alcoholitzat. A la granja no s’hi arribava per un camí de terra sinó d’asfalt, entre vaques pasturant i arbres gebrats. La casa de pedra, teulat negre i doble finestra. Aparquem el cotxe en un espai habilitat per als clients  i l’amo al veure’ns apareix. De tan idíl·lic paratge no apareix un granger playmobil, l’amo és l’alcalde del poblet més proper a la granja i ens solta unes frases sobre la crisi que no m’atrevisc a rebatre i les deixo caure com veritats absolutes. Feta la conversa anem a per les ampolles, sidra, poiré i pommeau. Paguem i marxem pel caminet de somnis. Els del sud de que veiem un poc de verdet a la vora del camí ens deixem entabanar de qualsevol manera. Potser el problema del nostre sector agrícola i de les comarques rurals és que no hem sabut veure els nostres masos com granges de playmobil ni fer dels productes allà cultivats un motiu per anar-hi aposta a buscar-los.

Una imatge d’una granja Playmobil de susannaclack.

Read Full Post »

Mayenne

Allà per on només passa el Tour de França cada cinc anys i amb etapa intranscendent està la Mayenne. Per poc no són bretons, tampoc són normands i el nom de la regió natural – que no l’artificial pays de la Loire – seria l’Anjou, nom de nefast record per al nostre país. Els vells de la zona guarden encara un patois mayennais, incomprensible per a unes orelles forasteres. Els joves ni l’han après ni ho faran, ja s’ha fet tard, el genocidi lingüístic francès no només afecta les llengües sinó també els dialectes i quasi diria que d’una manera més implacable. Mayenne és el nom del riu que travessa el territori de dalt a baix, el d’un poble que no va poder arribar a ser prefectura – ho és Laval – i el del departament, ja veieu que no es van posar en un compromís molt gran a l’hora de donar noms. La vaca és l’habitant insigne dels prats ondulats – el bocage mayennais – i d’ella n’ix un Camembert on a la tapa hi ha uns agüelets mayenesos feliços i contents. Un camembert d’eixos que quan li fas un tall, a l’endemà ja s’ha escolat tot i està enganxat al paper. Cada casa de la Mayenne té una maçanera al jardinet, que donen unes maçanes verdes i àcides per fer sidra i d’allà, si es vol, el Calvados que és un aiguardent excel·lent, fort, digestiu i encoratjador. No sóc mayennais però ja faig mala cara si m’ho associen a la maionesa, com quan em pregunten pel Cid o per Móra la Vella.

El riu Mayenne per Kate03.

Read Full Post »