L’any passat, no sé per quina raó, suposo que el fet d’estar desconnectat del món deuria influir, vaig passar per alt una iniciativa que hagués hagut de festejar sí o sí, la festa Estellés, és a dir, un dia cibernètic (i real també) dedicat al poeta de Burjassot en el que seria el seu aniversari.
M’és difícil escollir-ne un poema concret. He triat el document gràfic següent perquè és colpidor, amb aquells decorats televisius dels anys setanta i vuitanta on igual podia aparèixer Alaska que un cantautor valencià que una colla de punks, de quan a TVE hi podia actuar un Ovidi cantant un poeta valencià, tot encara sota l’efervescència de les autonomies quan tot era bonic i enriquidor. Doncs en este cas l’Ovidi està allà, entre boles de cristall i onades de plàstic l’Ovidi, amb els músics asseguts sobre cadires de cuina amb funda d’escai, i canten el M’aclame a tu, del fill del forner de Burjassot. I s’ericen els pèls.
el cadafal 