Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘internet’

 

La primera foto de Vilafranca que ix a Flickr si clicko vilafranca. D’Andrés Verdeguer, un amic 2.0.

Durant anys i panys quan a l’oratge de TV3 eixia Vilafranca per algun fenomen extrem d’eixos que solen arribar (quins temps aquells en què es veia TV3), el presentador solia parlar de Vilafranca del Maestrat, perquè eixa era el nom català del poble, el que venia dictat per la Enciclopèdia catalana, basat en un error de Sanchis Guarner repetit mil vegades després. Per això mai vam tindre eixa enciclopèdia a casa, fins que no escriureu bé el nom del meu poble no us la comprarem els deia mon pare als venedors que passaven per Mòra. Aleshores jo era un sagal, el millor de la setmana venia quan jugava amb playmobils a bous i l’ofici de venedors d’enciclopèdies existia i consistia en una gent molt pesada que trucava insistentment a la porta. Després aquell ofici va anar de mal en pitjor, un dia en una tanca d’un partit de futbol vaig veure un críptic www.fifa.com, i després tot ha vingut molt ràpid, vam tindre correu electrònic, msn, la wikipedia, els blogs, facebook i twitter.

Avui TV3 no es veu en condicions normals a Vilafranca i els venedors d’enciclopèdies no existixen. El que diu la Enciclopèdia catalana ja no va a missa, per primera vegada vegada en la història els propis vilafranquins van tindre el privilegi i la bona pensada d’escriure quatre ratlles a la wikipedia per deixar clara la confusió sobre a quina comarca pertanyem, les hipòtesis sobre el Cid i altres dubtes genètics del poble. Al remat la wikipedia -amb les seues virtuts i defectes – ha esdevingut una referència molt més usada que la enciclopèdia verda que mai vam arribar a tindre a casa. Els vilafranquins editem contingut al web sense parar, creem un dia i un altre, com qualsevol altre poble del món, i en cap lloc ja apareix el Vilafranca del Maestrat i el cognom del Cid tendix a desaparèixer. Escric tot açò perquè en pocs dies dos fets vénen a confirmar que la batalla de la comarca i del nom l’hem guanyada a la xarxa. Javier Moliner, candidat del PP a la diputació de Castelló, ha creat un moviment 2.0 que es diu moviment 135 (de 135 municipis de Castelló província). No jutjaré el moviment però la fotografia del portalet i de Llosar està a la comarca dels Ports, al costat de les muralles de Morella i no pas amb la font d’En Segures de Benassal. I avui, Vilaweb es feia ressò de la concentració per TV3 a l’estàtua de la dona treballadora, damunt d’uns ditets de neu. I diuen concentracions a Elx, Llíria i Vilafranca dels Ports. Este nom ha aparegut d’una manera tant natural que m’ha fet feliç i m’ha passat de colp tot el jet lag que duia a damunt.

Read Full Post »

De ràdios

Carlos Gurpegi, de Mr. Fox Talbot.

La meua adolescència va ser molt radiofònica. Els dissabtes i diumenges estaven consagrats al Carrusel deportivo i a les nits, vetlador com sóc, em xuplava el Larguero amb José Ramon de la Morena fins quedar-me algun diumenge penjat dels auriculars i escoltar el començament de Molés i Antonete. El millor record que en guardo possiblement són els programes que feien en directe des de les ciutats final d’etapa de la Vuelta, on es parlava més que de costum de ciclisme i a sobre a l’època de Chaba Jiménez d’allí en saltaven guspires, amb una sèrie de personatges de traca: Manolo Saiz, Olano i la seua dona, Vicent Belda, Perico, Linares. Quan vaig començar la carrera a Barcelona tot anava per la mateixa marxa fins que va saltar el cas Gurpegi per dòping i com qualsevol aficionat del Athletic amb dos dits de front vaig dir prou, tanta calúmnia, tant d’insult i tanta ràbia no es podien aguantar. Mai més l’he tornat a escoltar, ja s’apanyarà. Suposo que ara, vuit anys més tard, al Larguero el Athletic devem ser junt al Barça l’enemic número u, els màxims beneficiats del Villarato. Però penso que els pip pip pip dels gols de Llorente se li deuen fer molt llargs i me n’alegro.

Al arribar a un nou país fer-te uns mitjans teus és cosa de temps. A França vaig entrar de seguida en sintonia amb els mitjans escrits (Le Monde i Libération), a les teles encara no els hi he trobat el què i amb les ràdios ara començo. Per exemple als matins m’agrada la repassada de la premsa de France Inter (l’emissora pùblica, una reserva d’esquerrosos), m’agrada escoltar el reggae  que punxen els estudiants a Ràdio Campus i per exemple avui he enganxat la ràdio dels portuguesos d’Orléans amb el programa Balcon de Espanya, que repassava cançó espanyola, encadenant Beth, Emilio el moro i Machin, del més kitsch que es pot trobar. Sensacional fins i tot per a un hispano escèptic.

