Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘problema domèstic’

L’almoneda de Sant Antoni.

Seguim en l’endarreriment.

Vilafranca, de nou. S’ha fet llarg. Quan vaig marxar per última vegada el poble estava concentrat al parador i celebrava l’almoneda de Sant Antoni, com sempre, com tota la vida, perquè és un costum del poble i no l’anem a llevar. Ara és abril i entremig han passat coses, no massa bones. Les sabíem, les preveníem, les ignoràvem volent. Tot i això tranquil·litza vore que moltes altres coses, les de sempre, van fent camí. La volta ciclista a Castelló arriba en la seua etapa reina a Vilafranca i com cada any els fa mala hora. Guanya un flamenc i quina gosadia, l’entrevistem en francès! L’aplec va prenent forma, amb un programa ben rumbero, en concordància amb els amics djs que vam portar per al 3r pro-aplec. Les altres festes de l’any es van muntant (quina orquestra porten els de Sant Cristòbal? quins bous per a festes?). La gent mira el cel i la terra, bon any, mal any, ja es veurà, de moment el terreno està verd. La banda seguix gaudint i fent gaudir al certamen de bandes de Castelló. Tot açò no es pot perdre.

Anuncis

Read Full Post »

El diumenge passat a l’esplanada de la plaça de bous de Vilafranca es feia l’últim acte de la festa de Antoni, la subhasta dels troncs. Així es posava el punt i final a tot un any d’activitats ben diverses que ens han ensenyat a fer coses que abans no havíem fet mai, no exageraria que he après coses més pràctiques en esta majoralia que en algunes assignatures d’enginyeria geològica. La festa comporta una gran part d’activitat cinètica, són incomptables les hores passades en moure coses d’ací cap allà, carabasses dalt del remolc, carabasses baix del remolc, els sacs de carabassa tallada dalt del remolc, els pots de confitura d’un local al altre, les safates de pastissos de dins del forn al muntacàrregues, descarrega els barrils de cervesa, les capses de mistela de la furgoneta (Vanette) al local de la majoralia, porta el motoserra a la pallissa de X, pugeu abadejo fregit cap al pinar, una bóta de vi a l’esquena per a regar les goles seques, estos conills van al parador de festes i sobretot carregar malea dalt d’un remolc als confins del terme de Vilafranca (quin plaer per a la vista!). Una altra gran part del temps ens l’hem passada escurant recipients, en el meu cas sobretot calderes de coure amb confitura enganxada per les revores d’un recipients que se n’han vist moltes i paelles, primer escura-la per poder fregir abadejo i escura-la després per poder fer l’arròs deliciós del diumenge. Passada la festa sé que els companys majorals volien passar-se un cap de setmana tranquil sense històries, però a mi em va arribar una invitació d’eixes difícils de rebutjar, ajudar a unes mudances d’un apartament a una casa adossada. Així he continuat en la dinàmica del moviment, canviant la Vanette per un camió de lloguer i els productes agrícoles i de regust rural per capses i capses de llibres i còmics i vaixella mexicana. A més se’m va ocòrrer oferir-me per fer una paella per agarrar forces i ara, mentre escric  estes línies, hi ha un paelló que m’espera.

Read Full Post »

P9080147 Obama, el bou que hem sortejat els majorals de Sant Antoni. Quants majorals ens atreviríem a pegar-li ganivetada en una matança, sabríem desbudellar-lo i fer botifarres? Quants dels nostres avis ho haurien fet sense cap reparo?

Estic enganxat als paràgrafs continus i llargs de Joan Francesc Mira i el seu professor d’història, perquè només des de l’inici del llibre ja enganxa amb eixa descripció un tant críptica de l’actual alumnat de les facultats, un poc en la línia del que deia en un post de fa uns dies dels piercings, tangues, tatuatges i altres, que sembla que la modernor mal entesa només és mal gust. O potser la modernor ja és això, oblidar les capacitats d’una era anterior, com els artistes romànics que haurien suat la cansalada per fer una estàtua grega nosaltres ja som una generació que no sabrà ni entendre com es guanyaven la vida els nostres avis. I els avis no entenen com ens guanyem la vida.

