Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Nadal’

L’hipermercat

En el gran hipermercat del sud de la ciutat el primer dissabte de mes de desembre es viu frenèticament, totes les caixes estan obertes, els empleats estiren carretons esquivant clients i tot està més brut per què d’aquell pot de salsa bolonyesa que li ha caigut a un client maldestre en comptes de passar-hi deu persones pel costat n’han passat dos-centes i hi ha restes de salsa bolonyesa fins a l’estanteria de jardineria. L’observador aspirant a extraterrestre no entén el frenesí de compres de Nadal, ni l’abusiva presència de foie-gras fresc quan falten encara més de vint dies per al natalici del jueu que canviaria el món. No ho entén, se li escapa i ell allà està comprant tavelles, sucs de fruita tropical i iogurts amb llet d’ovella, tot ben anotat en una papereta de les passades eleccions espanyoles. A l’entrada per la secció de noves tecnologies i joguets, un pare Noël que entre setmana estudia un mòdul d’electriciste està assegut en una butaca sobre una moqueta verda i rep les sol·licituds de la sagaleria del terme, pensant-se infeliços que els seus desitjos trobaran respostes més enllà del Cercle Polar Àrtic quan de fet tot ho tenen a l’estanteria del darrere. Uns metres més enllà, en un raconet entre la gran avinguda central i la secció de llibres, en una tauleta de càmping, un home ben vestit roman assegut i té la taula plena de llibres. Signa llibres, però no té ningú i no serà per què el supermercat no tingue gent. Ven un llibre amb belles fotos de paisatges de la vall del riu, deu ser un autor local. El dissabte que ve estarà en un altre supermercat, no massa lluny d’un altre Pare Noël intentant incitar per la seua presència una major venda del seu llibre de belles fotografies. I aguantarà altre cop estoicament tota una vesprada de dissabte en un hipermercat, ell que té per passió fer fotografies els caps de setmana i els ponts. A l’aspirant a extraterrestre el llibre no li interessava però li’l hauria comprat només per la compassió, per tindre l’autor cara a cara amb la tauleta de càmping entremig i buscar-li en els ulls un expressió que digués, on hem arribat.

Read Full Post »

Carta als reixos

Els meus reixos, de ojo espejo.

Ja fa uns quants dies, Marian, de ràdio Comarques, ens va demanar als col·laboradors que llegirem una carta als reixos. Crec que ja fa uns dies que va eixir en antena i avui és bona nit per  a penjar-la.

Estimats reixos,

ja saben vostès que les cartes que reben estos dies, quan vénen dels majors, fan temor. Perquè les cartes dels xiquets vos demanen coses ben concretes, amb nom, cognom i marca, i bé que fan perquè tots vam fer el mateix de menuts. Però natros, els grans, quan ens posem a escriure una carta als reixos i damunt la llegim a la ràdio, ja els ho dic, fem temor. Perquè no us demanaré el barco pirata de Playmobil, ni una bicicleta de carrera ni tan sols una mini cadena per rebentar les parets del veí. Ja saben que ara, amb el micròfon al davant, he de demanar-vos desitjos metafísics per al benestar comú i eixes coses que no sé ni si vosaltres, mags d’orient, les podeu apanyar.

El primer que us demanaria és un poc de memòria, memòria per saber d’on venim, memòria contra la immediatesa del nostre temps, memòria per pensar quan engeguem la llum que abans no hi havia llum. Bé, i ja que estem en la memòria, unes quantes gigues de més que sempre van bé.

Després vos demanaria un impossible. Que les ciutats deixen de concentrar-ho tot al seu voltant, que els pobles puguen continuar mantenint l’essència pròpia -i la gent- i no es convertisquen en xicotetes ciutats dormitori o de vacances.

I finalment a vostè, Baltasar, us demanaria coratge, per a vostè mateix i els que són com vostè. Per què coratge? Coratge per dir que ja està bé de ser el rei mag simpàtic un dia a l’any i la resta de dies viure de l’altre costat. Vostè és tan mag com Gaspar i Melcior.

Molt cordialment

Read Full Post »

De l’esperit de Nadal…

Rebo un missatge al mòbil que em proposa enviar un missatge gratuït a un número de quatre xifres i ells, els de la companyia telefònica, donaran 50 cèntims a no sé quina organització suposadament solidària (al país de l’arca de Zoé). Realment això de Nadal se’n va de mare, i si no fos perquè em fa gràcia l’arbre de Nadal al mig de la plaça de Vilafranca quan fan arabogues, el pessebre a baix de l’arbre amb una caseta feta de pedres foradades del Bovalar que cada any rep un atemptat, el retrobament al bar i uns guants o un gorro de llana de regal, me n’abstindria completament i faria vaga. Avantatge d’estar a França?:  les tendes no posen nadales i els balcons de les cases rarament estan decorats i només he vist un pare Noël penjat d’un balcó. Llàstima, perquè d’amagat sempre he admirat el comando caganer, que executaven pares Noëls gironins al pur estil talibà.

El mercat de Nadal d’Orléans, una cosa com la fira d’abril a Barcelona, els autèntics a l’Alsàcia. De epicerie.normande.

Read Full Post »