I ja que estem parlant de ràdio, i perdoneu per la propaganda, us convido a escoltar el programa Tot en un xip, que ja li fem podcasts i es pot escoltar des de tot el món i part de l’estranger. Al grup facebook del programa tenim més coses.

Read Full Post »

Revolta 2.0

P6140015

Seguirem un poc amb l’Iran, però prompte ho matarem, que una setmana no dóna per a ser un expert en el país ni en el conflicte generat. D’esta revolta verda es diu que és 2.0, perquè naix de grups de facebook i s’escampa pel youtube i pel twitter. Fins ara havia estat molt escèptic amb la capacitat de revolta de la xarxa, perquè precisament creia que es quedava en revolta virtual i  no arribava a ser real. És molt fàcil afegir-se a un grup facebook que busca un milió de persones fartes de Fabra perquè és només fer un click i queda cool, però després es diumenge, fa sol i votem platja i aftersun. A Occident, i amb excepcions, crec que el 2.0 ha servit més per explicar com Paco, Paco, Paco ha tornat a ser un èxit que per trobar un moviment de contestació polític organitzat i imprevist pels de dalt. La generació de jóvens iranians que ixen al carrer es serveix del 2.0 i a la volta dels còctels molotov i amb tots estos mitjans han muntat una bona bullanga, baixant al carrer. Parlant amb alguns companys em van semblar completament il·luminats pel facebook com espai de llibertat. M’explico, jo en sóc un usuari diari però sé perfectament que és un big brother, d’utilitat discutible i a voltes superficial. Per a ells en canvi és una cosa completament a les antípodes del règim, meravellosa. Espero que se n’isquen d’on estan per a que un dia ens tornem a trobar i em diguen els errors del nostre sistema.

Read Full Post »

Ella, continua sent la més buscada en el acumulatiu. De owlhere.

A partir d’un comentari de Vicent al blog de la Maria, m’he decidit a comentar o exposar les paraules clau que la gent utilitza per fer cap aci al cadafal. Durant una època ja vaig dir que Carla Bruni feia furor i sempre és un tema recurrent. Fa uns dies em trobava un augment del temes tipus, lletra les penes són, Magdalena i l’ovella negra, ara ja han desaparegut (mai millor dit en el cas de l’ovella). Sant Cosme i las 3000 viviendas es repeteixen, del primer em considero ‘coneixedor’ però del segon barri la gent es deu sentir decebuda, no els puc aportar massa cosa. Algú buscava les regles del bocamoll de TV3 però jo no tenia cap text legal al respecte. Un anònim cercava com domesticar un eriçó, l’altre el lladre del temps i adolescents esperaven que jo els diria on trobar una motxilla Eastpak. Algun institut deu haver fet llegir Madame Bovary perquè em trobo coses com qüestions Madame Bovary, però si el lector casual ha vist el menú de la dreta del blog el llibre de Flaubert està aparcat (i el menú sense actualitzar). Després estan els amics taurins als que els aporto pistes de Ratonero però no els puc dir on llogar cadafals a les Terres de l’Ebre. La lletra de no t’enyoro dels Pets i posada a dia per Manel la podreu trobar ací, i és que si és per les recerques a la xarxa, també en este terreny Manel arrasa.

Més gent s’anima a desfer les interioritats de sa casa?

Read Full Post »

Tot en un xip

Ja porto fets tres programes de ràdio parlant d’Internet a ràdio comarques, una emissora de Vilafranca que quan desconnecten ho fan amb aquella emissora, sí la dels d’això…eh, sí, del micro blau. El programa es diu Tot en un xip i anem tocant diferents temes, de moment han estat Gmail, Facebook, la orquestra Youtube, Spotify i Last.fm. La veritat és que la ràdio és un mitjà agradable, el més natural de tots diria, les càmeres de tele impressionen i tot el que es diu està en un guió, és més difícil deixar-te anar. En canvi en la ràdio tot pren l’aire d’una xarrada, i si esta és fluïda és perfecte. Crec que la cosa de moment queda prou bé. M’agradaria posar-vos un podcast però encara no ho gasten, tot arribarà.

Unes quantes ràdios velles de Frants.

