Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Nancy’

Encara Nancy

Una entrada a la place Stan, de tempete2pixel.

Cap de setmana a Nancy, encara Nancy, sempre Nancy. De nou he caminat pels carrers empedrats amb pedra blanca, he tornat a veure les cases modernistes d’una època on allà es coïa un nou art i m’he estat deu minuts  sol i en silenci a la plaça Stanislas, que és dels indrets més bells del planeta. Pels carrers més excèntrics estaven les finestres d’alguns pisos obertes de bat a bat amb estudiants que celebraven l’entrada  al curs, els bars de sempre estaven regentats pels de sempre i tancaven a l’hora de sempre i després eixe kebab de resopar davant l’estació. Me dol perquè a partir d’este cap de setmana tindré menys excuses per anar-hi, però les excuses estan fetes per buscar-les.

Anuncis

Read Full Post »

Qui es rasca es pica

Són molts els racons de món que estan en perill d’extinció però avui m’interesso a un que en certa manera em pertany, no obstant un lloc on hi he viscut un any sencer alguna cosa es mereix, la Lorraine. El dimoniet casat en la cantant pop i els seus amics volen fusionar la històrica Lorena (que en altres circumstàncies hagués pogut acabant sent un ducat independent com Luxemburg) en una sola entitat administrativa Alsàcia-Lorena. De fet ja sabem que hi ha gent que els distreu i s’ha distret a fer i dir coses rares d’este tipus, que si València és Catalunya, Castella i Lleó junts, Tortosa província de Tarragona, Bretanya a trocets i més exemples que no conec. Per tant, una vegada més, doncs no, la Lorraine té prou pes per ella sola com per mesclar-la.

Bandera de la Lorena.

Read Full Post »

La casa que torna boig

Divendres vaig descobrir plenament el que inspirà Goscinny i Uderzo en un dels millors moments d’Astèrix i possiblement una de les escenes més reeixides de la història dels dibuixos animats, la casa que torna la boig a Astèrix i les 12 proves. Al final el meu problema crec que era una interpretació massa rigorosa del terme cloure el dossier.

No tot han estat penes d’esta categoria el cap de setmana, més d’un moment de felicitat hem experimentat, i aixi li responc a Aurora.

– Estar a la plaça Stanislas de nit, com diu en J. i confirmo, la plaça més bella del món.

– Escoltar la teua llengua molt lluny de casa. Si és amb entonació de terres d’entremig ja és sublim.

– Trobar-te amb un llibre que no et fa entrar son ni amb el tracatrà del tren.

– Al llit s’està molt bé i a fora fa fred.

– Caminar per sobre els rails del tramvia quan saps que no en vindrà cap per darrere teu.

– L’athletic guanya a San Mamés.

Li passo la pilota, si els va bé, a Andrés, Almudena, Javi, Clara, Albert i Neus. 6 moments feliços 6.

Read Full Post »

I love NancY

Uns companys enginyers geòlegs de Barcelona avui han arribat a Nancy, s’hi passaran tot un any. M’han fet enveja al parlar amb ells un minutet pel gmail i això que es passaran tot el mes d’agost allà dalt (cosa que jo no hagués pogut aguantar de cap de les maneres, amb el que em ve a partir d’esta vesprada i la setmana que ve). Que ells estiguen allà em fa certa il·lusió pel fet que en sóc bastant culpable. En un intercanvi entre les escoles de Nancy i Barcelona van vindre un cap de setmana per descobrir la realitat allà quan jo estava a Nancy. Vaig fer-los una visita profunda a l’escola, a la ciutat, als bars de vins, a la vida d’estudiants i al Nancy Jazz Festival. Els vaig convèncer i allà estan ara.

Fotografia d’una de les portes a la Vieille Ville de Nancy. Em cau la baba. De zilverbat.

Read Full Post »

Se l’han engolit

Les muntanyes dels Alps se l’han engolit. Prop de sa casa, de la vella Massilia, la ciutat de l’OM, el pastís i l’accent marsellès que deixava anar en l’intimitat. Li ha passat a ell precisament, que d’aventures no n’havia tingut poques, perquè recòrrer bona part de l’Àfrica francòfona amb aquella furgoneta deuria ser tota una aventura. Parlava de l’Àfrica amb passió i en ressentiment a la vegada. Un “poc” a l’esquerra, com tots. Pacient, sempre envoltat de gent de a veure qui la feia més grossa. Com si fos un poble, pocs els cridaven pel seu nom, sinó Pollack, per eixes estranyes raons que es tenen a l’hora de batejar. Ens vam vore per última volta en aquella nit a Nancy on els camins divergien, però tots sabíem que allò era un simple à bientôt. Doncs ho continuarà sent, malgrat que a les muntanyes no els hi agrade.

Serralada de l’Atlas al Marroc. De tonycity.

Read Full Post »

Estos xics es passen la vida, els dies, les vesprades i l’entrada de les nits a la porta del locutori seu. De fet ell és col·lega perquè fins un dia també es passava la vida, els dies, les vesprades i les nits a la porta d’un supermercat. Però un dia, per mitjà d’un tio emprenedor amb idees noves i diners vés a saber d’on, van posar un locutori en un passatge d’una barriada lletja de Nancy. Ara, quan els de dins estan ocupats i es comuniquen amb els seus respectius països, ell ix a la porta si no fa molt fred i es fuma un cigarret amb ells. Ells estan esperant el camello, avui ve haixix de Chaouen. Un, amagat sota la caputxa peluda del anorack negre, comenta que li ha eixit un curro per uns dies, descarregant capses per la nit. Els altres l’esperen que vingue eixa faena, un va excedir-se comprant-se aquell xandall rosa i necessita diners d’immediat. L’altre té una demanda de la policia per portar una pedra de costo al damunt. L’amo del locutori s’aparta un poc del seu local i escup sota un arbre, escup la ràbia de veure que hi ha alguna cosa que no va bé, que no tots tindran un tio per posar un locutori. 

Foto de Vandoeuvre, barriada de Nancy, de Kelesmehmet.

Read Full Post »