Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘pais valencià’

Sovint explico coses del carrer de Barcelona o del trajecte habitual. Avui és un dia d’eixos. Pujava des de la parada del bicing i eixien  xiquets d’una escola o d’alguna activitat extraescolar, no ho sé. Davant meu anaven una parella gran i una xiqueta agarrada de la mà, amb la seua motxilla feta a mida d’un entrepà de pa bimbo. I li explicaven que el tio vindrie a sopar, tal com ho he escrit. I això al meu carrer és rar, perquè o bé diuen que el oncle ve a sopar o bé diuen que el tio viene a cenar o fins i tot ho diuen en altres idiomes dels que no tinc instal·lada la font al ordinador. A sobre no ha dit la erre final de sopar, així que els podia situar bé, ni molt amunt del Sénia ni molt avall. Així ha quedat tot. M’he quedat amb les ganes de dos coses: saber si la xiqueta xarre com els agüelos o com la resta de gent del meu carrer i veure si eixa gent són els que viuen al edifici del costat del meu, amb qui compartim pati de llums i dels que ja he clixat alguna vegada el seu accent. Jo tinc la mania que són de Traiguera o prop…

La Font de la Salut de Traiguera, de ossy59.

Anuncis

Read Full Post »

El dimecres 13 organitzàvem tots els actes de les festes a Vilafranca, era el dia de les penyes. Com a dinar vam fer una fideuà gegant i quan acabaven de tirar els fideus ens va aparèixer un malentès respecte l’assegurança de les vaquetes de la vesprada i l’assistència sanitària. Després de moure uns quants fils no ens va quedar altre remei que contactar amb Conselleria. Com? Cridant al 012 i d’allà ens desviarien. Allò graciós de la història va ser escoltar que la primera opció que dóna el 012 valencià és alguna cosa així com “Qualsevol dubte amb la Fòrmula 1 a València”. En la de maldecaps i problemes que deu haver no em crec de cap de les maneres que eixa sigue la primera preocupació dels valencians, excepte pels veïns del circuit i ells no deuen pensar igual que els del 012. És la tècnica esta de posar-te fins a la sopa una cosa per fer-te creure l’importància del fet. Al final vaig polsar 0, que era precisament el botó per a la fòrmula 1 i em van enllaçar amb conselleria. O és que tindran a una xica esperant tot el dia per a que li pregunten a quina hora són els entrenaments del gran premi?

Una imatge d’un cotxe competint al circuit urbà de València, de Eduardo Peiro.

Read Full Post »

Impacte: una imatge de Morella en plena publicitat de TV3. Després ixen més paisatges valencians, amb veu castellana, que a TV3 només la trobem a les propagandes xungues de detergents o polarysworlds. Al final es tractava d’un spot oficial de la Comunidad Valenciana, de turisme, que afortunadament no he trobat a youtube. Per a morir-se. Ni quan Bancaixa anuncia plans de pensions per a algú de l’Hospitalet, ni quan Consum ven bresquilla en almíbar al barri de les Corts i ni quan Paco Roig i Nuñez parlaven al palco del Camp Nou o Mestalla ho feien en castellà, sinó cadascú en el seu bonic accent llemosí. I poso estos tres exemples perquè no són casos de fusterianisme extrem sinó de negoci, just el contrari que  fa amb eixa publicitat la Generalitat, que és com si fes una antipropaganda: catalans, no vingueu, i si veniu, en castellà. Catalans, no feu cas al anunci, hi ha molt més que el que ix a les imatges per a descobrir i encara queda una reserva d’un 39,2% valencianoparlant.

Fotografia de Sant Mateu des de l’ermita dels Angels, un lloc a visitar.

Read Full Post »

Hi ha estones i estones. Hores tèbies com un electrodomèstic funcionant, hores fredotes com una tronada al cap. Hi ha minuts per a la velocitat, altres per a la poesia incomprensible en idioma aliè i hi ha uns segons, un grapat amb tot el que cap a les mans, per a allò inclassificable, per trencar els esquemes. No hi ha baròmetre per predir els vaivens, ni cap ciclista per seguir-me tota l’etapa, perquè no podria amb el meu ritme canviant. En l’època 2.0 què vivim, el millor que pot fer un (o si més no el més punki) és respondre a molts tags diferents, i si són contradictoris entre ells millor.

La culpa d’este post ràpid i a deshora:

Read Full Post »

La construcció de cases sembla ser que rebentarà. A Vilafranca tots hem viscut un bienni un tant surrealista, on la publicitat de les constructores ha estat arreu, si uns ens pagaven una berena popular de luxe els altres un bou embolat. Entre elles competien per veure qui trobava un nom més original al seu residencial combinant el nom pedra i algun adjectiu pompós i rústic. S’ha estancat, ara la moda sembla ser que és invertir a Bulgària o Romania i no pas al nostre poble d’hiverns durs i estius fresquets. El problemes que se’n deriven del pet constructiu seran molts, l’atur n’és només un. Que la construcció de segones i terceres residències de manera massiva hage estat la major font d’ingressos d’un país no anava a cap lloc. El més trist és el rastre que ens quedarà, com la foto presa este cap de setmana a la serra d’Irta de Peníscola. Ha de ser un luxe despertar-se en plena serra d’Irta, aberrantment luxós però. Si això és progrés, em borro del club progressista ara mateix.

Read Full Post »

Guillem, haguesses pogut arribar al 2008 i vore les coses com estan, Lerma, Zaplana, Camps… hauries vist que tant és. Potser tindries un blog i hi entraríem, amb el dret a disentir en els típics debats refundacionals valencians i els altres, en els que potser estaríem d’acord. No ens coneixeríem, o potser ens hauríem creuat en un poble dels Ports, tu i jo amb una cervesa a la mà. Però et vas creuar amb ells, i ells encara estan i tu no. Però al que voldria creuar-me en un Aplec era a tu, no a ells.

Read Full Post »

Avui fa 800 anys del naixement del rei Jaume I a Montpeller. Des del blog de Vicent Partal s’ha proposat que la catosfera es sume a la celebració citant un fragment del Llibre dels feits, la crònica que Jaume I anava dictant sobre les seues batalles i aventures, una espècie de blog medieval. No farem ara i ací un alegato real quan després en fem d’altres ben coents amb la reialesa més immediata. Tampoc direm que Jaume I era un pacifista i que entrava trucant a la porta. Però com és el culpable de que existiren fenòmens, entelèquies i objectes que van des dels Pavesos fins l’ermita romànica de la Pobla a Vilafranca passant per una universitat, seguirem l’iniciativa.
El meu fragment va de la conquesta de Morella, ja que Vilafranca no apareix citada perquè no existia encara. Explica el rei com van tastar un fenomen ben del terreno, les arabogues, tot i que Jaume I no les cita amb eixe nom.
-134-
E moch se temps de neu, car era la passada la festa de sent Michel, e feyen molta, e uenia ab pluja que nuyl hom nos gosaua descobrir la cara per paor que la neu nol tocas, els cauals e les besties iahien en una fouia629 que si faya, e de ça e de la on podien, si que les azembles qui aduyen lo conduyt a nos aquela nuyt no pogren pujar lo conduyt, ni nos deualar a els per paor que aquels del castell nou faessen a saber a don Blasco, ni quels hi entras major poder: e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuyt que menjam en Uilaroja tro a hora de les uespres, ni nos ni els cauals630 ni les besties. 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »