Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘neu’

Neu normal

Olaf ix de casa, porta unes esportives, però només posar els peus a sobre de la vorera sap que no era la millor idea, està nevant i pot acabar xop. Tant és, pensa, tampoc he de fer una excursió. Els parabrises del cotxe estan glaçats, es treu un rascador de la guantera que li van regalar al concessionari i rasca el gel. El cotxe s’escalfa prompte, poc té a veure amb aquells cotxes d’indústria soviètica que ell havia conegut en els seus inicis de conductor. Tot un plaer. La ràdio parla del crack financer que està a punt de caure i de l’enfonsament de tota una sèrie de països del primer món. El meteoròleg parla de risc de nevades i una publicitat per incentivar el consum de carn local el talla dràsticament. Olaf arriba a la feina, l’ordinador li funciona (malgrat la neu), es connecta a Internet per confirmar els resultats del campionat de cricket de la vetlla. L’espera un dia normal.

Neu normal, com la gent normal.

Anuncis

Read Full Post »

Imatge del que no he fet, d’ann.inspain.

Divendres sant, a la feina (sí, treballava) em deien: oh là là veuràs el solet, la platja, el bon temps, les processons i la gent plorant d’emoció. Com tot en esta vida, la resposta i la realitat que ha vingut darrere ha estat més complexa que eixe conjunt de tòpics mal units. Divendres després de dinar preníem el cafè a Orléans, feia sol i estava arremangat, i de fet la vetlla m’havia passejat amb una samarreta subversiva pels carrers del centre. La mateixa nit del divendres València em rebia amb pluja i al coll d’Ares nevava, per a gran alegria de Canal Neu que han enviat un corresponsal especial tot el cap de setmana per gravar este fenomen rar i paranormal. Arribat al poble vaig saber que la processó havia estat suspesa i ningú va plorar per l’anul·lació. L’endemà em vaig passejar encara sota la neu que no volia quallar del tot i anava amb botes tot el dia. Diumenge el sol lluïa però amb un vent de dalt gelat, i mudats i adormits hem anat a la processó del encontre, a portar el pendó i saludar-nos amb l’altra comitiva. El perquè d’anar-hi a la processó podria desembocar en un atzucac de difícil escapatòria, simplement, en un poble, certes coses s’han de fer perquè sempre s’han fet.

Read Full Post »

Neu en ciutat

Porto tota la setmana anant a la feina per damunt del gel i de la neu per sota zero de dia i de nit. Orléans ha reaccionat amb relativa normalitat, algun cotxe ha passat una nit a la cuneta, però pel que m’afecta a mi el tramvia funciona, el bus també. Tampoc he vist al infraser que treu els skis per llençar-se per una costera ni la gent viu fent-se fotos amb el mòbil. La ciutat que reacciona serenament davant la neu, cosa que m’és rar ja que la neu de periodicitat anual l’associo al poble, a la muntanya. Recordo un any Canal Neu que entrevistava un home al mercat de dissabte que venia a dir, i què hem de fer? neva cada any! De fet el gran problema d’Orléans esta setmana no és la neu sinó la vaga dels basureros. Millor setmana no havien pogut triar, és com tirar la basura al congelador. Orléans és com la peli de Fargo, que la neu només fa de decorat del gran problema que hi ha darrere.

Read Full Post »

A meitat matí m’ha arribat un correu, una nota de premsa de Vilafranca, amb una fotografia de la nevada a l’avinguda de Llosar. Dia 29 d’octubre de 2008. Llàstima no estar al poble i poder despertar-se sentint les pales que netegen el carrer de neu i tu al llit tapat fins a dalt aprofitant l’escalfor del cos i els peus un poc gelats, que els peücs s’han perdut durant la nit. Eixir del llit, i entre eixa frescor que tenen les cases velles treure’t el pijama i posar-te la samarreta d’imperi,  un jersei de llana i esmorçar una tassa de llet ben calenta a la vora de l’estufa. El millor és quan al carrer la vida segueix igual, si neva més d’una vegada cada any perquè ha de ser excepcional (Canal 9 ho entendrà mai?). M’agrada la neu a Vilafranca. Per què? Senzillament perquè em fa evocar les històries èpiques de les nevades dels anys 30, 40 i 50 que m’explicaven a casa de menut, sempre acabat amb aquell ara ja no és igual, abans feia més fred. Cada borla de neu que cau, cada dia d’arabogues i cada dia que es bat el rècord de la mínima al País Valencià (amb el permís de Castellfort i Vistabella) me n’alegro perquè les coses han canviat però no tant, o això vull pensar. Igual d’ací quinze dies ve una hora primaveral i per Sant Antoni anirem a la malea en màniga curta. Però  avui almenys ens podrem vantar de ser d’un poble fred allà on ningú s’ho pensa, allà on l’ocona turístic és una palmera de colors. I de rovellons, lectors i lectores rastrejadors de google, fins el 2009.

La fotografia és la que m’ha arribat, via miraelpardalet. Crec que és de Simon Prades.

Read Full Post »