Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘SMS’

SMS

M’he donat de alta al servei que ha posat l’ajuntament de Vilafranca d’alerta d’actualitats del poble via SMS. Ja n’he rebut dos, un que m’interessava poc i l’altre sobre els resultats esportius del cap de setmana. Sí, podríem subsistir perfectament sense saber qui ha guanyat als escacs, però rebre un missatge a meitat matí a la feina d’un número llarg amb prefix de país estrany per dir-t’ho fa gràcia, il·lusió i melancolia, com si fos un còctel. Suposo que l’actualitat del ajuntament no arribarà a extrems d’anunciar-nos absurditats amb 5 missatges diaris, sinó que serà una eina útil, que per exemple ens dirà a la diàspora els dits de neu a Cabestany.
Foto d’un suposat vilafranquí a la vora del mar llegint via SMS el número guanyador del bou de Sant Antoni. De Sebastiano Patruzzello.
Anuncis

Read Full Post »

Llenguatge abreviat

Un concurs de TV3, el Bocamoll, ha decidit incloure com a prova desxifrar un SMS amb les abreviatures corresponents. L’he vist alguns dies i em sembla que cada dia les frases són més rebuscades, perquè del contrari els concursants se n’eixirien a la primera. Només és una simple mostra de l’acceptació que té el llenguatge d’abreviatures dels nous mitjans, basat en unes regles flexibles i en menjar-se les vocals. Un llenguatge que beu de diverses fonts, aplicant-hi sempre la norma més fàcil i prevalent-hi sempre la semblança fonètica a l’ortografia. Després el codi deontològic de cadascú el fa anar més o menys lluny, per exemple la Cat., recent filòloga, m’envia mails sense mancar-hi accents ni pronoms febles, tot i que al meu gust li trobo en falta algun dialectalisme. Jo m’esmero en funció del receptor, no li escriuré igual a la Cat. que a un amic del poble abertzaloïde, amb qui escriuré en el que podríem dir euskalafranki, on el comiat és del tipus au! agur i la q i la c esdevenen k, sense arribar a canviar les v per b, com he vist en alguna pintada punki de Gràcia.  La C. després del seu pas pel poble va aprendre que diem pataques i ara algun dia m’he trobat escrit patakes. No passa res, l’important és saber el que es diu, no oblidar d’on ve i saber què és conya i què no. Em preocupa més sentir tenir que (fins i tot en boca d’algú suposadament culte com Paco Camps) o l’amnèsia que patix la meua generació amb els termes capellà, mossèn o retor per substituir-los pel castellà cura.

Foto d’un siri enviant un SMS, de 4wanderers.

Read Full Post »