Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sant Antoni’

Reprenem un poc el blog, que està immerescudament oblidat, i no serà per què no han passat coses ni he vist coses!

Ahir vaig obrir un diari regional, que sol tindre una sola mísera pàgina d’internacional, per descobrir que parlaven de la visita del papa de Roma a Santiago en busca de la recuperació de la fe dels espanyols – en caiguda lliure sembla ser – en un país molt catòlic. Això em fa pensar en que moltes vegades alguns francesos me vénen i me diuen amb un cert aire de superioritat de mestre de la laïcitat ah clar, és que sou molt catòlics valtros. Sobretot això m’ho deien quan em prenia dies de festa per a matxacar carabassa per fer confitura de pastissos per la festa d’un Sant o quan els explicava que amb els ulls ben menuts després d’una llarga nit de festa anàvem a passejar els ciris a la processó. Però també m’ho diuen quan saben que diem adéu per acomiadar-nos, hòstia per blasfemar un poquet i cagon déu per blasfemar molt fort. A més hi sumem les imatges que circulen de processons andaluses plenes de gent plorant i de sacrificats que es posen descalços per portar un cristo a muscles. Clar, estes activitats poden semblar radicalment catòliques vistes des de la òptica d’algú que ni ha estat batejat i on no ser-ho no és cap escàndol que només els pares més hipis s’atrevirien a cometre. És algú que celebra Nadal però la festa major la fa un 14 de juliol, que si es vol casar primer va a l’ajuntament i després ja s’apanyarà i que a l’escola la religió ni tocar-la perquè l’estat no té religió – que els bisbes trien i destrien els mestres ja no cal ni plantejar-ho. Vist així potser som un cau de catòlics sense solució, un parc zoològic de com era la gent fa dos segles, però a mi no em sobta en absolut que un ateu o un agnòstic porte una peanya – com també entenc els quintos d’alguns pobles que es neguen a fer-ho – si ho fan en nom de la tradició del seu poble, és una costum del poble i no l’anem a llevar que diuen en l’alto a la malea. Preferisc tindre una religiositat d’aparador, que la traiem a lluir quatre dies com el que es disfressa de picapedrer en una fira medieval, que un laïcisme cool que acaba aniquilant tot un patrimoni. Però ep! malgrat haver portat la peanya, haver regalat roses i llibres per Sant Jordi, cantat gora San Fermin, visca Sant Antoni Abat i visca Sant Joan, voleu dir que no està bé d’aguantar la de barbaritats que es diuen des de la trona, els privilegis en l’escola i tantes i tantes coses més?

Read Full Post »

De fesols…

També en fan kit kats dels fesols rojos els japonesos.

Avui un japonès de la faena ens ha convidat a una brena de productes del seu país en agraïment per l’estada que ha fet ací durant un any. Òbviament no hi ha faltat el sushi fet a casa, fruits secs i pastissos. Pastissos, i si se’m permet, en el sentit més sant antonià del terme pastís. Este últim any quan he hagut d’explicar què és un pastís – i m’ha tocat fer-ho bastant a sovint – la gent sempre sol fer una cara estranya quan saben que el condiment del pastís és carabassa – de la que se’n fan plats “salats” com ara puré – però no pas confitura. El pastís d’avui del company japonès no era de carabassa, però també era d’un producte que no ens l’esperem en unes postres, fesols rojos (frijoles a Mèxic, potxas a Tolosa i azoki en japonès). A més la forma també era semicircular però – ai las! – venien envasats i exportats directament de Japó. No res, no em feu massa cas, encara estic de desintoxicació sant-antoniana.

Read Full Post »

El diumenge passat a l’esplanada de la plaça de bous de Vilafranca es feia l’últim acte de la festa de Antoni, la subhasta dels troncs. Així es posava el punt i final a tot un any d’activitats ben diverses que ens han ensenyat a fer coses que abans no havíem fet mai, no exageraria que he après coses més pràctiques en esta majoralia que en algunes assignatures d’enginyeria geològica. La festa comporta una gran part d’activitat cinètica, són incomptables les hores passades en moure coses d’ací cap allà, carabasses dalt del remolc, carabasses baix del remolc, els sacs de carabassa tallada dalt del remolc, els pots de confitura d’un local al altre, les safates de pastissos de dins del forn al muntacàrregues, descarrega els barrils de cervesa, les capses de mistela de la furgoneta (Vanette) al local de la majoralia, porta el motoserra a la pallissa de X, pugeu abadejo fregit cap al pinar, una bóta de vi a l’esquena per a regar les goles seques, estos conills van al parador de festes i sobretot carregar malea dalt d’un remolc als confins del terme de Vilafranca (quin plaer per a la vista!). Una altra gran part del temps ens l’hem passada escurant recipients, en el meu cas sobretot calderes de coure amb confitura enganxada per les revores d’un recipients que se n’han vist moltes i paelles, primer escura-la per poder fregir abadejo i escura-la després per poder fer l’arròs deliciós del diumenge. Passada la festa sé que els companys majorals volien passar-se un cap de setmana tranquil sense històries, però a mi em va arribar una invitació d’eixes difícils de rebutjar, ajudar a unes mudances d’un apartament a una casa adossada. Així he continuat en la dinàmica del moviment, canviant la Vanette per un camió de lloguer i els productes agrícoles i de regust rural per capses i capses de llibres i còmics i vaixella mexicana. A més se’m va ocòrrer oferir-me per fer una paella per agarrar forces i ara, mentre escric  estes línies, hi ha un paelló que m’espera.

