Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sant Antoni’

P9080147 Obama, el bou que hem sortejat els majorals de Sant Antoni. Quants majorals ens atreviríem a pegar-li ganivetada en una matança, sabríem desbudellar-lo i fer botifarres? Quants dels nostres avis ho haurien fet sense cap reparo?

Estic enganxat als paràgrafs continus i llargs de Joan Francesc Mira i el seu professor d’història, perquè només des de l’inici del llibre ja enganxa amb eixa descripció un tant críptica de l’actual alumnat de les facultats, un poc en la línia del que deia en un post de fa uns dies dels piercings, tangues, tatuatges i altres, que sembla que la modernor mal entesa només és mal gust. O potser la modernor ja és això, oblidar les capacitats d’una era anterior, com els artistes romànics que haurien suat la cansalada per fer una estàtua grega nosaltres ja som una generació que no sabrà ni entendre com es guanyaven la vida els nostres avis. I els avis no entenen com ens guanyem la vida.

Anuncis

Read Full Post »

El nostre Obama

Obama

Obama, el bou d’enguany.

Els companys majorals de Sant Antoni sabran de que parlo, i a la resta els ho explicaré: per la festa de Sant Antoni, entre moltes altres activitats per guanyar un poc de diners, hi ha el sorteig d’un bou amb les paperetes que es vénen els dissabtes de mercat. Jo, que m’he aventurat a ser majoral a l’exili, em veig obligat a escampar les paperetes del bou per França. Avui n’he venut unes quantes, ben fàcil, estic en una regió rural on diuen que hi ha tres vaques per habitant i el valor d’un bovet és apreciat. A la faena ho tinc més complicat, només de fer comprendre a un parisenc el per què de fer una festa igual tots els anys i que cada any hi ha uns majorals diferents va costar-me Déu i ajuda. Els grans estudis de grans escoles no ho poden explicar tot, afortunadament.

Read Full Post »

No deixaré passar Sant Antoni de Vilafranca i la gran novetat d’enguany, el primer Sant Antoni 2.0 de la història, amb retransmissió en directe via webcam i amb fotografies també en directe. Cal partir de la base que no hi ha res comparable a anar en persona a la malea en un animal i baixar al poble i veure eixes vistes, i no saber perquè una festa dedicada a un sant anacoreta que vivia al desert et fa sentir eixa emoció a tu, que aplaudixes la publicitat atea dels busos. Però quan no es pot estar a la festa més autèntica del poble, de la comarca i m’atreviria a dir del país, el seguir-ho en directe alleuja el malestar. Gràcies a PixelsPorts, els frikis vilafranquins han/hem donat un pas endavant.

Per cert, la webcam instal·lada als jubilats ja es podria quedar per sempre, si Morella i Forcall en tenen, nosaltres per què no?

La fotografia crec que és de les millors que van enviar, la cara amagada de la festa, el arriero escrivint les relacions, uns versos satírics dedicats als majorals de la festa.

Read Full Post »

L’activa comunitat mallorquina a Barcelona, fruit de l’enyor terrenal, organitza cada any la festa de Sant Antoni a la seua manera a la vil·la de Gràcia. No sé si és un defecte o una virtut de Gràcia, però està dins de Barcelona, i a Barcelona hi ha molta gent. Tanta que per tenir una sobrassada torrada a la brasa d’un fogueró s’havia de fer una cua com un caragol al voltant de la plaça del Diamant, tan llarga que no vam arribar a saber el temps que calia passar-hi per a tindre el preuat embotit a les mans. Encara rai que estàvem allà on el shawarma florix de les macetes. Amb un gust libi a la boca vam continuar amb Sant Antoni – que a Mallorca no s’acompanya del abat als visques tal com fem a Vilafranca – i vam anar a les jotes i les xeremies a la plaça de la Virreina. Era quasi commovedor reconèixer algunes notes del ball pla vilafranquí en una jota que venia de meitat del Mediterrani, al cor del nou epicentre del moderneo un tant pedant barceloní. Cal dir que comparat amb el volum de gent que s’hi mou a la ciutat, una plaça plena de gent escoltant i ballant jotes no deu ser massa significatiu, però als santantoniers i joteros forts ens fa molt goig de dir-ho. L’ofensiva jotera no ha fet més que començar.

Foto de Xarxes socials i llengües.

Read Full Post »

Dissabte de matí, tenim cita per fer-nos un entrepà de pernil amb tomata, ampolla de vi i llimonà i unes olivetes. La Pradera està plena de gent, majoria d’homes, prenent forces per a anar a la malea. Prenc posició a la cadira i m’informen que durant la nit han tombat a terra l’estructura de fusta de la barraca de Sant Antoni. De seguida ve la resposta al què, qui, com, per què, quan, hi ha qui ha trobat informadors de primera mà abans d’entrar al bar. Després ve el relat dels fets, que és purament esperpèntic, de com els desequilibris d’unes copes de més en un pub del poble poden acabar amb la barraca de Sant Antoni pen terra. Al final els majorals van refer la barraca i com si ací no hagués passat res. Les valoracions les deixarem en mans de la fina ironia vilafranquina.

Si això no va ser suficient, pujant a la malea un tractor va tindre un accident i van fer falta quatre SAMUs per evacuar els ferits. Esperem que es recuperen tots ben prompte. Sobre el tema dels tractors potser s’hauria de plantejar prohibir que la gent pugés als remolcs. Si es va a la malea que sigue a peu i amb animal, i si vénen alguns tractors amb remolc, que fan falta per omplir la barraca de malea, sense gent. Així ens evitarem disgustos.

Read Full Post »

Les festes de Sant Antoni del 2008 de Vilafranca han estat bastant accidentades i parlar d’estos incidents pot ser donarà per a un altre comentari, però de primeres em ve gust parlar de tot allò positiu. El més positiu des del punt de vista personal és haver pogut tornar a la malea, després de sis anys de parèntesi universitari. Resulta tranquil·litzador vore que després d’este temps tot continua igual, nosaltres hem passat d’anar dalt del tractor a portar una euga, els majorals fan més o menys pastissos de carabassa – enguany 21000 – però l’esquema de la festa i els ritus romanen impassibles davant el pas dels anys. En el local dels majorals d’enguany, que era idoni per a tal fi, es podien vore fotografies velles de la festa, d’abans que es deixés de celebrar i dels primers anys de recuperació, a començaments dels vuitanta. Doncs bé, excepte que cada vegada veiem menys boines, que hem passat dels pantalons acampanats als pantalons d’excursioniste i d’anar a la malea amb un pam de neu a fer-ho arremangats, tot és igual. Celebrada a quasi tots els pobles dels Ports i del Maestrat, Sant Antoni és possiblement la festa més popular, no tant en el sentit de concorreguda i coneguda – que també – sinó pel fet de vindre des de baix, de pertànyer al poble, de tal manera que fins i tot els agnòstics, ateus i demés no creients cridem sense embuts Visca Sant Antoni Abat.

En el següent enllaç hi ha algunes de les fotografies que vaig prendre dels diferents passatges de la festa. La fotografia és de l’eixida de la malea el dissabte.

Read Full Post »

« Newer Posts