Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘pais valencià’

Hi ha estones i estones. Hores tèbies com un electrodomèstic funcionant, hores fredotes com una tronada al cap. Hi ha minuts per a la velocitat, altres per a la poesia incomprensible en idioma aliè i hi ha uns segons, un grapat amb tot el que cap a les mans, per a allò inclassificable, per trencar els esquemes. No hi ha baròmetre per predir els vaivens, ni cap ciclista per seguir-me tota l’etapa, perquè no podria amb el meu ritme canviant. En l’època 2.0 què vivim, el millor que pot fer un (o si més no el més punki) és respondre a molts tags diferents, i si són contradictoris entre ells millor.

La culpa d’este post ràpid i a deshora:

Read Full Post »

La construcció de cases sembla ser que rebentarà. A Vilafranca tots hem viscut un bienni un tant surrealista, on la publicitat de les constructores ha estat arreu, si uns ens pagaven una berena popular de luxe els altres un bou embolat. Entre elles competien per veure qui trobava un nom més original al seu residencial combinant el nom pedra i algun adjectiu pompós i rústic. S’ha estancat, ara la moda sembla ser que és invertir a Bulgària o Romania i no pas al nostre poble d’hiverns durs i estius fresquets. El problemes que se’n deriven del pet constructiu seran molts, l’atur n’és només un. Que la construcció de segones i terceres residències de manera massiva hage estat la major font d’ingressos d’un país no anava a cap lloc. El més trist és el rastre que ens quedarà, com la foto presa este cap de setmana a la serra d’Irta de Peníscola. Ha de ser un luxe despertar-se en plena serra d’Irta, aberrantment luxós però. Si això és progrés, em borro del club progressista ara mateix.

Read Full Post »

Guillem, haguesses pogut arribar al 2008 i vore les coses com estan, Lerma, Zaplana, Camps… hauries vist que tant és. Potser tindries un blog i hi entraríem, amb el dret a disentir en els típics debats refundacionals valencians i els altres, en els que potser estaríem d’acord. No ens coneixeríem, o potser ens hauríem creuat en un poble dels Ports, tu i jo amb una cervesa a la mà. Però et vas creuar amb ells, i ells encara estan i tu no. Però al que voldria creuar-me en un Aplec era a tu, no a ells.

Read Full Post »

Avui fa 800 anys del naixement del rei Jaume I a Montpeller. Des del blog de Vicent Partal s’ha proposat que la catosfera es sume a la celebració citant un fragment del Llibre dels feits, la crònica que Jaume I anava dictant sobre les seues batalles i aventures, una espècie de blog medieval. No farem ara i ací un alegato real quan després en fem d’altres ben coents amb la reialesa més immediata. Tampoc direm que Jaume I era un pacifista i que entrava trucant a la porta. Però com és el culpable de que existiren fenòmens, entelèquies i objectes que van des dels Pavesos fins l’ermita romànica de la Pobla a Vilafranca passant per una universitat, seguirem l’iniciativa.
El meu fragment va de la conquesta de Morella, ja que Vilafranca no apareix citada perquè no existia encara. Explica el rei com van tastar un fenomen ben del terreno, les arabogues, tot i que Jaume I no les cita amb eixe nom.
-134-
E moch se temps de neu, car era la passada la festa de sent Michel, e feyen molta, e uenia ab pluja que nuyl hom nos gosaua descobrir la cara per paor que la neu nol tocas, els cauals e les besties iahien en una fouia629 que si faya, e de ça e de la on podien, si que les azembles qui aduyen lo conduyt a nos aquela nuyt no pogren pujar lo conduyt, ni nos deualar a els per paor que aquels del castell nou faessen a saber a don Blasco, ni quels hi entras major poder: e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuyt que menjam en Uilaroja tro a hora de les uespres, ni nos ni els cauals630 ni les besties. 

Read Full Post »

Estos dies d’estada a Vilafranca vaig poder captar esta imatge curiosa i descriptiva de com són les coses al País Valencià. Davant del càmping de Vilafranca, ara anomenat Puerto del cariño, hi ha uns quants màstils per a tota la colla de banderes que es suposa que ha d’haver. El fort clima vilafranquí i sobretot el vent de dalt han fet mella en totes les banderes, que són tela al cap i a la fi, i les ha fet despararèixer. Totes? No, queda una irresistible franja blava aferrada al màstil que encara aguanta un troç de senyera quatribarrada que està a punt de partir per sempre més. Només aguanta el blau, com si estigués fet de major qualitat, com si el teler ho fes aposta. Quan el trocet de roig i groc marxarà, allà quedarà blau i només blau.

Read Full Post »

« Newer Posts