Read Full Post »

Una visita al FNAC sempre serveix de moltes coses, fins i tot al d’Orléans que és menut i curt de repertori (ja em conec tots els destrios de discos que tenen). La primera observació que es podria fer, que ja fa temps que la duc al cap i no sé si mai la he dit per ací, a França per a trobar xungos i xandalls anar directament a la secció de rap. Segona, no sé quin sou els deuen donar als treballadors però crec que allà dins hi ha gent que s’ho passa pipa esperant quin serà el client que els preguntarà per aquella peli rara i difícil de trobar. Tercera, a Mickael Jackson no li va anar bé morir-se però a les discogràfiques els salvarà de la crisi. Quarta i darrera, les pantalles dels Mac són un escàndol, per a prohibir-les!

Read Full Post »

Prohibit el pas, bou al carrer.

Postal ben estiuenca a l’arribar a casa, un  autocar italià encallat en una cantonada de carrers estrets del centre d’Orléans. Cua de cotxes esperant la maniobra d’alliberació, que a sobre de la calor i la mala gaita que dóna treballar en agost, han d’aguantar els turistes. Gent des de la vorera mirant, algun dirigint. Suor, suor al coll, suor al front, suor a les mans del xòfer italià que deuria estar maleint (cazzo!) el GPS – posarem que tenia veu femenina i es deia Ana Rita – que l’havia aconsellat anar per allà. De vegades els GPS ens arreglaran la vida, però d’altres ens duen fins la gola del llop. La imatge del autocar italià era festiva, potser perquè esta setmana tot té caire festiu, però segur que avui, demà i passat demà en un poble de Castelló, un autocar de turistes, un camió repartidor de coca-coles o un 4×4 de Barcelona, s’han trobat en un carreró sense eixida, o tallat, o de mala girada, perquè l’Ana Rita de torn no diu que són festes i fan bous. Me n’alegro d’estos fracassos relatius de la tecnologia.

I res, que a partir de divendres el cadafal està en festes, i això s’actualitzarà poc.

Read Full Post »

Florentino la té molt més gran, fotografia de Naiarais

Florentino Pérez pot fer dels seus diners, dels diners del Madrid i dels prèstecs dels bancs el que vulgue, eixe gasto no m’afecta, no sòc jo el que es queixarà de la situació (però en el fons penso en els mileuristes merengues i en els que paguen una hipoteca…). Del que ja començo a estar fart és dels francesos que m’assalten pressuposant moltes coses i em pregunten pel què està passant al Madrid, que els prenem els millors jugadors. I em cansa molt haver de dir sempre el mateix, que el Madrid m’importa només dos diumenges a l’any, quan juguen contra el Athletic i que els desitjo la pitjor sort universal, i després, com en veuen puesto, em diuen que és una bogeria pagar eixa millonada per un tipus que no sap dir dos frases seguides. Si li hagués soltat el discurs oficialista sobre els beneficis venent samarretes que això porta i totes eixes menjades de tarro neoliberals també m’hauria remarcat que Ribéry és una vergonya del sistema educatiu francès?

Read Full Post »

Fotografia de domingofatidico.

Em va agafar un dia la benada i sense parar-me massa a pensar em va eixir un conte modern i futurista sobre el sense sentit de la nostra societat, de la pèrdua d’importància de factors com el temps o la distància, de l’oblit de la funcionalitat de les coses,  l’època de les alegries compartides en xarxa. Ara el torno a llegir i em sembla una gran marxada de pilota, però la ciència ficció ja ho té això. El cas és que ha agradat a algú i l’han premiat a la fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre, on començo a ser reincident. Sense voler-li llevar l’ofici a l’Almudena, vist que el que vaig escrivint agrada a la gent, potser va sent hora d’assumir ser escriptor amateur. I tu què fas? Les jornades enginyer geòleg i a estones escric. No sona del tot malament.

Quan Llibres ebrencs publique el relat ja el posaré, no vull antincipar-me. I de fet, el corregiré, que li he trobat algunes i sense accent (maleït teclat francès). Coses d’enviar-lo ràpid i a deshora.

Read Full Post »

Older Posts »