Read Full Post »

No deixaré passar Sant Antoni de Vilafranca i la gran novetat d’enguany, el primer Sant Antoni 2.0 de la història, amb retransmissió en directe via webcam i amb fotografies també en directe. Cal partir de la base que no hi ha res comparable a anar en persona a la malea en un animal i baixar al poble i veure eixes vistes, i no saber perquè una festa dedicada a un sant anacoreta que vivia al desert et fa sentir eixa emoció a tu, que aplaudixes la publicitat atea dels busos. Però quan no es pot estar a la festa més autèntica del poble, de la comarca i m’atreviria a dir del país, el seguir-ho en directe alleuja el malestar. Gràcies a PixelsPorts, els frikis vilafranquins han/hem donat un pas endavant.

Per cert, la webcam instal·lada als jubilats ja es podria quedar per sempre, si Morella i Forcall en tenen, nosaltres per què no?

La fotografia crec que és de les millors que van enviar, la cara amagada de la festa, el arriero escrivint les relacions, uns versos satírics dedicats als majorals de la festa.

Read Full Post »

vacaInternet, Google, els blogs, qui sigue, m’han permès establir un contacte amb un torreblanquí que es va passar per un post antic d’ací on parlava del bou Ratonero de Lucas i del poc que trobem d’ell a Internet. Ara gràcies a ell tinc un enllaç a un pdf que parla d’este bou i de rebot m’ha enviat unes quantes fotografies de bous d’època, dels anys vuitanta i setanta. Imatges en blanc i negre de bous històrics i de toreros també històrics que van en espardenyes i pantalons ben curts de camal, en camisa desbotonada que a la Plana fa calor i no pas amb les samarretes de temples del tecno com van ara. Es veu la plaça de bous de Torreblanca feta tota amb fustes i carros i no els búnquers multicolors actuals. Em dec fer gran perquè eixes coses encara tinc la sensació d’haver-les viscut de gairó però ara ja no podria. Internet només serveix a augmentar la nostàlgia i no fa de màquina del temps.

Imatge d’una vaca de Lucas saltant el banc al cite del famôs banquer Coconero. Banquer de banc de plaça de bous. La foto està treta del setmanari El set d’un reportatge fet al faltar Coconero.

Read Full Post »

Webs d’ecoturisme

Porto un parell de dies que rastrejo les webs hagudes i per haver del turisme rural de l’Empordà i extensions, tan semàntiques com geogràfiques. Este rastreig cibernètic m’ha permès fer una vista per l’estat de les pàgines web del ecoturisme empordanenc, que és ben interessant perquè permet fer un revival d’Internet i les webs. Encara hi trobem alguna web feta en l’edat antiga d’Internet, allotjada a un servidor tipus geocities o semblant, sota un nom horrorós, amb html ben bàsic i si et descuides amb una melodia midi de fons. Després algunes ja són d’una època més llustrosa, ja dins del boom d’internet, on es podia detectar la presa de pèl d’algunes empreses dissenyadores de webs que feien una pàgina plena d’imatges exquisites, molt flash, però on és impossible trobar un contacte! El tema contactes també és curiós, ens trobem des de les rovellades direccions de correu allotjades a telefònica o a portals passats a millor vida (Inicia, l’alternativa de Prisa a terra). Els dominis de les webs solen ser punt com, cap punt es i algun punt cat. Malgrat haver enviat correus a direccions de les que no esperava resposta, en puc estar content, vora vint respostes. Qui diu que ruralitat i modernitat estan renyits?
Foto d’una casa a l’Empordà d’Anna Girdac.

Read Full Post »

Anem a parlar d’una de les estrelles d’este blog, sobretot per culpa de la seua senyora esposa que encara aporta una visita a diari: Nicolas Sarkozy. I precisament de l’influència de la xarxa amb la popularitat de Sarko va l’última notícia. Segons diu Le figaro, el president ha fitxat un xic jove – de 24 anys – per a que sigue el que estigue a l’ultíssima hora del que es diu d’ell a Internet: serà un rastrejador de blogs, es mirarà els vídeos que circulen pel Youtube, etc. D’esta manera Sarkozy pot preparar d’una manera més ràpida les respostes front al que ix per la xarxa, que sovint el desqualifica. Una faena ingrata, la de veure com posen a parir al teu jefe, sobretot si l’aprecia, com és de suposar. A una part de la blogosfera francesa no els ha agradat gens l’idea, un tant kagebèicaMentres no hi hage persecució al crític i sigue només per preparar una resposta no tinc res a dir, és normal que els líders tinguen algú treballant a les catacumbes. De totes formes amic Nicolas Princen, si entens alguna cosa en català i mai apareixes pel Cadafal, ací tens el meu RSS. Si apretes l’etiqueta Sarko veuràs les altres lindeses que he anat dient del teu cap.

Read Full Post »