Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ecologisme’

El carrer, escola d’afició. “Cuchillo”, l’heroi a emular pels xiquets quan juguen a bous.

Ja fa temps que l’ecologisme mal entès, els hyppis 2.0 i el lobby vegeto-progre ens ataca per tots els costats als tauròfils. Res de nou sobre la capa de la terra. La novetat és que ara li he llegit al blocaire i eurodiputat de Iniciativa Raül Romeva, que per moltes raons es mereix el meu més gran respecte, ha demanat a la comissió europea la prohibició de les retransmissions taurines per televisió en horari infantil!

Moltes idees, potser desordenades, em vénen al cap al llegir-ho. La primera, i evident, és que durant les vesprades, en ple horari infantil, es pot veure com el pare confessa que enganya la seua dona des de fa cinc anys, el xic que es confessa homosexual i sa mare el fa fora de casa, el travesti que ensenya en directe els poders de la cirurgia, la xica que es mostra insatisfeta pels atributs del seu mascle, la famosa cocaïnòmana que s’atrevix a parlar de la crisi i altres belleses del món humà. El senyor Romeva estaria d’acord en que això és una barbaritat i precisament ocupa gran part de l’horari infantil de moltes cadenes i tots els dies. De bous, en obert, només se’n deuen fer per Canal 9 i ben de tant en tant. Si es mostra tant sensibilitzat pels continguts que veuen a la gran pantalla els xiquets per què no ataca els programes del cor o als dibuixos animats de caire violent? No, l’objectiu és atacar els bous en el nom de la defensa dels animals, un rival més dèbil.

Segona, quan era menut, a la tele es retransmetien moltes més corregudes, ara tot és absorbit pel Plus, el que fa que pràcticament els bous es vegen només als bars, llocs que no són concorreguts pels sagals. No hauria d’inquietar-lo tant això al senyor Romeva. O el que l’inquieta és que els encierros de Pamplona siguen líders d’audiència per un horari estrany com les 8 del matí any rere any?

Les primeres vegades que vaig anar als bous a la plaça deuria tindre quatre o cinc anys, però abans ja havia vist uns quants bous de carrer i més que en volia veure però mons pares me feien anar a dormir prompte. Per cert, els mateixos pares que em tiraven a la brossa les pistoletes dels playmobils, i poca falta que en feien, que només volia les vaques del Far West i ja imagineu per a què. Des d’aleshores no he parat en l’afició al bou i això no m’ha impedit per exemple anar a manifestacions del mateix costat de la pancarta que el senyor Romeva. Però, què li passa a un xiquet per anar als bous? Senzillament que té més possibilitats que li agraden després i li passe com a mi, que no es desenganxe. Ni serà delinqüent, ni narcotraficant, ni més de dretes, ni un contaminador compulsiu, ni un especulador ni un assassí en sèrie per haver anat als bous de menut.

A mi el que em preocupa de tot plegat és que hi hage pares que “eduquen” els fills ocultant-los la sang, que hi hage una generació futura que desconegue com es mata un pollastre o un conill. Abans els sagals jugaven a futbol en les vesprades de matança amb les panxes del bacó unflades. Ara seria una activitat fora d’horari infantil. Continuem avançant.

Anuncis

Read Full Post »

Esta nit m’he entretingut amb un programa sobre cases ecològiques, a France 3, que transcorria al voltant de tres famílies, que cadascuna a la seua manera, canviaven d’habitatge per deixar la vella casa construida amb materials habituals i explorar nous materials i tècniques més sostenibles. M’ha impactat la parella bretona, jove, que decidix deixar una casa de pedra (granit per ser més exactes) de les que a mi em fan caure la babaper tres containers de vaixell, d’eixos que venen plens de roba de Xina. No és que esta pràctica sigue generalitzada, de fet la casa ecològica continua sent molt minoritària i els que aposten per viure en una casa amb les parets de palla encara passen per esnobs. La casa, una entitat que des dels romans ha anat incorporant les novetats tecnològiques de manera més o menys equilibrada, sense trencar realment amb la tradició ni amb la forma, ara es veu obligada a canviar des de zero per tornar-se energèticament sostenible. Llavors m’entra el dubte de si els nostres pobles un dia incorporaran containers com a cases als afores i els ecologistes no podrem fer-nos una casa amb totxos o bé amb el fil del temps tindrem una forma de rehabilitar el vell sense haver de recòrrer a estos esnobismes.

Read Full Post »

Avui en Q. ha vingut amb un barret rus, negre, elegant i amb la falç i el martell al bell mig, un souvenir de Moscou. El barret ha permés obrir la llauna durant el dinar i parlem de la crisi, de la globalització, de la caiguda de les repúbliques comunistes, del suicidi d’un multimilionari alemany llençant-se a la via i del perquè mengem tomates tranquil·lament en ple mes de gener a Orléans (no n’hi ha de penjar ací). Ja marxant a casa sol cavil·lava en tot això, en la crisi d’idees dels socialdemòcrates i també els neocons que davant el problema oferixen més diners a la gent per poder continuant menjant tomates al mes de gener. I no pensen que el problema és este model en espiral engolidora. Vinga, entropia entropia!

Un Lenin de Lego, de Dunechaser.

Read Full Post »