Vista de Laval, la germana de Gandia. De François.
Deuria haver una època, fa uns vint anys, que els municipis de l’estat espanyol volien afirmar la seua europeïtat i miraven al nord buscant un germà, un altre poble o ciutat amb qui agermanar-se. No sabem ben bé de què va exactament un agermanament tret d’una bona excusa per a les respectives corporacions municipals de gaudir d’unes bones vacances i unes exquisides mostres de les respectives cuines locals. Fruit d’eixa falera agermanadora i europeista viatjant per França em trobo molts pobles i ciutats valencians i catalans agermanats amb municipis francesos. En canvi molts menys pobles castellans o d’altres comunitats, potser perquè eren més euroescèptics?. He seleccionat tres dels municipis que més conec i que veges tu estan aparellats amb municipis ben propers. Però per què? I què es fa?
Per exemple Orléans està agermanada amb Tarragona, bella casualitat per ser un nascut a Tarragona. Tot ve d’una professora de l’univeristat d’Orléans, Ana Dols, que va organitzar molts intercanvis d’estudiants entre les dos ciutats als anys setanta. I ara què es fa? Pel que he vist intercanvis culturals, per exemple va haver un esbart dansaire de Tarragona a les festes de Joana d’Arc fa dos anys!
Eixint d’Orléans està Saint Jean la Ruelle, agermanada amb Amposta. Està clar que un nexe és el riu, l’Ebre i el Loira, dos pobles lligats a un riu. L’associació encarregada de l’agermanament a Saint Jean hi organitza cursos de castellà (els ensenyaran xeic mano?), alumnes de l’IES Montsià hi han actuat i el club de roller va organitzar (o organitza encara) un raid entre les dos localitats, 1200 quilòmetres en patins en línia! Amposta té una plaça dedicada al seu germà i en un fotolog un estudiant recorda aquell viatge a Saint Jean de quan eren estudiants i tot era més tranquil.
La C. viu prop de Laval, agermanada de Gandia. Al web del ajuntament de Laval diuen que l’agermanament és per promoure intercanvis escolars, esportius i lingüístics, però a Laval encara no hi he trobat ningù que em face eixes o que semblen a tant de la Safor. En este cas van ser uns ciclistes francesos els que se’n van anar fins a Gandia en vuit etapes. De totes formes, segons sembla l’agermanament està un poc mort segons esta notìcia i segons esta des de Laval estan a la caça i captura de gent motivada per dinamitzar l’intercanvi. Cerquen tous les aficionados de la péninsule ibérique (sic). Pel costat de Gandia pràcticament només he trobat que el grup de danses Rois de Corella va actuar-hi i poca cosa més a part un carrer.
En fi, que estos agermanaments sembla ser que es limiten a enviar els estudiants de viatge de fi de curs, i el record que uns guardaran del germà serà aquell petó al autocar, aquella cervesa d’estrangis en una terrassa, aquell equip d’handbol tan roin. Potser m’enganyo, però estos agermanaments, nascuts de l’eufòria europea, estan en crisis. Simptomàtic?
el cadafal 