Revolta 2.0

Seguirem un poc amb l’Iran, però prompte ho matarem, que una setmana no dóna per a ser un expert en el país ni en el conflicte generat. D’esta revolta verda es diu que és 2.0, perquè naix de grups de facebook i s’escampa pel youtube i pel twitter. Fins ara havia estat molt escèptic amb la capacitat de revolta de la xarxa, perquè precisament creia que es quedava en revolta virtual i  no arribava a ser real. És molt fàcil afegir-se a un grup facebook que busca un milió de persones fartes de Fabra perquè és només fer un click i queda cool, però després es diumenge, fa sol i votem platja i aftersun. A Occident, i amb excepcions, crec que el 2.0 ha servit més per explicar com Paco, Paco, Paco ha tornat a ser un èxit que per trobar un moviment de contestació polític organitzat i imprevist pels de dalt. La generació de jóvens iranians que ixen al carrer es serveix del 2.0 i a la volta dels còctels molotov i amb tots estos mitjans han muntat una bona bullanga, baixant al carrer. Parlant amb alguns companys em van semblar completament il·luminats pel facebook com espai de llibertat. M’explico, jo en sóc un usuari diari però sé perfectament que és un big brother, d’utilitat discutible i a voltes superficial. Per a ells en canvi és una cosa completament a les antípodes del règim, meravellosa. Espero que se n’isquen d’on estan per a que un dia ens tornem a trobar i em diguen els errors del nostre sistema.

Read Full Post »

Contrastos d’Iran

Cartells d’Ahmadinejad al basar d’Hamedan.

Iran és un país de contrastos. Un dels punts més forts és el canvi entre Teheran i les províncies. Jo no estic acostumat, potser a casa nostra fa un anys es notava d’una hora lluny un de poble a Barcelona, però ara ja no és així. Però el més curiós és el que s’amaga darrere les persones, el que hi ha darrere els vestits. Un senyor de certa edat es presenta vestit com un agüelo que va al bureo, amb jaqueta i pantalons de mudar de fa trenta anys, i resulta que és professor d’universitat amb un doctorat a França. O una dona que només ensenya els ulls és una reputada geòloga. A la capital, en canvi, abunden les xiques joves en vel de color morat, vambes converse i ulleres de sol italianes. El contrast entre la classe intel·lectual de Teheran i les classes pobres i rurals està a la base del conflicte que ha esclatat. Sumats els uns i els altres un es podria creure que Ahmadinejad hage guanyat legalment les eleccions, potser els passa com a nosaltres, que per molt que en alguns ambients ens creguem que som molts que pensem que els nostres governants són de vergonya, ignoren que a l’altre costat hi ha una massa de gent que ja els va bé així. I sobretot, el poble iranià estic segur que no ha votat en funció de l’enriquiment d’urani, ni de si Ahmadinejad va dir que l’holocaust no va existir.

Read Full Post »

Repatriat

Hamedan. No és la revolució, són així de natural.

Fa unes hores que he aterrat a Charles de Gaulle, ara em desperto d’una llarga migdiada i vinc de dutxar-me la suor d’aeroports menuts, mitjans i grans. A gran velocitat hem estat repatriats. Però segons el diccionari repatriar és:

1. tr. Fer tornar a la pàtria.

Per tant, jo no he estat repatriat, però xa, tampoc tinc ganes de més avions. Esta pàtria a mitges ja em serveix. A partir de demà aniré pujant vivències d’esta setmana a Iran que n’havien de ser dos. Millor setmana no podia haver per anar-hi.

Read Full Post »