Read Full Post »

Visca!

Ja quasi s’ha acabat Sant Antoni, o almenys per a mi. Ara ja hem conegut l’altra cara d’esta meravellosa festa que sempre la veies de fora sense preguntar-te qui havia fregit l’abadejo i escurat les paelles on es fregia. Hi ha alguns companys de la majoralia que han avorrit els pastissos de confitura de carabassa, que evitaran l’abadejo uns dies i que aparcaran la jota at eternum. Jo, serà per estar encara amb la sobredosi de la festa, quan tanco els ulls veig dotzenes de pastissos a ritme de jota.

Read Full Post »

Estes vacances de Nadal la veritat és que no he tingut ni massa temps ni massa wifi per anar escrivint, a penes vaig dedicar una entrada per la mort de Monle. Després volia insistir en un altre post en la seua figura, sobretot en els Pavesos, que la gent ho coneix menys,  però altra gent ja ho ha fet i el que puc aportar és molt poc.

Els dies a Vilafranca han estat marcats per Sant Antoni, que este any ens té a nosaltres com a majorals. El dia de Nadalet vam repartir els programes per les cases, vam fer una orquestra, després ves un dia al pinar a marcar les barres, que quants quilos de patates fan falta per al dinar del dia de la malea, posa sucre damunt la confitura. Podríem escriure tant! La festa pròpiament dit ja ha començat, este cap de setmana passat es va anar al monte a buscar els troncs que es subhastaran el dia 24 i este cap de setmana que ve es fan els pastissos el dissabte i el diumenge es van a buscar les barres per a la barraca. Si algun lector no sap què fer el cap de setmana del 16 i 17 de gener l’acovido a passar per Vilafranca, tot i que massa temps per acollir-lo no tindré. Ací teniu el programa en pdf.

Read Full Post »

Carabasses…

Vilafranca, dissabte, set del matí. Possiblement algú no fa massa que se n’ha anat a dormir i ja hi ha unes personetes que ja belluguen.Avui es pelarà la carabassa de Sant Antoni. No és un dia que forma part del calendari festiu però els majorals acudim a toc de corneta, vinguem d’on vinguem. Moltes vegades ja he dit que a l’observador extern li costarà molt entendre com hi ha gent que  pot passar-se se un dissabte de pont pelant carabasses en un parador de festes i altres coses tant o més incomprensibles. Potser algú al final dels kilos i kilos de carabassa també es va fer les mateixes preguntes i fins i tot no m’estranyaria que deteste de per vida la carabassa. Danys col·laterals. L’objectiu del dia es va acomplir , al final de la vesprada la carabassa picada drenava l’aigua cap al cuartel de la Benemérita des de dalt d’un remolc de tractor tot esperant l’endemà, la mel, el sucre, les pells de llima i les calderes de coure que encara viuen per les falses esperant matances i néts majorals de Sant Antoni.

A la portada de comarquesnord.cat trobareu un vídeo que explica millor la tasca.

Read Full Post »

Senyor rovellonero que fa cap a este blog, hi ha rovellons a Vilafranca. Bé, a hores d’ara ho deu saber perfectament, però per si vol que la visita al blog sigue més fructífera li donaré alguns enllaços d’interès, si vol saber quant ha plogut vage ací que li ho diran en detall i com a novetat  d’enguany fins i tot tenim una webcam en directe per saber quina hora fa, així abans de pujar al 4×4 ja sap si cal un jersei gros o no. La webcam també li servirà per veure si hi ha molts cotxes que ja estan pujant. Si pot quan marxe del bosc intente deixar-lo tal com estava.

rovellons

Estos rovellons són de Sòria, només per a il·lustrar l’entrada.

Carabassa d’un metre per als pastissos de Sant Antoni, com a mostra de la bondat d’este estiu i tardor per als vegetals.

Read Full Post »

Older Posts »