Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘terrorisme’

Increïble imatge de Shadowjumper.

Estic que no dono crèdit a la notícia, els presumptes cinc etarres identificats en una càmera de vigilància d’un Carrefour de la vora de París no eren etarres sinó uns bombers catalans que estaven de vacances per anar a escalar, suposo que a la coneguda zona de Fontainebleau. Un policia jubilat va veure’ls i li van semblar sospitosos, cinc hómens jóvens parlant en llengua llatina estranya, ben fàcil, etarres. Tot plegat és un cúmul de despropòsits, dimecres el primer ministre anunciava la mort d’un policia que estava en coma fruit d’una altra història quan en realitat havia eixit del coma i avui el vídeo dels bombers catalans. A pocs dies de la segona volta de les eleccions regionals, amb el front nacional als talons i amb la qüestió de la seguretat al centre del debat, perquè ells – la dreta i l’extrema dreta – han volgut, es pot dir que el tir els ha eixit per la culata. Que no ens emboliquen més amb la seguretat, la preocupació dels francesos és tindre una faena, un sou i unes vacances. I si ens podem evitar viure en un Big Brother permanent encara millor.

Fa quinze dies va vindre un amic de l’època d’estudiant a Barcelona a veure’ns a un amic que està a París i a mi. Vam anar a Versalles, els castells del Loire, vam posar gasolina en un hipermercat i fins i tot vam entrar a alguna tenda. Devem estar enregistrats a unes quantes càmeres de seguretat, més quan Orléans està a la punta d’estes històries. Hagués bastat que un policia jubilat amb l’orella tova, però no prou per distingir entre el nostre català meridional i el basc o el castellà tònic dels bascos, s’hagués xivat als vells col·legues i el nostre vídeo aparegués a tots els mitjans, i tots buscant-nos per voler refer un comando.

Anuncis

Read Full Post »

Sota la nostra senyera estelada ben meteoritzada hi posa Carniceria, però hi podria posar qualsevol altra cosa, ja que de carn en tenen ben poca i envasada a saber on. Malgrat les seues creences no tenen problemes a vendre’ns pernil dolç i salat, mortadela amb olives i licor d’herbes. Les tomates solen estar pansides i els plàtans o són més negres que una oliva o més verds que una tele local un dimecres de matinada. Com més t’enfonses en les interioritats del local, el que millor faràs és mirar la data de caducitat abans, no sigue cas que t’endugues una sorpresa al comprar Fabada asturiana. Amagada entre els iogurts Clesa sempre hi trobaràs una Xibeca per a compartir fresqueta els dies de partit o de reunió improvisada. Les baguettes a partir de les nou de la nit van prou buscades però si fa falta ens peguen un crit des de baix quan les tenen calentes i baixem. A l’instant encara es poden ingerir, a l’endemà en podríem fer parets de pedra en sec. A sobre de la caixeta registradora, que té un monitoret d’ordinador de pel·lícula futurista dels anys setanta, estan els pastissets de la seua terra. Pobres, no fan massa bona cara els del nostre carrer. Al raconet, envoltat de Bollycaos i altres brenes industrials, sempre tenen una cadireta per a un amic, o conegut, o soci, perquè igual un dia te’l trobes xarrant com l’altre cobrant. Mentre pagues la garrafa d’aigua de Ribes, senyera inclosa, i paper de vàter etiquetat en català, ells parlen en la seua llengua i de fons a Carrusel deportivo anuncien un gol del Athletic al vell San Mamés, però ells tenen una foto de Messi al costat de les targetes de telefon. No entenc el que diuen, però coneixent-los deuen passar bones estones a mater les filles que diuen els francesos. Em falten cinc cèntims, me’ls perdonen fins demà. Esta noche agua, no hay fiesta. No, no, hoy no. Déu! I a tots els déus, què collons estem fent?

Dedicat als millors veïns que pot tindre un pis com el nostre, els pakistanesos de baix de casa.

Fotografia d’uns pakistanesos fotografiats a la seua terra. Qui sap si el xiquet de l’esquerra vendrà un dia una garrafa d’aigua en un súper de Sants?

Read Full Post »